El guió perfecte i dos herois inesperats han fet pujar les accions del Barça a la Lliga, que amb 12 punts de marge sobre el Madrid té el títol molt més a prop del que s’hauria pogut imaginar quan va començar la temporada. Eliminat dues vegades d’Europa en un mateix curs, els de Xavi han exhibit novament les seves virtuts i han minimitzat els seus defectes per aconseguir la tercera victòria sobre els blancs en només tres mesos després de guanyar la final de la Supercopa i l’anada de les semifinals de la Copa al Bernabeu. En uns minuts finals d’infart, el VAR ha invalidat un gol d’Asensio i els blaugrana han sentenciat amb un gol de Kessie. Un heroi inesperat, com l’autor del primer gol, Sergi Roberto: dos jugadors sovint criticats han estat decisius.

En la muntanya russa emocional que és la prèvia d’un Clàssic, el Madrid ha tret cara. Pràcticament en la primera acció del partit, una pèrdua de Busquets ha generat una ocasió de Benzemá que ha aturat Ter Stegen, i gairebé tot seguit Lewandowski ha connectat un xut potent que Courtois, el millor blanc a la primera part, ha refusat. Poc després, Raphinha ha reamtata de cap creuat i la mà del porter belga ha tornat a evitar el gol blaugrana.

Després d’uns dies de discussions bizantines sobre l’estil i un suposat viratge ultradefensiu de Xavi, el Barça has sortit a jugar contra els d’Ancelotti agafant la pilota, pressionant alt i percudint. En el minut 9, però, Vinicius ha agafat la defensa blaugrana en un desajustament i la mala sort hi va fer la resta: el brasiler ha centrat la pilota, pel camí, ha trobat el cap d’Araújo, que la ha desviat al fons de la porteria.

El Madrid s'ha tranquil·litzat i l’equip català, com la grada, ha entrat en un estat d’ansietat ambiental que propiciava precipitació i frustració. El Barça no ha estat l’equip tancat a la seva àrea de la semifinal de Copa al Bernabeu, tot el contrari, però no trobava la manera de desbordar, ni des del regat ni cercant els espais ni, molt menys, amb les insistents centrades laterals. Un recurs, aquest últim, que només has servit perquè Christensen amenacés tímidament en un cop de cap creuat.

Amb De Jong intervenint poc, amb Gavi accelerat en el mal sentit de la paraula, amb Lewandowski desaparescut, perdut sovint en la construcció de la jugada, el Barça ha intentat tornar a controlar la situació. Però un Madrid amb poc bagatge ofensiu se sentia còmode. Fins el temps de descompte, quan Sergi Roberto ha resolt una jugada plena de xuts i rebots. El Camp Nou ha explotat en el millor moment, just l’instant abans de marxar als vestidors a recuperar forces i agafar confiança per afrontar la segona part d’un partit tens, nerviós més vibrant que virtuós.

El Clàssic que podia decidir la Lliga o reintroduir el Madrid en la lluita pel títol ha deparat un final d’autèntic infart. Quan el duel ja expirava, Asensio ha rematat sol dins l’àrea, però el videoarbitratge, que ja va ser decisiu en la jornada anterior a Bilbao, ha detectat que estava en fora de joc, només uns centímetres per davant de Koundé. El Camp Nou ha escltata com si fos un gol. Però quedava la traca final: Lewandowski ha assistit a Balde tocant la pilota amb el taló i el jove lateral va centrar perquè Kessié, amb un toc de classe, rubriqués el triomf.

Abans, la segona part ha estat un compendi de les virtuts del Barça: intensitat, però també precipitació a l’hora de buscar l’ofensiva; pressió alta, però també errades no forçades que deixaven el Madrid, que ha acabat fent el pas endavant per buscar el triomf, en condicions de crear ocasions de molt perill. El Barça ha patit però Lewandoswki ha tingut un parell d’ocasions a la mitja volta. Era qüestió de fe i, d’això, l’equip de Xavi en va sobrat.