«Les dones ens hem acostumat al fet que la menstruació sigui una part més de la nostra motxilla»

Les esportistes d’alt nivell han de conviure amb un calendari cada cop més estricte i l’estrès de millorar constantment el seu rendiment, cada dia de l’any, en els entrenaments i els partits. Viatges amunt i avall i no sempre en òptimes condicions, setmanes de tres duels en què pràcticament les sessions consisteixen a recuperar per tornar a competir, l’obligatorietat d’una saludable base alimentària i de respectar correctament els períodes de descans. Hores i hores separades de les seves famílies, amb el desgast mental que també suposa. I quan tot això acaba i salten a la pista, se’ls demana l’excel·lència. Independentment de com es trobin, de quina situació visquin aquell dia o de la càrrega que, en silenci, assumeixen: el cos ha d’estar preparat per a respondre com cal en les situacions de màxima exigència. Però com es calcula l’impacte de la menstruació en l’esportista? De quina manera les afecta? Ens ho hem parat a pensar?

«El tema ginecològic sempre ha estat força complex, no fa tant que estem modernitzats i podem parlar obertament de quan tenim la menstruació o quin material fas servir per evitar el sagnat (copa vaginal, tampó o compresa). Abans no es parlava d’aquest tema. Potser es comentava entre les amigues, però quan jo anava a les revisions mèdiques esportives el metge no em preguntava mai quan tenia la regla», admet Sílvia Treviño, metgessa de l’Uni Girona, que continua: «Tampoc em preguntaven per l’historial, de quan havia tingut la primera regla, per exemple. O si aquesta és dolorosa, si hi havia períodes sense regla. El primer cop que vaig sentir que se li donava importància va ser l’any 2000, fent la residència de Medicina Esportiva, en els centres d’alt rendiment, com la Blume o el CAR. De fet, allà apuntaven les lesions i valoraven si hi havia algun tipus de relació amb el cicle menstrual. D’això fa més de 20 anys i és cert que fins als darrers 10 anys no s’han posat a investigar-ho. Aposto a què si abans no s’hi havien posat eines és per pur desconeixement, en el fet de pensar que potser el nostre cicle hormonal podia estar involucrat en el diferent desenvolupament de la dona com a esportista i en la diferent evolució pel que fa a la força o lesions».

Revisions ginecològiques a Montepio

«Originàriament, la medicina ha estat enfocada en el cos masculí; tot just ara comencem a observar les diferències que hi ha entre els dos cossos. No hi ha evidències científiques en el rendiment físic, no hi ha cap estudi. Per què? Perquè ningú no s’havia parat a pensar en això i per fi li prestem atenció», subratlla la fisioterapeuta del club, Beti Orden. Des de Fontajau, però, fa temps que tenen cura d’aquests detalls. «Les jugadores es queden sorpreses quan els preguntem o els estem a sobre, perquè fins ara no s’ho havien trobat. Li donem importància, són aspectes rellevants i no tan sols pel rendiment físic sinó també per la prevenció de possibles lesions», afegeix. L’Uni Girona dona la possibilitat a les seves jugadores de passar una revisió ginecològica, gràcies a l’acord que l’entitat va adquirir amb Montepio després de l’aterratge de Treviño al club, fa quatre anys, amb el qual es va fer un gran salt de qualitat. La revisió és opcional i no obligatòria. «Intento que la facin, però és que m’he trobat de tot. Alguna em diu, ‘no, és que fa cinc anys que no vaig al ginecòleg, perquè cada any estic en un país diferent’. O no troben com encaixar el moment, per falta de disponibilitat. Nosaltres tenim la gran sort de comptar amb la Dolors Rigau com a contacte de Montepio que ens ha adreçat a la Dr. Anna Borrell, que és empàtica i idònia per a les estrangeres, perquè parla idiomes, i la jugadora ara quan hi va, repeteix», assegura la metgessa.

«Moltes es pregunten que per quina raó han d’anar al ginecòleg? Però un cop fet el pas, algunes per temes d’irregularitats o d'altres problemes ginecològics, no s’han tornat a controlar. Es recomana des de la comunitat mèdica com a eina de prevenció de malalties i càncer ginecològic visitar el ginecòleg anualment».

En la revisió mèdica que les esportistes de l’Uni Girona han de passar, Orden i Treviño els fan tota mena de preguntes. L’objectiu no és cap altre que conèixer la persona a la qual tracten. Les converses, però, es mantenen els 365 dies de l’any: el contacte és permanent per saber de primera mà de quina manera poden millorar cada situació –no hi ha dues jugadores iguals-, i traslladar la informació corresponent al cos tècnic, perquè aquest estigui actualitzat diàriament i sàpiga què o quina càrrega de treball convé dur a la pràctica aquell dia en concret. «És evident que hi ha d’haver confiança entre les dues parts, però no hi ha cap agressió a la intimitat, al contrari, és en benefici d’elles. Des del primer dia els expliquem que farem un recull de regles i dades per poder relacionar-ho en cas de baix rendiment o estats de lesió. És la nostra feina; com més sabem, més informació tenim», respon Orden. Treviño recalca que «no els donem res abans de mirar-nos-ho bé. És a dir, en cas de dèficit de ferro, se’n prenen quan tenen la regla. Elles saben que se’l prenen, però no coneixen els motius pels quals se’l prenen. Potser s’ho han pres tota la vida i no en tenien necessitat; però els hi donaven, perquè eren dones esportistes que tenien la regla».

La menstruació afecta de manera diferent a cada jugadora i no només durant el cicle menstrual, també existeix l’abans i el després. A efectes mèdics, els tractaments són diferents, ja que el cos respon d’una manera o altra segons les seves característiques, com l’edat. De fet, n’hi ha que no necessiten medicar-se. Qui sí que ho necessitava era Laia Palau, com confessava en un reportatge a la Cadena Ser: «M'he de prendre antiinflamatori perquè la regla em deixa bastant petada. Els dies previs, emocionalment estic molt més sensible. Pateixo de la zona lumbar baixa, i quan tinc la regla és una àrea que s'inflama. Intento vigilar i fer més estiraments previs». La regla no només altera les capacitats musculars, sinó que també pot provocar insomni.

Molts equips de la Lliga no tenen metge assignat a l'equip

Quin és el perfil de metge que s’han trobat les esportistes al llarg de la seva trajectòria? «A Catalunya existeix el metge dedicat específicament a l’esport, que possiblement són els més indicats pel seguiment de l'esportista, malauradament l'especialitat actualment no està disponible pels metges joves, i no parlem d'un metge de família o traumatòleg als que els agradi l'esport, parlem d'un professional que coneix l'esport, les alteracions fisiològiques i les possibles lesions associades. Durant els darrers 40 anys, la presència de la dona professional de la medicina i l'esport pràcticament ha estat invisible, en la seva majoria, les dones esportistes han estat visitades per homes, traumatòlegs, rehabilitadors o metges de família». També cal tenir en compte els orígens culturals de cada persona, la vulnerabilitat respecte als seus propis entorns (tothom sap aconsellar, però no tothom sap a qui escoltar) i el paper que juguen les seleccions, perquè cadascú tracta el tema de maneres diferents. «No és el mateix una jugadora d’aquí que d'un altre país o cultura. Se’n pot parlar amb tothom, només faltaria, però la seguretat que es transmet varia», afegeix. «Hi ha hagut una carència de servei, això és evident», matisa Orden. Avui dia, en ple 2023, molts equips de la Lliga Femenina no tenen metge fix assignat exclusivament per l'equip, més enllà del que puguin tenir a través de les seves respectives mútues, o la cobertura dels partits.

«Ens oblidem que estem davant de dones que fan esport, no és un atleta qualsevol. És una dona amb un cicle hormonal ics que té una durada ics. Que hi hagi dones que no tinguin la regla, és un problema. Sempre s’ha dit que una dona esportista no l’ha de tenir, que no passa res, i això no funciona així. Poden haver-hi conseqüències en el futur i se’ls ha d’explicar perquè ho entenguin i puguin saber quina vida tindran després», explica Treviño. «No només tractem una jugadora pel temps de contracte que tinguin amb el club, tractem una persona i una vida que continua més enllà del vincle que tingui amb l’entitat», exposa Orden. Educar sempre és la part més complicada. «A l’hora de fer un massatge o un tractament, hi ha la variable de saber com està la musculatura. Hi ha dones amb el cicle més curt, amb més sensibilitat, potser hi ha hagut un embaràs pel mig o avortaments», assenyala Orden. «Ha d’estar recollit, perquè quan passa alguna cosa, has d’anar descartant possibilitats. Fins i tot per un cas tan típic com el d’una diarrea, eh. Els hi dones un Fortasec per tallar-la, però si té la menstruació, no la tallaràs. Hi ha molts factors que influeixen», repeteix Treviño.

Els antecedents familiars i l’historial de lesions, a banda d’una àmplia anàlisi de la seva estructura a escala morfològica i funcional, són prioritaris dins l’Uni Girona. Orden té un registre exacte de totes les dades de cada jugadora i constantment li salten alarmes notificant la informació que toca. El feedback, però, s’alimenta contínuament. «No hi ha dia que no xerrem i quan acaben les sessions, escrivim què ha passat, totes les accions que hagin requerit assistència queden a l’arxiu. Si hi ha exploracions, proves, qui està constipada, estats emocionals... tot». Les jugadores passen per la bàscula setmanalment i algunes tenen nutricionista propi. A la pretemporada es realitza una revisió mèdica amb la mesura de la composició corporal, de la mà del Dr. Jordi Sitjà des del Consell Català de l'Esport; i a més a més es realitzen diferents analítiques al llarg de la temporada, gràcies també a l'acord que hi ha amb Montepio. «La idea és anticipar-nos a possibles situacions».

Quin és el llindar del dolor?

Un dels temes importants fa referència al dolor que han de suportar. «Elles han de prendre decisions constants sobre la pista i no els ajuda sentir-se mentalment esgotades. Han de tenir la ment clara», declara Orden. La dona assumeix com a una de les seves responsabilitats aguantar el dolor. «Quan tu tens la regla i no et trobes bé, has d’anar a treballar. I si tens un partit, has de jugar. No li pots dir a l’entrenador que et fa mal la panxa, que tens rampes a les cames, que el cap et dona voltes perquè estàs amb la regla, perquè tota la vida, ens han ensenyat, la societat, que això és un símbol de feblesa. I a ningú no li agrada ensenyar les debilitats. Sents un dolor terrible, però estem acostumades al fet que sigui una part més de la nostra motxilla. A més, hem de tirar endavant, no? Ningú no vindrà a fer-ho per nosaltres», reitera Treviño.

«I ara et diré una altra cosa: és impossible poder individualitzar tractaments i entrenaments a la vegada. Mira el calendari més recent: dijous passat tornaven d’Hongria, divendres van marxar a Sant Sebastià i van tornar aquest dijous», diu. I com es funciona, des de la distància? «Per videoconferència, whatsapp, el que sigui. Ens escriuen a qualsevol hora del dia. Intentem generar proximitat i rapidesa», observa Orden.

«Afortunadament, hem reduït molt el factor de lesions. Excepte les traumàtiques, que són inevitables, portem un gran control, i això és mèrit de l’Àlex de la Vega, el preparador físic. També controlem el nivell de fatiga que percep la jugadora després de cada entrenament o partit per poder escollir el següent moviment i calcular bé les càrregues individuals. La feina que fem entre tots, amb en Bernat Canut i la Laura Antoja al capdavant, és fonamental en aquest sentit», menciona Treviño. «El treball multidisciplinari és bàsic. És una cadena on tots sabem què hem de fer i ho fem bé», segueix Orden. «La comunicació és clau, i les jugadores han de continuar aprenent al fet que s’han d’expressar obertament, que aquests temes s’han de normalitzar».

El factor humà

La implicació emocional de les persones que formen part de l’Uni Girona és incalculable, ja que la meitat de gent que hi treballa és externa, tot i ser un club professional. «Tots tenim les nostres feines i els nostres horaris, aconseguim quadrar-ho perquè ens ajudem els uns als altres. Sabem que la nostra feina no està remunerada, però volem que la jugadora senti que forma part del millor equip del món. No volem que cap dona tingui mancances. I tenim la sort de tenir gent al darrere que ens diu que sí. I per als clubs, en el fons és una inversió», opina Treviño. El volum de feina invisible no es pot quantificar. «Quantes accions hi ha darrere d’una cistella? Segurament, els directius desconeixen quants cops tractem a una jugadora. És molt complicat fer veure tota la feina que fem. Abans ningú no sabia el significat d’un preparador físic o d’un fisioterapeuta, els tenien perquè s’havien de tenir», recita Orden, que recentment ha obert BeFisio a la Rambla Xavier Cugat. «I afegim que parlem d’esport femení. Però m'emporto l'esforç d'una jugadora quan continua empenyent, per pura passió, tot i de vegades, i sense que ningú ho sàpiga, el dolor que pateix», anuncia Treviño.

Beti Orden i Sílvia Treviño són dues persones que cuiden de les jugadores de l’Uni Girona les 24 hores del dia, en moltes ocasions de manera virtual, i no ho fan soles, els acompanya la persona que viatja i està constantment amb les jugadores, en Redouan Hamido. Però a elles qui les cuida? «Ens cuidem entre nosaltres i ho fem d’allò més bé, eh!», finalitzen, entre grans rialles.

Subscriu-te per seguir llegint