“Vaig entrar al futbol femení quasi per accident i he quedat enganxat”

Pere Cantenys (Vila-sacra, 1960) ha voltat els clubs de futbol de la comarca durant una bona pila d'anys, sovint en tasques de coordinació. Ara, assumirà un repte diferent i entrenarà el primer equip femení de la Unió Esportiva Figueres, a Primera Catalana. Parlem amb ell sobre aquesta nova etapa, els objectius que es proposa i el moment del futbol femení a la comarca.

Un nou repte després de tota una vida al futbol. Com ha anat i com l'afrontes?

Doncs tot ve de quan vaig entrar al futbol femení quasi per accident, fa dos anys i mig. Vaig haver de suplir un entrenador a Cabanes, i he quedat enganxat. El Figueres em va dir que volia potenciar el futbol femení i em va proposar entrenar el primer equip. Per mi portar un primer equip femení és un nou repte: ho he fet amb nois, però mai amb noies.

Ara venies de Cabanes, oi?

Sí, els dos últims anys he portat juvenils femenins del Cabanes i m'ho he passat molt bé. És una edat que sempre es diu que és molt complicada, però he tingut un grup amb molt bona gent.

"A Cabanes he entrenat noies juvenils que jugaven per primer cop a futbol. Això, en nois, és impensable: un noi que comença a juvenils, no juga"

Què és el que t'ha enganxat, com dius, del futbol femení?

És diferent. Amb nois fas un entrenament de nassos i el diumenge no surt res del que has practicat. Amb noies és al revés: fas un entrenament dolent, però el diumenge sol sortir bé. És veritat que el futbol femení té un altre ritme de joc, de força, velocitat... Molta gent es queixa que no li agrada el futbol femení perquè és més lent, però al final la tècnica i la tàctica és igual. S'ha de tenir en compte també que encara està en una altra fase de desenvolupament; a Cabanes he entrenat noies juvenils que jugaven per primer cop a futbol. Això, en nois, és impensable: un noi que comença a juvenils, no juga.

Suposo que es deu al fet que, veient l'auge del futbol femení, moltes noies que feien altres esports s'estan atrevint a fer el pas.

Sí, quan veuen una amiga, per exemple, ho proven i els agrada.

A banda d'entrenar el primer equip, assumiràs la tasca d'estructurar tot el futbol femení a la Unió. Què vol dir això?

Et poso un exemple. Vam fer una jornada de portes obertes per col·legis, en la qual van venir unes setanta nenes d'entre sis i onze anys, que va anar francament bé. Una mena d'espècie de matinal de promoció. D'aquí n'han sortit unes trenta nenes que s'apuntaran al club. Amb elles, a partir de la temporada vinent, volem funcionar com una escola de futbol. No aniran a competicions, perquè no hi ha gaires equips i sempre haurien d'anar cap a Girona, i jo crec que amb nenes tan petites això no acaba de funcionar. Així doncs, entre setmana entrenarem i cada quinze dies farem matinals on jugaran entre elles i convidarem algun club. És una novetat en l'àmbit gironí, no ho fa ningú més. Això anirà acompanyat de la sistematització de tot el futbol base que està fent en Raül Agné.

"A partir de la temporada vinent, al futbol base femení, volem funcionar com una escola de futbol"

Explica'm això.

En Raül (Agné) marcarà tots els entrenaments del futbol base, es farà formació per tal que tots els entrenadors parlin el mateix llenguatge, per transmetre els conceptes de la mateixa manera als jugadors... Hi ha un esforç molt seriós per fer les coses bé i ser referents a la província. Volem que, quan un jugador nostre arribi a juvenil, estigui per sobre de tothom quant a coneixements futbolístics. Tot està pensat perquè, quan els jugadors arribin al primer equip, tinguin la mateixa manera d'entendre el futbol. Això en futbol femení encara es notarà més, amb les noies que comencen a jugar més tard que el normal i no han rebut tanta formació tàctica com d'altres.

Quin és l'estat del futbol femení a l'Alt Empordà?

Està creixent de manera exponencial. Abans només hi havia el Llers i el Cabanes, ara hi ha molts més clubs que aposten de veritat. En això el Barça ha fet un gran bé i ha demostrat que el futbol femení pot omplir estadis. Ara això ja és imparable, aquesta mena de veto no escrit que hi havia en la secció femenina d'alguns esports ja està desapareixent. Això sí, s'ha de tenir en compte diverses coses quan els clubs fan apostes d'aquest tipus. Per exemple, no poden esperar que sigui rendible des del dia u perquè en el futbol femení costa més trobar espònsors.

"El futbol femení està creixent de manera exponencial a l'Alt Empordà, ara ja és imparable"

Parlant ja de la tasca com a entrenador del primer equip, quin és l'objectiu que et marques?

El club no me n'ha marcat cap, però el meu objectiu personal és estar a dalt. Tenim una plantilla que pot lluitar per ser-hi i jo crec que hi serem. Després, és clar, la temporada és molt llarga.

Heu anunciat un fitxatge sonat, el d'Helena Barco. Com s'ha gestat i què esperes que aporti?

Ha estat com llançar un triple des de camp propi. Jo la conec a ella i a la seva família des de fa molts anys. Sabia que havia plegat del Barça i que ara no jugava enlloc, i li valig trucar. Ella em va dir que ara havia acabat la carrera, que tornava a viure aquí i que li feia gràcia jugar a l'equip.

I a banda d'ella, algun altre moviment?

Sí, tenim quatre fitxatges acordats. La base de l'equip, això sí, continuarà sent la mateixa que aquesta temporada passada.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ