Quiosc

Empordà

El futbol modest es reivindica abans d’entrar en escena

Els equips de Segona, Tercera i Quarta Catalana engeguen aquest cap de setmana les lligues moguts per la il·lusió tot i tenir moltes dificultats

Un entrenament del Sant Pere Pescador. FC Sant Pere Pescador

Ala majoria se’ls ha fet curt l’estiu, però ja en tenien ganes. El futbol amateur entra en escena aquest cap de setmana a les comarques gironines amb l’inici de les competicions de Segona Catalana (subgrup 1.A i 1.B), Tercera Catalana (grup 16, 17 i 18) i Quarta Catalana (grup 27). Entre avui i demà es mobilitzaran 92 equips, a l’espera que comencin la setmana vinent els altres tres grups que falten de la darrera categoria sènior (28, 29 i 30). Com és lògic, aquestes lligues estan lluny del primer nivell pel que fa a infraestructures, condicions de treball, tècnica o tàctica però, en general, tothom coincideix en posar-hi la màxima il·lusió i implicació tot i les dificultats que presenta el dia a dia.

«Tothom està bastant implicat amb el projecte. La pretemporada ha sigut una mica complicada perquè vivim en un poble costaner i gran part de la plantilla no pot assistir als entrenaments perquè fa temporada, però ja hem sigut un grup d’entre 12 i 16 a cada sessió per poder treballar els conceptes», explica el jugador del Sant Pere Pescador de Tercera Catalana (grup 16), Eduard Olmos. Després d’aconseguir l’ascens el curs passat, el santperenc diu que «és tot un repte encetar la nova temporada perquè hi haurà més ritme i intensitat als partits». En una situació contrària s’ha trobat el Sant Feliu de Guíxols (grup 17).

La pretemporada ha sigut una mica complicada perquè vivim en un poble costaner i gran part de la plantilla no pot assistir als entrenaments perquè fa temporada

Eduard Olmos - Sant Pere Pescador

decoration

La presidenta, Laia Bodro, comenta que el descens a Tercera Catalana «ha provocat que la gent marxi perquè n’hi havia que tenien possibilitats de mantenir-se a la categoria, i tu també vulguis canviar les coses perquè vagin bé». «L’entrenador, el cos tècnic i la majoria de la plantilla són nous amb molts jugadors de Sant Feliu. Ho hem fet pensant en fer un bon paper. Partim com a un dels favorits i la il·lusió hi és, tot i que per part nostra no ens posem cap mena de pressió. Sabíem que crear un projecte amb gent de casa podia comportar això. No va passar res pel descens i tampoc passarà res si no es puja, però per història, nom i entitat estaria bé celebrar l’ascens», afegeix. És gairebé el mateix cas del Llançà, que també va descendir a Tercera Catalana (grup 16).

«Entre els que continuem, els juvenils que pugen cada any i els fitxatges amb jugadors de la zona ha quedat una bona plantilla», assegura el capità, Damià Granollers. Segons el seu parer, té el deure «de fer que l’equip se senti en harmonia, sentir molt els colors i deixar-me la pell en cada partit per ser un referent per a l’equip».

Entre estudis, feina o altres compromisos, la majoria de jugadors han de fer mans i mànigues per poder assistir als entrenaments i partits. Oriol Boix ho té realment complicat perquè és el cap de premsa de l’Olot a Segona Federació, però tot i així fa el possible per anar a jugar sempre que pot amb el Les Planes (grup 18). «Vaig fent trencaclosques... Hi ha hagut temporades que he pogut jugar més o menys, en funció de l’Olot que és la meva prioritat. També he fet bogeries com la que faré aquest cap de setmana perquè Les Planes juga dissabte i l’Olot diumenge a Saragossa», apunta.

La dinàmica del Sant Jaume de Segona Catalana (subgrup 1.A) és una mica l’excepció perquè és el filial de l’Olot. El seu tècnic, Jordi Freixa, recorda que «som una plantilla molt jove i motivada perquè sempre hi ha l’esperança de treure el cap al primer equip». No passa el mateix a la Unió Girona (subgrup 1.B), un club particular en el qual cada jugador s’ha de pagar la seva fitxa i la mutualitat. «Paguem per jugar. Hem tingut bastants problemes per confeccionar la plantilla perquè fitxar jugadors de Segona Catalana que no cobrin és complicat, tot i que això fa que qui jugui a la Unió en tingui moltes ganes. Qui està al club és perquè realment vol ser-hi», explica el jugador Fran Serra.

Sigui com sigui, i hi hagi més o menys inconvenients, el que està clar és que la fe mou muntanyes i l’esforç dels equips modestos per poder competir es veu recompensat sempre. Ja sigui pels amics que es fan camí, els rivals, la pràctica de l’esport o la pinya que s’aconsegueix en els sopars de després de l’entrenament.

Només entre Segona i Tercera catalanes a la Delegació de Girona hi ha prop de 2.000 fitxes de jugadors. Segons el delegat a Girona i vicepresident de la Federació catalana, Jordi Bonet, «som el territori amb més futbol sense comptar amb Barcelona capital». Per exemplificar-ho, recorda que Lleida té un grup de Quarta Catalana mentre que les comarques gironines en tenen quatre (27, 28, 29 i 30).

El futbol professional i l’ascens del Girona a Primera pot contrarestar l’expectació de la majoria de partits encara que Bonet explica que «els club trien quan juguen uns 10 dies abans i molts intenten no coincidir amb el Girona, Barça o Madrid». La idea amb la qual treballa la FCF és de rebaixar els grups a 16 equips en les pròximes temporades perquè considera que «les competicions han de començar una mica més tard». Diversos clubs s’han mostrat partidaris a iniciar el curs a finals de setembre o principis d’octubre per no haver d’arrencar la pretemporada tan aviat.

Compartir l'article

stats