«Més d'una vegada, baixant de la moto, m'he trobat gent, que no coneixia, que m'ha vingut a felicitar, fins i tot rivals». Les prestacions de Clara Jiménez en els circuits han estat una sorpresa per a molts en un any on, competint per primer cop en curses oficials, la pilot de l'Escala ha dominat la categoria femenina i ha aconseguit molts bons resultats contra nois més grans en la júnior

Tradicionalment, el motociclisme és un esport que es relaciona directament amb el gènere masculí. A l’Escala, però, aquest pensament ja no serà així, i és que des de fa un any Clara Jiménez s’ha endinsat en el món del motor amb només dotze anys. I en la seva primera temporada com a pilot ja s’ha proclamat com a flamant campiona de l’ANPA (Associació Nacional de Pilots Aficionats) a la categoria femenina de 160 cc. Paral·lelament, també ha pujat al podi a la modalitat júnior, categoria en la qual competeix també amb nens de fins a setze anys. Jiménez entrena a l’Escala i a Lleida i treballa aspectes tècnics així com els canvis de sentit i la posició sobre la moto.

Com definiria el motociclisme?

És un esport que m’agrada molt. M’he atrevit a provar-lo i em sento molt còmoda.

Ha rebut comentaris que no tocaven?

Sí. Hi ha gent que no acaba d’entendre que practiqui aquest esport, però jo al final estic fent motociclisme perquè m’agrada i, de moment, no em plantejo deixar-ho.

Qui és que l’ha engrescat?

El meu pare. Ell ha estat el que m’ho ha ensenyat tot. Em dona sempre els millors consells. Jo anava a veure el meu pare i em va engrescar... i aquí estem!

A banda del seu pare, rep ajuda d’altra gent?

També m’ajuden pilots com Joan Santos i Alex Loza. Són els que m’han vist començar i m’estan ajudant a progressar.

Com la veuen?

Sempre em diuen que porto una bona posició sobre la moto, però que hauria de ser una mica més ràpida.

Ens costa que la gent quan et veu se sorprèn...

Més d’una vegada, baixant de la moto, m’he trobat a gent, que no coneixia, que m’ha vingut a felicitar, fins i tot rivals de pista.

El motociclisme és sinònim de caigudes. Com recorda la primera?

La primera va ser a l’Estartit, que és també on entreno. Estava passant per una ràpida, se’m va enganxar una part de la moto a terra i vaig sortir volant! Només m’espanto quan estic en cursa, perquè en els entrenaments no agafo massa velocitat.

S’ha proclamat campiona de l’ANPA en el seu primer any de competició...

Ha estat una gran notícia i estic molt contenta amb els resultats. L’última cursa ha estat a Juneda. Vaig competir de nit i fent el circuit al revés! Tota una experiència. Mai havia corregut a partir de les vuit de la nit.

Va haver-hi celebració?

Vam fer una celebració al mateix circuit (riu).

Segur que va rebre ràpidament missatges dels teus familiars?

Sí. Sempre que obri el telèfon em trobo missatges de molts familiars meus. Al final és el que més m’agrada.

No competeix només contra noies, no?

No. Competeixo amb noies a la categoria femenina, però a la júnior competeixo amb nens de fins a setze anys. De moment, som poquetes.

Com són les sortides?

A les sortides hi ha molts nervis. Una vegada acabem hi ha un ambient molt maco. Durant aquest any, he conegut a dues motoristes i em porto molt bé amb elles.

Com s’està notant en aquest primer any?

Em sento molt animada. Al principi, estava centrada en la categoria femenina i deixava de banda la júnior... Però ara sé que puc competir en aquesta categoria. He acabat la temporada pujant el podi!

Com es presenta la pròxima temporada?

Començarem el nou curs el mes de maig. De moment, continuaré entrenant sempre que pugui perquè per mi no deixa de ser un esport nou.