"Jugar fora de Figueres no hauria de ser la nostra realitat"

Oriol Rabert compleix, aquest octubre, deu anys com a president del Club Bàsquet Adepaf. La seva junta continua amb les piles carregades i ha estat renovada recentment. Rabert ha estat partícip del creixement de l'entitat i també de l'ascens meteòric del sènior fins a Copa Catalunya. Ara, analitza els primers compassos de la temporada en aquesta dura categoria i repassa el moment i les necessitats del club figuerenc.

Com estan anant els primers partits de lliga del sènior?

Bé, la temporada passada ja ens vam salvar pràcticament a l'última jornada. És un sistema de competició molt dur en el qual baixen quatre equips de manera directa. Aquest any esperem no haver de patir tant, però segurament aquesta serà la nostra realitat. El nivell competitiu està pujant, nosaltres ens hem reforçat tant pel que fa a jugadors com a entrenador, i de moment estem batallant per arribar a un final de temporada més plàcid que el de l'any passat.

Està sent un inici molt igualat a Copa. L'estan notant molt semblant a l'any passat?

La temporada passada ja era una lliga molt igualada, el primer podia perdre contra l'últim. La tònica sembla similar per aquest any. Segurament el nivell és una mica superior, ja que els equips s'han reforçat. No veig cap equip molt per sobre de la resta que hagi d'aconseguir l'ascens de manera clara. L'objectiu és la salvació, i més amb aquest sistema de quatre descensos directes, que fa que molts equips arribin a les últimes jornades amb possibilitat de baixar.

"L'objectiu és la salvació, i més amb el dur sistema de competició amb quatre descensos directes"

Han reforçat l'equip, han entrat força jugadors i n'han sortit d'altres. Com estan responent les noves incorporacions?

Estem molt contents pel que fa a la dinàmica de grup i la comunió entre jugadors i amb l'entrenador. De mica en mica acabem de lligar els conceptes tàctics per tal que els jugadors es coneguin més entre ells i puguem anar pujant el llistó.

Diversos jugadors venen de fora del país. Com han captat els fitxatges?

Vam tancar l'entrenador, en Juanjo Segura, i ha estat ell qui s'ha mogut. Com que fa molt temps que està al sector, ens va proposar una sèrie de jugadors que hem incorporat com en Luisnel (Victoria), que ve de França, o en Juan (Bautista Mársico), que és argentí. A banda, s'hi han afegit alguns fitxatges de jugadors més locals.

Quin és l'estat de la base del club?

Per nosaltres és important tenir jugadors del planter al primer equip. Aquesta temporada en tenim de diverses generacions: els més veterans, com en Marc Juanola i l'Adrià Verdaguer, i altres més joves com en Pep Mesas o en David Jiménez. A la base, aquest any tenim equips a totes les categories des de premini fins a júnior. El júnior també l'entrena en Juanjo Segura. Pràcticament tots els jugadors són de primer any i treballem perquè alguns d'ells arribin al primer equip.

I quin és el moment institucional de l'Adepaf?

Precisament vam renovar la junta directiva fa un parell de setmanes. Tot el bloc segueix, ja portem deu anys que han passat molt ràpidament. Encara tenim molts deures per fer, però continuem amb moltes ganes i il·lusió.

"Per nosaltres és important tenir jugadors del planter al primer equip"

"L'estiu que vaig entrar teníem sis equips i avui en tenim deu, a més de la vinculació amb el CB Castelló i l'UCAP Peralada"

Com ha canviat el club respecte a l'any en què va assumir la presidència?

L'estiu que vam entrar teníem sis equips, un dels quals era el sènior. Avui en tenim deu i tenim la vinculació amb el CB Castelló, a qui gestionem els seus sis equips masculins i el femení, i la línia femenina conjunta amb els equips femenins de l'UCAP Peralada. A banda, fem casals d'estiu amb més de cent nens i nenes, el Torneig Nord i La CEBA, un projecte de referència en l'àmbit català de bàsquet formatiu escolar, la Quina, el Rampell... El club ha crescut moltíssim i intentem arribar a tots els estaments de la societat.

Enguany compagina la presidència la tasca d'entrenador?

No, aquest any faig de president i coordinador. He passat per gairebé totes les categories com a entrenador, però enguany hem pogut trobar entrenadors semiprofessionals en pràcticament totes les edats i això ens ha permès als membres de la junta de centrar-nos en l'organització i la coordinació.

Com porten el fet de ser un equip figuerenc amb aquesta història, però haver de jugar a Castelló?

Doncs molt malament. Els problemes que teníem fa deu anys, quan érem un club relativament petit, ara s'han accentuat. Tenim molts més equips dels que podem encabir en les poquíssimes hores de pista de les quals disposem a Figueres. Això ens ha obligat a reinventar-nos i tancar acords amb altres clubs. Aquesta no hauria de ser, però, la nostra realitat. Només els nostres preminis i minis entrenen a Figueres i tota la resta els tenim repartits per la comarca, amb tot el que això suposa econòmicament, organitzativament...

I quina seria la solució?

S'han anat fent pedaços, com el que es va fer a l'escola Joaquim Cusí i que no ha servit per a res. Ara es cobrirà la pista exterior del pavelló Rafel Mora, que esperem que desfogui les necessitats dels equips d'hoquei i de patinatge. Nosaltres estem demanant des de fa molts anys la cobertura de les tres pistes exteriors del pavelló Roser Llop, però govern rere govern hi ha la intenció de fer un pavelló no per al qual no hi ha diners. És un projecte que es va allargant i que ni es comença ni s'acaba. La nostra proposta, que tindria la mateixa repercussió pel que fa a les hores de pista i que tindria un pressupost molt més petit, no s'executa i no entenem per què. Si el pressupost destinat a l'esport és petit, pensem que s'han de fer projectes més realistes que un nou pavelló, i la nostra idea és ràpida, relativament barata i suposaria tornar a portar a Figueres tots els equips que tenim repartits per la comarca.

"Demanem des de fa molts anys la cobertura de les tres pistes exteriors del pavelló Roser Llop"

Consideren utòpica la idea d'un nou pavelló.

No està a la nostra llista de preocupacions, ja que, si arriba a fer-se, passarà al cap de deu anys. I no sabem on estarem nosaltres llavors. Per això, entenem que s'ha d'apostar per solucions a curt termini. No hi ha voluntat política per part de ningú per tirar-ho endavant; imagino que govern rere govern hi ha la intenció de voler-se penjar la medalla de fer un nou pavelló.

"Imagino que govern rere govern hi ha la intenció de voler-se penjar la medalla de fer un nou pavelló"

Se senten poc valorats?

Creiem que aportem molts projectes per a la ciutat, però sentim que no rebem un retorn, ja no només pel que fa a instal·lacions sinó també econòmicament. La dotació econòmica que rep l'Adepaf de l'Ajuntament s'ha reduït i això posa en risc la nostra supervivència com a club.

Està, doncs, en risc real la salut de l'Adepaf?

Sí, està clar. Tenim un pressupost molt alt, perquè fem moltes coses, però costa molt cobrir-lo. L'aportació esportiva i social que fem com a club està, avui dia, molt per sobre del que se'ns dona. A escala privada ens ajuda molt l'espònsor de Txot's, al qual estem molt agraïts, però ens ajudaria molt de trobar algun altre gran patrocinador. Estem encantats per qualsevol possible ajuda i estem convençuts que, pel volum de gent al qual arribem, aquest patrocini també tindria un retorn per part nostra.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ