«Ara, tinc tota l’energia, il·lusió i passió enfocada al Figueres»

Raül Agné és el nou director de futbol i de l’àrea de metodologia de la Unió Esportiva Figueres. El de Mequinensa (1970), establert a l’Alt Empordà des de fa anys, estrena càrrec a Vilatenim després d’aparcar l’etapa com a entrenador professional. El seu darrer equip va ser el Nàstic, fa un any, i ara dirigia un aleví i un juvenil del mateix Figueres.

Què l’ha empès a involucrar-se a la Unió?

L’etapa com a entrenador la vaig començar fa 21 anys amb molta il·lusió i passió i l’he anat perdent, és un procés natural. Igual que quan jugava, que vaig plegar quan vaig voler. El futbol m’apassiona i ara tenia al cap altres projectes. Sigui per casualitat o coincidències ens hem reunit amb el club. El món del futbol base sempre m’ha agradat, hi he estat present i ara tenia ganes d’estar a casa.

En què consistiran les seves tasques?

En la part esportiva. Soc una persona de camp, no de despatx. Prefereixo parlar de baix a dalt; l’objectiu és la formació sense oblidar el primer equip. Hem de marcar una línia de treball en l’àmbit metodològic des de petits i poder crear un estil. Crec molt en la formació i tenim l’obligació d’acompanyar els jugadors i donar-los un servei de nivell.

Sobre la metodologia, implantarà el mateix sistema de joc per tots els equips?

No va de sistemes, no hi crec. Crec que s’ha d’intentar formar jugadors intel·ligents que entenguin el joc i que tinguin uns fonaments futbolístics que avui en dia no es tenen. Tot s’enfoca tàcticament, hi ha poca comprensió del joc i cada dia es juga pitjor a futbol. No hi ha carrer i es perd de vista els fonaments futbolístics. Intentaré aplicar una lògica interna del joc on els nanos la puguin entendre i siguin intel·ligents, ja que el més important és fer treballar el cervell.

"Sense ofendre a ningú, Figueres ha de ser el referent de futbol base a la comarca"

En quin punt està el futbol base de la Unió actualment a l’Alt Empordà i a Girona?

A mi, el Girona, m’és igual. És clar que el salt qualitatiu que ha fet és molt important. Fa 25 anys vaig estar en el millor futbol base de la comarca, per sobre del Girona. Ho va fer un club (FE Figueres) des d’una organització molt important i que ho tenia molt clar. Des de Josep Costa i des de la parcel·la esportiva, amb Valentín, Tito Vilanova, David Comamala, Jordi Vinyals... Jo hi era present com a entrenador. Vam ser referents a Catalunya. Si es va fer en una època amb gent de la comarca, per què no ara? A mi m’agradaria que tornés a passar, però es necessita un temps i un procés. Sense ànim d’ofendre a ningú, penso que la capital de l’Alt Empordà ha de ser el referent de futbol base a la comarca.

Com recorda els seus inicis com a tècnic a la Fundació?

Vaig començar en caganius i fins a cadets, sempre he entrenat mainada. Entrenar professionals no em fa sentir realitzat; només ho estàs si guanyes, que és l’únic que compta. No té preu quan veus el creixement d’un nano, el modeles i li dones uns valors de vida.

"El primer equip hauria d’estar a 3a. M’agradaria veure’l amb un 40% de jugadors del planter"

Ja estava vinculat a la Unió enguany dirigint dos equips de futbol base i sempre hi ha intentat estar involucrat.

Els meus nanos han estat aquí des que tenien 4-5 anys i ara en tenen 20 i 11. Sempre hi he estat vinculat, també de manera altruista. En un camp de futbol soc feliç. Necessito energia, il·lusió i passió i, ara, la tinc tota enfocada a la Unió.

De qui s’envoltarà?

Sol no puc. Vull un club professional, familiar i amb sentiment de pertinença. Vull gent de la comarca que conegui i que hagi mamat de mi; he entrenat nens que ara són persones adultes i que saben com soc i l’idioma que parlo.

Borja Garcia serà el nou coordinador del futbol base del Figueres

Es fixa en les categories en base? El juvenil A té la salvació a Lliga Nacional complicada.

Les categories són el gran error. Jo parlo de formació, del producte, de polir-lo, ensenyar-lo i millorar-lo. En base, l’important és el nen com a individu, no els equips si estan en una categoria o en una altra. De què em serveix tenir un equip a Lliga Nacional si haig de buscar 20 jugadors a Girona i no n’hi ha cap a l’Alt Empordà? Prefereixo tenir-lo a Preferent amb gent de la comarca. Les categories de veritat les hem d’assolir de les fornades bones des que són alevins. Si són bons quan són alevins, també ho seran a juvenils.

"El que ara no m’aporta felicitat és tornar a agafar les maletes i tenir l’obligació de guanyar"

Quants juvenils li agradaria veure al primer equip?

Aquest escut no és gratuït i hi arribarà el que valgui. L’objectiu final és que el primer equip es pugui consolidar amb jugadors fets a casa. Els formarem i els ajudarem, però han de posar de la seva part. D’aquí a 3-4 anys m’agradaria veure un 40-50% dels jugadors fets al planter. La Unió, com a mínim, hauria d’estar a Tercera.

Els últims directors esportius i generals del club, Seni Comas i Javi Salamero, van acabar seient a la banqueta del primer equip poc després. Roger Vidal pot estar tranquil?

No tinc cap ambició d’entrenar el primer equip, no vull; ja dirigeixo mainada (aleví) i m’ho passo molt millor. Ara bé, és futbol. Si en algun moment hi haig de ser per un impàs, hi seré, però no només amb en Roger, sinó amb en Pepe, en Juan o l’Antonio. Se’m paga per prendre decisions, no em tremolarà el pols i sempre es prendran professionalment.

"Fa una setmana em van oferir anar a un cos tècnic de Primera Divisió i vaig dir que no"

A la roda de premsa de presentació deia que no era feliç com a entrenador. Descarta tornar a dirigir al futbol professional?

No trobava cap estímul per entrenar i no tinc la il·lusió del principi. Ser professional durant vint anys no és fàcil, he entrenat a molts bons clubs. Ara, no estic disposat a acceptar certes coses que no puc canviar. Tornar a entrenar? No descarto res, fa una setmana em van oferir anar a un cos tècnic de Primera Divisió i vaig dir que no. El futbol té moltes branques i hi continuo vinculat amb la mateixa energia. Puc aportar moltes coses des d’un altre vessant.

L’última. A on ha estat més feliç entrenant?

No vull que es confongui, sempre ho he sigut i he estat a clubs brutals. El que ara no m’aporta felicitat és tornar a marxar, agafar les maletes i tenir l’obligació de guanyar. La meva intenció era deixar-ho fa dos anys amb el Nàstic, si pujàvem a la final d’ascens a Segona A, a lo grande, però no va poder ser. Després, el president em va demanar que em quedés, però no va anar bé. Vinc del fang i m’ho he currat des de petit, no soc un exjugador de Primera que li han donat un equip de Primera. Si no tinc cons ni porteries i haig de posar dues motxilles per jugar, ho faré. Al món professional, segur que hi tornaré, no sé si en futbol base, en un cos tècnic o a l’estranger. Vull triar cada etapa i la que inicio ara em fa molta il·lusió.

Raül Agné, davant d'un «repte il·lusionant» com a nou director de futbol del Figueres