Mort aquest dijous al vespre amb 81 anys, Isidre Sala (Vilamalla, 1940-2022) continua sent l'únic futbolista gironí que ha participats en uns Jocs Olímpics, els de Mèxic de l'any 1968 i el jugador que més cops ha vestit la samarreta del Girona. Van ser 432 partits oficials, del 1963 al 1976 tant a Vista Alegre com a Montilivi i sempre a Tercera Divisió. El central empordanès, un dels grans capitans de la historia del Girona, va arribar a Vista Alegre després de jugar un any al juvenil del Figueres, un altre, com a a cedit al Banyoles, i dos més al primer equip del Figueres. I un cop a Girona, tot i tenir ofertes d'equips de superior categoría, no es tornaria a moure més. Ni del Girona, ni de Vilamalla on va continuar vivint compaginant el negoci familiar,, una explotació agrària, amb el futbol.

Com a entrenador va passar per les banquetes d’equips com el Lloret i l’Olot, i fora de l’àmbit esportiu, va ser regidor de Vilamalla amb Fernando Prat d'alcalde. En els últims anys, Sala tenia menys activitat pública per culpa d'una malatia i havia deixat de participar en la majoria d'actes del Girona FC.

"Vivia a casa, aquí al poble. Estava molt bé aquí amb la família. M'aixecava al matí per ajudar casa, munyia les vaques i després ja marxava cap a Girona a entrenar-me. Molts dies em quedava a la tardes a la ciutat, on hi havia molt ambient de Tothom em saludava", explicava Sala en una entrevista publicada al Diari de Girona el novembre de l'any 2008.

Al Girona hi va arribar procedent del Figueres, fitxat per l’aleshores president Benjamí Colomer, i ja sempre més va vestir la samarreta blanc-i-vermella, entre 1963 i 1976. Sempre a Tercera divisió, i vivint mals tràngols com les promocions fallides contra el Plus Ultra (1966-67), i ja a Montilivi, davant del Vila-real i el Còrdova. Al seu il·lustre palmarès també llueix una participació amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Mèxic el 1968. És l’únic futbolista del Girona que ho ha aconseguit. Espanya va acabar l’aventura a quarts, eliminada per Mèxic (2-0). La seva presència als Jocs va contribuir al fet que la premsa gironina el declarés «cavaller de l’esport». I un cop retirat, en un partit d’homenatge entre el Girona i l’Espanyol el 26 d’agost de 1976, la Federació Catalana de Futbol, en agraïment a la fidelitat de Sala pel Girona, li va atorgar la Medalla d’Argent al Mèrit Esportiu.

Durant les 13 temporades que va viure al Girona va compartir equip amb d’altres noms mítics del futbol gironí com Xavi Agustí (que va morir la primavera passada), Pere Pla, Nitus Granados, Miquel i Mantu Torrent, Llorenç Riera, Lluís Coll, Josep Ribera, Busquets, Benet Masferrer o Pere Moy.

Els quatre presidents que van coincidir amb el jugador (Benjamí Colomer, Pere Saguer, Narcís Codina i Maurici Duran) parlaven meravelles de les seves qualitats futbolístiques, però sobretot elogien les qualitats humanes. Colomer el va definir com «esportista exemplar»; Saguer va destacar la seva «honestedat esportiva»; Codina, «el vessant personal», i Duran va assegurar que «és una de les figures de més relleu que es pot recordar del futbol gironí»