«Patia més perquè el tauró no ens trenqués el timó que per la vida»

A més d'acabar la competició amb èxit, l'Ocean Cats de Sergi Franch s’han proclamat campions de la Talisker Atlantic Challenge després de recórrer 5.000 km entre la Gomera i Antigua i Barbuda, a alta mar, sense assistència, ni escales i amb l’única propulsió dels rems. L’embarcació de rem, de 8 m de llargada, també va fer front a onades de 10-15 metres i es va trobar dofins, una balena i peixos voladors.

Ja heu paït la proesa?

Estic tocant de peus a terra. Aquí (illa Antigua) soc mig famós i ens feliciten a la zona del port.

L’heu fet en 31 dies, 17 hores i 9 minuts. Era el que calculàveu?

Prevèiem entre 30 i 40. A l’Atlàntic, saps quan surts, però no quan arribes a la destinació. Volíem guanyar la prova amb el mínim de dies i ho hem aconseguit, malgrat no poder batre el rècord mundial per la climatologia.

Quin ha estat el funcionament?

Primer, remàvem dos dels quatre remers, dues hores seguides i descansant-ne dues més. I a la segona part de la prova, vam remar tres dels quatre a la vegada i incorporant mitja hora més. Així, és com vam començar a agafar distància, però al principi vam pagar car aquest esforç. Jo vaig tenir dèficit calòric, estava sense energia i ho vaig arreglar menjant el doble, altres companys tenien les cames enrampades, mal d’esquena… Els últims dies, però, els vam gaudir. Hem patit més que gaudit, en pocs dies vam passar de la incertesa, al lideratge i a la tranquil·litat d’anar primers.

Què ha estat el més perillós? Un tauró us va envestir.

Sí, feia 4-5 metres i ens va donar un cop molt fort. Teníem l’arribada a les portes i estàvem acollonits per si ens trencava el timó. Es va col·locar a la popa i va voler provar el tacte de l’embarcació, si hagués insistit més, hauria estat un desastre.

No patíeu més per la vida?

Estàvem obsessionats a guanyar i teníem més por perquè no ens trenqués el timó que pel nostre estat de salut i la vida. No crec que el tauró tingués capacitat per fer-nos bolcar, hauria d’estar molt enfadat amb la vida per fer-ho. A l’aigua, sí que et poden queixalar, però amb les embarcacions no tenen tanta agressivitat.

Quins animals marins més us vau trobar?

Vam remar amb dofins, que saltaven davant nostre i era com estar a Marineland. També amb un cetaci (balena) durant 4-5 hores, va ser un moment molt màgic, i amb dofins sense nas, típics del Carib. Hi havia peixos voladors d’uns vint centímetres que estaven molt actius, sobretot a la nit, i que rebotaven contra la nostra cara i esquena; al principi era bonic, però després no tant.

Us van fer patir les onades?

Quan vam navegar amb onades de 10-15 metres estàvem amb l’ai al cor, perquè vèiem que s’aixecava una tempesta perfecta. Les onades que venen d’estribord i babord són perilloses. Temíem per si se’ns entravessava l’embarcació i ens podíem clavar el rem a la panxa. El que ha estat molt incòmode és la pluja, n’hem tingut la meitat de dies, i era dur està tot el dia moll, amb la roba humida quan dormies i quan t’aixecaves.

Quantes hores dormíeu al dia?

Dormíem de manera interrompuda, després de remar més de dues hores, tenies dues hores per tu i entre una cosa i altra acabaves dormint una hora.

En cas d’un accident hi havia equip d’emergència a prop?

No. Era més fàcil que primer ens rescatés alguna embarcació que navegués per allà. Amb l’organització, i amb la família, ens podíem comunicar-hi perquè teníem telèfon per satèl·lit i parabòlica.

Us heu alimentat a base de menjar liofilitzat calòric.

Era menjar cuinat i deshidratat. El plat estrella durant deu dies va ser arròs liofilitzat amb llaunes de tonyina, oli i fruits secs. De menjar, en portàvem per 55 dies, i l’aigua en bevíem dessalinitzada. Empreses com Born, Veritas, Haribo i Maldita Bellota ens han proporcionat fruita deshidratada natural i ecològica, fruits secs, galetes, llaminadures i 70 grams diaris de pernil ibèric que, per mi, era el moment de l’àngelus.

Hi ha algun aliment que desitjàveu menjar mentre remàveu?

Més aviat, beure alguna beguda fresca com una aigua amb gas.

Quina ha estat la clau per guanyar amb un dia de marge?

Els quatres de l’equip veníem del rem i de la competició, som vogadors. Tenim tècnica de rem, hem interpretat bé l’onatge i hem remat de diferents maneres.

Com us havíeu preparat?

Ho hem preparat durant 4 anys. Havíem fet petits reptes, per la Costa Brava, dos cops remant fins a Ses Illes i vam fer el rècord mundial d’ergòmetre de 24 h.

El seu equip, Ocean Cats, trasllada a la societat la problemàtica que pateixen mars i oceans per l’excés de plàstics.

Sí, per nosaltres la Talisker no era només guanyar una regata de magnitud. Els últims anys hem anat a escoles i a centres a divulgar i conscienciar del problema del microplàstic i hem agafat mostres per a la Universitat de Barcelona. Hem tingut un pressupost de 170.000 € i els beneficis els destinem a Surfrider, que vetlla pel benestar dels oceans.

Heu trobat molt plàstic enmig de l’Atlàntic?

El mar és una sopa de plàstic i el que més abunda és el que no es veu. El plàncton té capacitat per menjar nanoplàstic. Més de la meitat de la població mundial té plàstic a dins del cos i després ens preguntem per què ens posem malalts. Estem exposats a toxicitats que no veiem i les legislacions no canvien.

Propers reptes: cicloturisme amb la parella i repetir al Mont-Blanc

Aquest no és el primer repte bèstia que duu a terme Sergi Franch, ja que anys enrere va completar la ruta Transpirinenca a sobre d’un monocicle. És entrenador personal i no es dedica només al rem (havia estat vinculat al Club Nàutic l’Escala). Encara està paint la Talisker i quan se li demana pels pròxims reptes diu que «primer, li dec a la parella anar a fer cicloturisme». Més endavant, li agradaria completar la UTMB Mont-Blanc amb monocicle, que ja va intentar el 2014, però que no va poder completar per la neu.