"Amb més il·lusió que mai", per Luís Rubiales, president de la RFEF

Han estat dotze mesos d'atacs personals greus i despietats. Pretenien desallotjar aquest president del seu càrrec i substituir-lo per un altre més submís als dictats del president de La Lliga, Javier Tebas. Però no ho han aconseguit i malgrat els continuats i feroços embats patits, la Real Federació Espanyola de Futbol pot avui esgrimir resultats concrets que constaten millores objectives.

Recordo com si fos ahir el dilluns 18 d'abril de l'any passat, dia en què vaig començar a rebre els cops d'una campanya orquestrada pels habituals enemics dels plantejaments de la Federació. A partir de materials il·legalment obtinguts i selectivament editats i difosos per un antic empleat nostre i al servei dels interessos milionaris de ja sabem qui, van tractar de presentar-me com un corrupte perceptor de comissions il·legals, que utilitza els diners de la Federació en festes i viatges privats.

Des de llavors, he demostrat la falsedat d'aquestes acusacions i l'honradesa del meu treball. M'equivoco en la meva labor a vegades, per descomptat, però puc anar amb el cap alt quant al meu comportament.

Desenes d'informacions falses, injustament tergiversades i d'una agressivitat inusitada han estat col·locades en un parell de mitjans que són peces clau en aquesta trama ideada en una altra butaca i que saben millor que ningú que al que anomenen "notícia" és una falòrnia com la catedral de Burgos de gran. Així van tractar de pertorbar el meu treball, i per tant el de la RFEF. Fins a 70 denúncies i querelles hem hagut de respondre entre aquestes i altres acusacions. Fins ara, totes es van arxivant. Això sí, deixen empremta i fan mal en l'àmbit social, perquè alguns desaprensius tracten de convertir la falsedat en veritat, perquè alguns altres mitjans es fan ressò sense objecció, perquè algun covard tracta de sumar-se al linxament per estètica o per altres interessos espuris.

Afortunadament, també hi ha gent prudent i honesta que m'ha mantingut la seva confiança i afecte, mitjans de comunicació rigorosos i polítics seriosos (de tots els colors) que m'han escoltat o m'han anomenat per a donar-me el seu suport i apartar-se d'una cacera que fa olor del que fa olor: el que paga, mana.

No aconseguiran desestabilitzar-nos. La Federació, que representa tot el futbol i que es bolca fonamentalment amb el futbol dels camps humils, amb les divisions i seccions més modestes i que protegeix la dimensió més social del futbol, ha multiplicat el seu pressupost fins a un nivell històric, passant de 140 a 400 milions d'euros anuals sota la nostra gestió en aquests 5 anys. El futbol femení en concret, àmbit que ens ocupa de manera molt especial, ha passat d'un pressupost de tres a més de vint milions d'euros i gairebé triplicat les seves llicències en aquest temps. Esperem que aquest estiu, en la Copa Mundial Femenina d'Austràlia i Nova Zelanda, les nostres futbolistes confirmin que estan entre les millors del món.

Els ingressos de la Federació es destinen prioritàriament a les federacions territorials, l'autèntica base del futbol espanyol. Aquests fons permeten ajudar a mantenir els clubs de les categories nacionals no professionals i d'aquelles altres categories regionals on futbolistes aficionats viuen el somni de practicar l'esport més bonic del món. També amb aquests fons se subvenciona una part important dels entrenaments de gairebé un milió de nenes i nens que juguen al futbol cada setmana, així com la labor dels àrbitres i els entrenadors, i especialment dels anònims.

Sent el futbol modest la nostra prioritat, confiem que Espanya continuï sent també una potència mundial en el futbol més visible. Treballem cada dia en tots els nivells perquè Espanya, Portugal, Ucraïna i el Marroc puguin organitzar el Mundial en 2030. Hem generat una candidatura multinacional molt atractiva i preparada de manera impecable. Hem patit, a vegades, un inexplicable veto mediàtic. Passos ferms i assoliments que serien orgull i portades en qualsevol lloc, s'han vist privats de publicitat en alguns mitjans, segurament per no donar el lloc que es mereix a la Federació. Avui més que mai estic convençut que Espanya albergarà aquest Mundial i amb això els beneficis i desenes de milers de milions d'euros que repercutiran en la nostra societat. Algun dia es reconeixerà el treball fet al costat de la nostra administració i la resta de federacions involucrades. Ara, en alguns mitjans, embeni més el negatiu, sembrar el dubte i tirar escombraries sense proves perquè, sens dubte, el que paga, mana.

Durant els nostres anys com a directius de la Federació hem hagut d'afrontar moments durs. Quan, fa uns mesos, la nostra selecció no va tenir el resultat esperat en el Mundial de Qatar, substituïm un magnífic seleccionador que ens ha donat molt, conscients que era moment de buscar un nou camí immediatament. Vam haver de reaccionar a l'instant quan algunes de les nostres jugadores van deixar per pròpia decisió l'equip nacional, i des de llavors s'ha deixat clar que seran convocades els qui estiguin disponibles i reuneixin les millors condicions d'entre totes aquelles que, de cor, vulguin representar al nostre país, no sols aquelles que vulguin anar a un Mundial. I també vam defensar la nostra honorabilitat quan es va suscitar l'anomenat 'cas Negreira', que afecta l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) -al qual no conec-, membre de l'antic grup que jo vaig cessar en bloc res més arribar a la Federació, buscant la modernització i renovació necessàries.

En definitiva, hem treballat sempre amb tenacitat i amb honradesa. Amb encerts i amb errors, però invariablement amb honestedat i afany de servei al futbol espanyol. I posant, permanentment, com a prioritat al futbol més modest i necessitat.

Això no agrada sempre als qui controlen els interessos milionaris del futbol d'elit, de majors ingressos, on un acaparador ambiciona controlar-ho tot. Cou també per altres dades objectives, i és que la gestió realitzada en aquest futbol està generant recessió i despatrimonialització, mentre que la Federació obté els millors números de la seva història, mantenint fortes, amb ajudes mai vistes abans, les arrels del futbol. Però el nostre futbol està per sobre de les malvolences personals de ningú, per molt poderós que se senti. I no ens acoquinarem. Hi ha un ensenyament que he experimentat enguany: val la pena resistir les insídies, malgrat la duresa dels atacs i de la falsedat de les acusacions, si t'acompanya la veritat. He après que si vas amb l'autenticitat per damunt, si tens clar el teu objectiu i aquest és tan legítim i inspirador com la defensa del futbol, si sents, com jo el sento, l'alè dels qui t'acompanyen, llavors resisteixes i, cada vegada més, saps que la veritat prevaldrà. I si aquesta fermesa afavoreix l'esport que més uneix al nostre país i que més passió genera entre els nostres compatriotes, si et sents custodiat per la certesa que la teva procedir és el correcte, llavors el dolor dels cops es dissipa immediatament i tens encara més força per a continuar per complir els teus objectius.

I no sols resisteixes, sinó que guanyes.

Per acabar, vull donar les gràcies, a tot el futbol espanyol, als meus companys de junta directiva, a l'staff de la Federació, als presidents del futbol autonòmic que conviuen amb mi i em coneixen en profunditat, aquest futbol s'entronca en la federació espanyola i vertebra les nostres accions fins a arribar als més necessitats. Gràcies, ja que han confiat sempre en la meva honorabilitat.

Finalment, gràcies a les meves filles, als meus pares, a la meva germana, a la meva família de veritat i als meus amics.