Quan el CF Llers encantava les rivals

El Barça omple avui estadis com el Camp Nou, guanya Champions i Alexia Putellas és coneguda mundialment, però hi va haver una època que el primer equip blaugrana de noies i el futbol femení era més aviat rudimentari. A casa nostra, Llers va ser, a finals dels vuitanta i principis dels noranta, pioner a la província de Girona amb un primer equip femení que acabaria jugant a l’elit i amb la primera escola de formació de tot l’Estat espanyol. L’equip altempordanès va trepitjar per primer cop la màxima categoria estatal, Divisió d’Honor, el 1992. Hi ascendiria dos cops, el darrer dels quals el 1995. Eren temps en què el Llers guanyava el Barça al camp de terra i de grava que hi havia just al costat de l’estadi del Camp Nou i el Palau Blaugrana, i que exercia de pàrquing de cotxes.

Ara, tres dècades més tard de l’etapa gloriosa, a la terra de les bruixes s’ha volgut recordar i homenatjar un equip que va ser impulsat per Joan Suñer. El documental Les bruixes del futbol es va presentar el diumenge passat al Centre Recreatiu Llersenc, allà on va començar tot, amb l’assistència d’una bona colla de jugadores que amb autobús es desplaçaven per camps de tot l’Estat espanyol en llocs com Oviedo, Guipúscoa, Madrid i Màlaga, per enfrontar-se a l’Oroquieta Villaverde, Tradehi o Añorga. L’acte de diumenge va comptar amb les intervencions de les exjugadores Bea Ríos i Sònia Pau –alhora periodista–, Joan Suñer, Elvira Solà (responsable de la Federació Catalana del futbol femení a Girona), Jordi Masquef (diputat d’Esports de la Diputació de Girona) i Màrius Vergés (regidor d’Esports i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Llers, impulsor del documental).

Suñer, Ríos i Pau intervenen a la peça juntament amb les també exjugadores Sílvia Gelada, i les germanes Dolors i Montse Comas. El documental ha inclòs, entre altres, imatges històriques i un retrobament entre les primeres jugadores que va tenir lloc a finals de gener al camp de futbol de Llers i al bar Can Surreyes, on celebraven triomfs i jugaven al futbolí. També hi ha declaracions de les actuals jugadores del Barça Sandra Paños i Patri Guijarro, que a la Ciutat Esportiva Joan Gamper van atendre la visita de Suñer i exfutbolistes llersenques, amb qui van estar conversant una bona estona. «Gràcies a gent com vosaltres, estem aquí», va llançar Guijarro. Pau considera que «sense el Llers i molts altres clubs, el Barça segurament no seria a on és ara».

Dutxar-se en «quadres de porcs»

El febrer de 1985 el Llers va disputar un primer partit contra el Fortià. Amistosos, partits de festa major i amb nens com a rivals eren els primers enfrontaments del Llers fins que l’estrena oficial va ser el 1988 a la Copa Catalana amb derrota contra el Vallès Occidental (4-1) i amb un el primer gol anotat per Nani Comalat, que poc després seria cridada a la selecció catalana amb Tat Suquet i Mercè Busquets. Altres jugadores potents que va tenir el club en els inicis van ser Judith Corominas –primera internacional–, Susi Alsina, Anna Blasi, Puri Cano o les mateixes Gelada i Ríos, que combinava l’atletisme amb el futbol i s’ocupava de la preparació física. «Guanyàvem el Barça i l’Espanyol», afirma Gelada. El punt àlgid va ser el primer ascens a la màxima categoria, el gener de 1992, precisament amb un triomf contra les blanc-i-blaves (4-1).

L’inici no va ser senzill, recorda Suñer. «Amb el CF Llers vam tenir reunions molt dures al principi, ja que érem una colla d’il·luminats que teníem una idea nova que no existia a la província. Els primers anys entrenàvem a la part del camp amb menys llum i al pati de l’escola», recorda. Les jugadores rebien comentaris masclistes, no només d’aficionats, fins i tot d’àrbitres, rememoren Ríos i Pau. «Deien a les nostres famílies que ens havien de portar a correccionals», afegeix Gelada, que li ve a la memòria com es canviaven en vestidors rivals «que semblaven quadres de porcs». «Dormíem en albergs o al mig del passadís de l’autocar, arribàvem dilluns de matinada i cap a treballar o a estudiar. No era un sacrifici; ens ho agafàvem com a professionals», diu una Gelada que va ser fitxada pel Llers procedent del Palau-saverdera.

Actualment, sense equip femení

El primer arxiu sobre futbol femení a TV3 és de l’escola de futbol femení a Llers (1990). «Vam ser els primers d’Espanya en muntar futbol base. La projecció del primer equip va anar lligada amb l’escola», diu Sunyer. El primer patrocini del constructor Francisco Morillo Vega –present, a l’acte de diumenge–, amistosos internacionals amb equips nòrdics que feien estades a Empuriabrava, els títols del torneig internacional d’Amelie les Bains i de la Supercopa Catalana, les internacionalitats de jugadores, partits com a local amb la missa de fons o eliminatòries de la Copa del Rei són altres records inesborrables dels inicis del Llers femení. «Érem un poble petit i estàvem en un món amateur, però ens vam autoexigir i no podíem arribar més amunt del que vam fer», conclou Suñer.

L'equip de pioneres va permetre anys més tard veure en acció jugadores com Marina Torras i Bea García, que el club fos el primer femení en anar a la Xina, que Maria Martí avui encara estigui jugant a l'elit (Racing de Santander) o que Mireia Vera fos, com a seleccionadora, campiona d'Espanya sub-16 amb Catalunya. Actualment, el CF Llers només té un conjunt, l’amateur masculí, a Quarta Catalana; el primer equip de noies es va retirar el 2007 i el darrer conjunt femení de base va ser el 2019. Amb aquest documental, el poble sospira a poder recuperar, en un futur, un equip de noies que torni a encantar els camps del futbol del país.