«L’aspiració de jugar a Andorra és classificar-te per Europa»

Carles Coto acaba de complir 35 anys i amb el FC Santa Coloma està vivint la segona temporada a la màxima divisió d’Andorra, procedent del Figueres. Comparteix vestidor amb els també figuerencs Kilian Grant i Jose Bejarano. L’ex del Barça ha estat campió d’Europa sub-19 amb la selecció espanyola i ha jugat a l’Europa League i a la Champions d’Àsia. És tot un rodamon futbolístic, ja que ha jugat a lligues de Grècia, Xipre, Itàlia, Uzbekistan, Bielorússia, Gèorgia, Bèlgica, l'Estat espanyol i, actualment, a Andorra.

Com et va la temporada?

Està sent un any molt bo. Des que va entrar Dimitry Cheryshev com a nou entrenador, a l’estiu, hem creat un grup molt bo tant de vestuari com d’equip. Anem cap a l’objectiu que ens havíem marcat.

Quin nivell té la lliga?

Cada cop n’hi ha més, hi ha més competència i augmenta la dificultat per obtenir el títol. Està creixent i que vinguin jugadors de qualitat és important. La lliga és de vuit equips, quatre dels quals aspirants al títol, i no es pot comparar amb una de 20. Crec que el nivell es pot assimilar molt entre una Segona RFEF espanyola i l’antiga Tercera Divisió.

Què duu, cada cop més, a jugadors de la demarcació a jugar a Andorra?

La proximitat, no hi ha cap factor extraesportiu que ens hi porti. Per als jugadors que estem a la lliga andorrana, jugar a Europa és la màxima aspiració. També és l’objectiu dels clubs, ja que és la font d’ingressos més gran que existeix. Estem en una primera divisió, lluitant per entrar a les prèvies d’Europa, sigui la Champions League o l’Europa League. I a la copa ens trobem a les semifinals; el campió juga la Conference.

Com us adapteu a l’hivern andorrà?

Aquí, com és evident, estan preparats per la fred. La federació deixa un parell de caps de setmana lliures per si s’ajornen partits. Passem un parell de mesos una mica fotuts per les baixes temperatures, els camps d’entrenaments queden congelats… però és la marca de la casa d’Andorra. Qualsevol jugador que hi fitxa sap el que s’hi trobarà durant un període de la temporada. Nosaltres entrenem en dos camps, un està a la Massana i l’altre a Borda Mateu. Són camps de la federació que també tenen gimnàs. Intentem adaptar-nos amb la neu i, si ha nevat molt, traspassem la frontera i anem a la Seu d’Urgell, que està a vint minuts.

A on t’has establert, d’Andorra?

L’any passat vaig estar vivint al centre d’Andorra La Vella, que em va anar molt bé com a adaptació. Ara, visc a Encamp, que està una mica més amunt. La majoria dels meus companys viuen al centre d’Andorra, però aquí les distàncies són curtes i amb 10-15 minuts en cotxe estem a tot arreu. La vida, aquí, és molt agradable, hi estic molt adaptat i a gust.

Fins quan et veus jugant a Andorra?

Realment no ho sé. Em sento bé físicament i, com és lògic, cada cop la recta final de la carrera és més a prop. Penso a curt termini. La temporada vinent intentaré continuar a Andorra i el 2024 ja veurem i valoraré totes les opcions.

Que el FC Andorra de Gerard Piqué estigui al futbol professional us beneficia o perjudica?

A nosaltres, no ens perjudica, el contrari, ens beneficia. Som dues institucions diferents que juguem aquí. Per al país, que un equip estigui a Segona A l’ajuda i el revalora futbolísticament parlant.

És la teva novena experiència en una lliga internacional. Hi ha algun altre país al qual tens el cuquet de descobrir?

He tingut una carrera moguda per Europa i no ho canviaria per res. També guardo un gran record de quan vaig jugar per Espanya amb el filial del Sevilla, a Segona A, o quan vaig marcar un dels gols de l’ascens a Segona A amb el Rayo Majadahonda amb una falta al camp del Cartagena. Ara, estic a Andorra i crec que serà l’últim nou país el qual jugaré a futbol, no crec que torni a marxar a fora com a futbolista.