Un estiu carregat de reptes i oportunitats per a Jana Riera

Nou somriure en forma d’oportunitats per a la figuerenca Jana Riera Molons (19 anys), que encara una setmana inèdita amb la Selecció Espanyola de Tennis Taula, lluny de l’Alt Empordà. Concretament, la palista ha posat rumb a la República Txeca per disputar el WTT Feeder d’Olomouc, entre el 22 i el 27 d’agost. També el WTT Feeder de Bulgària, del 29 d’agost al 3 de setembre. Unes dates que quedaran marcades en l’efemèride esportiva, ja que es tracta del debut oficial de la figuerenca amb la selecció estatal absoluta. Novament, un pas endavant que brilla per la precocitat de Riera, i és que assoleix aquest repte encara amb edat júnior; un dia més a l’oficina, que serveix com a preparació per a la gran cita prevista per aquest mes de setembre: l’Europeu Absolut a Suècia.

«He descansat dues setmanes, no gaire més. Vaig començar amb el Campionat d’Espanya i, després, va tocar la concentració per anar al Campionat d’Europa Júnior. Quinze dies després, ja torno a ser al CAR de Sant Cugat», explica Riera sobre la intensitat d’un estiu que recordarà per l’exigència competitiva i les oportunitats que no està deixant escapar en la seva carrera esportiva. Fa un mes, la palista tornava a Catalunya després de l’Europeu Júnior celebrat a Polònia, amb molt bones sensacions. «Si vaig jugar deu partits, només en vaig perdre dos, contra la campiona. Vam fer un molt bon joc. La llàstima és que la vaig tenir per a posar-me 2-2, però no va poder ser», recorda de la seva última competició, on va caure davant la croata Hana Arapovic (1-4), per completar la tercera ronda. També en tercera ronda va caure en dobles i, en segona, en dobles mixtes.

L’efervescència de Riera en el panorama esportiu no són una novetat. Una de les jugadores més joves en debutar a la Superdivisió Femenina amb el Tennis Taula Tramuntana Figueres. Un club que ha assolit la màxima categoria estatal per i, en part, gràcies a ella; el talent altempordanès continua creixent a la categoria daurada del tennis taula estatal, encara en etapa júnior. «Em pot preocupar més o menys la rival que em pugui tocar a l’Europeu de Malmö, però la part positiva és que, com que juguem la Superdivisió Femenina amb el Tramuntana Figueres, estàs preparada. Hi ha gent de molt bon nivell amb molta varietat d’edats», explica sobre el seu període d’adaptació al màxim nivell que, sense poder-ho evitar, va començar l’octubre del 2021 amb el seu debut davant el Priego andalús a la Superdivisió.

Debut il·lusionant

«És la primera vegada que vaig amb la selecció absoluta i és una oportunitat que he d’aprofitar», diu. Aquesta setmana debuta amb la màxima categoria de la selecció espanyola per tancar un estiu que ha servit per descansar poc, i avançar molt. I és que la il·lusió impregna aquests primers dies amb l’absoluta per part de la figuerenca que, amb dinou anys, compartirà pista amb els seus referents. «Veuré a tots els meus ídols. Jugar és un primer premi, però això suma», que assegura, també, que una cosa és poder-hi coincidir i, l’altra, jugar-hi en contra. «Podria dir-te molts noms que m’agradaria veure. Tinc moltes ganes de veure la selecció de Romania i, també, el palista suec Truls Möregårdh. Només veure’ls, jugar-hi no, eh!», assegura de forma distesa.

El compromís de tota la vida

Per tercera temporada consecutiva, Jana Riera competirà amb el Tennis Taula Tramuntana Figueres, el seu club de tota la vida. La palista va poder celebrar l’històric ascens l’any 2021 a la Superdivisió Femenina, categoria on continua competint el club alt-empordanès. De fet, l’equip es va quedar a les portes d’assolir posicions europees el curs passat tot i que, novament, l’objectiu de la 2023/24 serà mantenir la categoria. «Hi ha molts i molts equips competitius a Superdivisió. Amb tantes jornades de lliga, la capacitat econòmica és determinant i som un equip humil. Afortunadament, tenim un equip competitiu i amb compromís; confio plenament que ens mantindrem. Com diu en Jaume (Muntada): «es farà el que sigui per mantenir-nos», valora la jove palista. Un discurs reiterat els últims anys que, fins ara, no ha fet més que donar alegries al club i la ciutat.