Evidència científica

La ciència podria donar-te la raó: dormir malament et fa més propens a saltar-te la dieta

Begoña González

Dormir entre set i nou hores sense interrupcions i aixecar-se sempre a la mateixa hora contribueix a adoptar amb més èxit dietes i programes d’exercici enfocats a la pèrdua de pes. Així ho ha conclòs l’American Heart Association a l’últim informe presentat al congrés Epidemiology, Prevention, Lifestyle & Cardiometabolic Health Scienific Sessions, que es va celebrar la setmana passada a Boston (Estats Units).  

Pot sembla una obvietat: dormir bé permet rendir millor, està clar. ¿Però què hi ha darrere d’aquesta afirmació? Doncs... Ciència. Hi ha centenars d’estudis que relacionen la falta de son amb l’augment de pes i l’obesitat, però més enllà del simple fet de dormir i aixecar-se descansat, els processos metabòlics que comporta el descans també tenen un paper important en les decisions que prenem.

«El son influeix en els factors que impulsen la gana i els antulls, en el metabolisme i en la capacitat de regular-lo, així com en la capacitat de prendre decisions saludables en general», afirma el doctor Michael A. Grandner, director del Programa d’Investigació del Son i la Salut de la Universitat d’Arizona. «Estudis com aquest realment demostren que tots aquests factors estan connectats, i de vegades el son és l’àmbit sobre el qual podem començar a prendre el control i obrir les portes a altres vies de la salut», assegura.

Lesions i poca despesa calòrica

És bastant obvi que si no es dorm prou o no es descansa bé, l’endemà s’està més apagat i costa més realitzar exercici físic. Els entrenaments, després de la falta de son, acostumen a ser de més mala qualitat i a més, la fatiga augmenta el risc de lesió i provoca una disminució del rendiment.

D’altra banda, és probable que si estem cansats optem per activitats més relaxades amb les quals no cremarem tantes calories com amb els exercicis habuituals. A la llarga, també causarà una disminució del volum de la nostra musculatura, perdrem una gran quantitat de mitocondris i, per tant, disminuirà el metabolisme basal, motiu pel qual tindrem tendència a augmentar de pes.

Però a més d’aquesta reacció bàsica, la falta de son provoca que el cos entri en una situació d’estrès que, si dura molt i no descansem el que és necessari, pot produir alteracions en l’organisme que poden afectar, entre altres aspectes, la salut, ja que es disminueix la capacitat del sistema immunològic. D’aquesta manera, a més d’estar de més mal humor i menys lúcids, es desenvolupa una predisposició a emmalaltir i a patir sobrepès.

Durant el son, el cos segrega unes hormones diferents de les de la vigília, que, entre altres funcions, tenen principalment la de satisfer la gana. La leptina, que és l’hormona de la sacietat, disminueix els seus nivells després d’un mal descans, mentre que la grelina o hormona de la gana augmenta considerablement si no dormim. Així, la falta de son fa que el cervell no controli tant els nostres impulsos.

Gana i cansament

Per tant, si no es dorm prou i es passen més hores despert, és més probable tenir més gana i el cansament, a més, ens fa més susceptibles al menjar altament palatable, majoritàriament ultraprocessats amb valors nutricionals desproporcionats, per intentar contrarestar la falta de serotonina del cos. D’aquesta manera, quan s’alteren els patrons de descans, se solen veure afectades també les conductes alimentàries.

En el fons, simplificant-ho, l’estrès i la falta de son «fan venir gana», sobretot de productes de baixa qualitat nutricional i de menjar ràpid perquè, majoritàriament, el cervell els relaciona amb sensacions de sacietat i benestar immediat i són, generalment, més desitjables que una amanida o un bròcoli.

D’altra banda, estudis científics han evidenciat que una mala qualitat o rutina del son pot afavorir que l’organisme desenvolupi més resistència a la insulina i augmenta el risc de diabetis. L’estat de vigília prolongat o la falta de descans fan augmentar la presència de cortisol al cos, la coneguda com hormona de l’estrès, que és un dels principals causants de l’augment de greix corporal, principalment abdominal.

L’acumulació de greix es deu que el cos inicia un procés d’acumulació com a tècnica de supervivència que apareix paral·lelament a un augment de la insulina i de la grelina, les hormones de la gana i de la sacietat, que sol provocar l’increment de la gana.