Eric Pérez, de marcar el gol de la salvació del Roses a dirigir-lo cap a l’ascens

L'entrenador dels rosincs lluitarà per l'ascens a Primera Catalana un any després de salvar l'equip del descens amb un gol seu

Eric Pérez, en el partit Roses-Marca de l’Ham de fa un any. | SAÏD SBAI

Eric Pérez, en el partit Roses-Marca de l’Ham de fa un any. | SAÏD SBAI / lluís ribera. roses

Lluís Ribera

Lluís Ribera

L’Agrupació Esportiva Roses inicia, aquest dissabte (17.30 h) a Tordera, el camí que l’ha de portar a ascendir a Primera Catalana, una categoria que a la temporada 2023/24 estarà per sota de la nova Superlliga Catalana, que precedirà la Tercera RFEF. Ho farà en una lligueta de sis equips on pugen els tres primers i el quart també té opcions. El darrer cop que el Roses va trepitjar la Primera Catalana com a tal va ser el curs 1994/95, amb Miquel Sáez com a president i amb Miquel Sitjà i amb Miquel Forcadell com a entrenadors durant la temporada. Des d’aleshores, s’ha mogut entre les antigues Regional Preferent (últim curs el 2008/09) i Primera Regional, i Segona i Tercera Catalana.

Eric Pérez, dirigint el Roses, en una imatge d’aquest febrer. | LLUÍS RIBERA

Eric Pérez, dirigint el Roses, en una imatge d’aquest febrer. | LLUÍS RIBERA / lluís ribera. roses

Pels de Mas Oliva, aquest play-off és una ocasió única per tornar a treure el cap. Al capdavant de l’equip hi ha Eric Pérez, home de club de 28 anys. L’entrenador de Roses va agafar les regnes del primer equip l’estiu passat després de ser-ne jugador i capità. Precisament, un gol seu davant el Cassà (2-0), en l’últim partit del curs passada, va salvar el Roses del descens a Tercera Catalana. Només un any després, el Roses mira de reüll la Primera Catalana.

Les constants lesions al menisc van empènyer el rosinc a aparcar l’activitat per posar-se a dirigir. "M’he trencat el menisc quatre cops, l’última vegada no em vaig operar i la temporada passada vaig estar jugant amb patiment i amb molt dolor", recorda. Tot i deixar de jugar amb el primer equip, Eric continua donant puntades a la pilota amb el filial, que també viu un moment dolç, ja que és el líder de Quarta Catalana: "Som una família i, quan puc, vaig a jugar-hi. Seria brutal el doble ascens". El club que presideix Sergi López somia amb el doblet.

Comencen amb 6 punts de coixí

Com que els punts de la primera fase de Segona Catalana s’acumulen, el Roses iniciarà la promoció situat en segona posició, en llocs d’ascens directe i amb sis punts de coixí: "Volem pujar. Era el meu objectiu quan vaig agafar l’equip. Tothom està motivat. Sabem que jugar el play-off és un regal i intentarem aprofitar-ho el màxim". Els seus rivals són altres històrics com Tossa de Mar i el Blanes, i d’altres amb menys recorregut com el Torroella de Montgrí, el Begur i el Tordera, que serà el primer rival, aquest dissabte (17.30 h) a terres maresmenques. El desè i darrer partit serà contra el Begur, el 4 de juny, a casa.

Galder Oronoz, primer fitxatge

Eric va entrenar equips base de l’AE Roses una bona colla d’anys abans d’agafar les regnes del primer equip. Dirigir jugadors amb qui feia unes setmanes eren companys "no em va fer respecte. Tenia la seva confiança plena i estima. Hi ha un respecte mutu i saben diferenciar l’amistat del professional". El seu Roses "barreja joventut i veterania. Ens agrada tenir la pilota, som contundents defensivament, verticals i intentem aprofitar les ocasions de les dues bèsties que tenim a dalt, Alioune Gueye i Alpha Diallo". Ara bé, dirigeix una plantilla curta, "amb 14-15 jugadors", després que hagi patit baixes sensibles per motius laborals (Enric Maureta i Julià Genovés) i per lesió (Marc Llopis, el capità). El migcampista Galder Oronoz, procedent de l’Escala i jugador del Figueres juvenil el curs passat, és el primer fitxatge per a la fase d’ascens.

Influenciat pel pare i per Rodri

Eric va jugar al futbol base de la FE Figueres, CF Peralada i Girona FC, en aquest darrer a Divisió d’Honor juvenil. A l’equip blanc-i-vermell va coincidir amb Gerard Gumbau (actualment, a l’Elx), Vivi (Terrassa) o David Bigas (Olot). Com a amateur, també ha jugat a la Jonquera, del Las Rozas, de Madrid, i del Partick Thistle Football Club, d’Escòcia. És fill de Ramon Pérez, que havia estat entrenador del primer equip i coordinador del Roses els darrers anys. Ara, és el tècnic-ajudant del seu fill i director esportiu de l’entitat. Eric explica que "en l’àmbit futbolístic, el meu pare és el referent principal. M’ha influenciat en tot, és la persona de la qual he après més. Hi comparteixo qualsevol decisió". L’altre entrenador referent que té és Antonio Rodríguez Rodri, actualment al cos tècnic d’Unai Emery a l’Aston Villa FC i amb qui va coincidir en el futbol base peraladenc.