Empordà

Empordà

Valery Fernández

«Soc molt feliç jugant al Girona, tant de bo pugui quedar-m’hi moltes temporades més»

«Vaig anar a l’escola dels meus germans i els nanos em van envoltar; em fa feliç saber que els nens del meu poble s’il·lusionen de veure’m»

Valery Fernández, al camp d’entrenament del Girona al PGA Catalunya de Caldes de Malavella. | ANIOL RESCLOSA

El Girona no va poder sumar cap punt aquest dissabte passat al camp de l’Atlètic de Madrid (2-1) en un partit en el qual Valery Fernández va jugar els últims minuts. El futbolista de l’Escala tornava així al Metropolitano, l’estadi on fa ja gairebé quatre anys va marcar el seu primer gol com a professional. I no va ser un gol qualsevol, representava l’1-1 en uns vuitens de Copa, i feia somiar amb el que va acabar sent una històrica classificació del Girona per als quarts de final de la competició.

En la seva primera temporada amb el primer equip (2018-19) va viure el debut, el gol al Wanda, la renovació... Amb el temps creu que tot va anar molt de pressa per un noi de 19 anys?

Sempre ho comento amb els meus pares i els més propers. He guanyat un punt de maduresa, sobretot en sortir al camp. Abans estava molt nerviós i em venien moltes emocions, mentre que ara sé gestionar-ho per tenir el control. Amb 19 anys tot em va venir de cop, però al final tocava afrontar-ho com ho estan fent ara els jugadors joves que pugen. Per sort estava preparat i crec que vaig donar un bon rendiment. Tant de bo pugui continuar tenint aquestes experiències per adquirir més maduresa i continuar millorant.

De petit va patir força en l’etapa al Barça i després el retorn a l’Escala. S’adona del que ha aconseguit, malgrat tot?

Ha sigut un camí ple d’obstacles, amb molts més moments dolents que no pas bons. Per això, intento viure al màxim. Puc haver tingut pedres pel camí, però m’han servit per arribar fins a on soc avui. Estic orgullós. És lògic que el camí sigui difícil, perquè hi ha molts nanos que també volen formar part d’aquest món. A més a més, a la base sempre et planteges si vols seguir, si arribaràs, etc. Estic content d’haver pres la decisió de tornar al poble. Crec que em va servir perquè després vaig tornar al Girona i hi continuo.

Un Girona que, sent de l’Escala i amb molts anys a l’entitat, és realment el club de la seva vida, oi?

Soc de la base i ho sento des de dins, des de ben petit. He mamat el Girona des que tinc ús de raó. Vaig començar amb els alevins (va estar al club en diferents etapes) i és un somni haver-me consolidat al primer equip. Continuar aquí quatre anys després del meu debut és quelcom únic per mi i la meva família. Soc molt feliç al Girona. Tant de bo pugui quedar-m’hi molts més anys perquè estic molt a gust.

Té contracte fins al 2023. Han parlat de la renovació?

A mi m’agradaria. Hi ha hagut converses, però de moment no s’ha arribat a cap acord. Queda molt. Encara tinc l’any de contracte i penso en el dia a dia per donar el màxim rendiment a l’equip. Vull intentar millorar i aportar tant en atac com en defensa per ajudar. Estic centrat en això. Si tot va bé, l’acord arribarà perquè crec que les dues parts en tenim ganes.

Li demanen gaires consells Ureña, Artero, Roca i companyia?

Sí, i és normal. Em pregunten quan vaig arribar, com em sentia i ho gestionava tot... És maco que ho facin, perquè ho he viscut i intentaré ajudar-los amb tot el que pugui. Ells, ara que els ha mencionat, són tres nanos increïbles que han vingut amb una humilitat gegant, són grans persones i futbolistes. Tenen futur i present al club, és el més important.

A l’estiu, va portar el braçalet de capità en un amistós i el club va penjar una foto amb el títol «Capità i gironí». Li falta aquesta figura a l’equip?

Em faria molta il·lusió tenir aquest paper. És el millor que li pot passar a un nano que ve de la base i sent els colors d’aquesta manera. M’agradaria, però hi ha prioritats a l’equip. Aquest paper el tenen els més veterans i s’ha de respectar amb orgull. Tant de bo algun dia pugui tenir la seva experiència i els seus galons.

Els seus pares l’han acompanyat a tot arreu. És important tenir un suport incondicional?

Molt. Els estic molt agraït perquè venen on faci falta i estan per mi en qualsevol moment. També em donen consells. S’ha de tenir molt en compte a la gent propera, sobretot en aquest món que és complicat. Procuro tenir-los a prop.

Els seus germans juguen a l’Escala. Vostè n’és el responsable?

Ara els toca gaudir del futbol. Tot just tenen 12 anyets i crec que han de viure fins als 15-16 sense pressions. És el més important. L’ambient que es genera a la base dels clubs grans pot ser difícil de digerir per un nen. També és veritat que ho plantejo des de la meva experiència. Ells són bons, però els dic que de moment facin passets jugant amb els amics. Si els ha d’arribar l’oportunitat, sempre seran a temps d’agafar-la.

Connecta molt amb l’afició. M’han comentat que els seus germans un dia van fer-li una emboscada en anar-los a buscar a l’escola... .

Sí, sí... Un dia em van dir «tete, vine sisplau, que no passarà res»... i es veu que havien parlat amb tots els cursos de l’escola per avisar que jo hi anava. Va ser increïble. De sobte em vaig trobar amb centenars de nens apilats al meu voltant, em xocaven la mà i deien que no se la rentarien mai..., una passada. Va ser molt graciós i em va donar felicitat saber que els nens del meu poble s’il·lusionen de veure’m.

Va començar el curs amb problemes físics. Com està?

Ja estic bé. Vaig tenir un esquinç de turmell, però ja està. Estic treballant molt, també a fora de l’àmbit del futbol per intentar prevenir lesions. Em falta tenir continuïtat. Crec que dono rendiment quan soc al camp, però he de trobar la regularitat de sumar minuts, entrenaments, convocatòries... He d’anar fent. Tinc la confiança molt alta en mi mateix per aconseguir-ho.

Se n’ha ressentit mai de l’operació al genoll?

No. Els he d’agrair molt al doctor Cugat i als fisioterapeutes del club perquè he quedat perfecte, impol·lut. Tenia por de perdre el nivell físic i em noto igual de potent i ràpid. Mai m’ha fet mal. El Girona té un equip mèdic de meravella i no té res a envejar als altres clubs.

Compartir l'article

stats