«Del futbol femení m’ha tocat viure l’abans i el després, i ara intento aprofitar al màxim el fet de ser-hi»

Com li prova arribada a Santander

Estic molt contenta. He arribat a un club amb molt bon ambient i amb ganes de treballar. Les noies que estan entrenant amb nosaltres del segon equip tenen una qualitat increïble, m’han sorprès molt. Tant el cos tècnic com la directiva són molt professionals, està tot molt ben organitzat.

Ara forma part d’una entitat amb molta solera, molta història.

Parlar del Racing de Santader no és qualsevol cosa, és un club amb aspiracions. La part del futbol femení també té clar que ha de tornar a dalt de tot. Recordo quan jugava amb l’Estartit que el Racing estava a la Superlliga com un dels grans. L’objectiu que tenim és pujar de categoria a curt termini.

Aquest repunt positiu del futbol femení que hi ha ara l’atrapa essent ja una veterana amb molta experiència.

Sí, ja li dic a la meva mare que, veient el que està passant, m’agradaria tenir vint anyets per tornar a començar de nou! Vaig començar amb el Llers de ben petita, amb en Josep Sementé i en Joan Suñer d’entrenadors, entre altres. Del futbol femení m’ha tocat viure l’abans i el després, i ara intento aprofitar al màxim el fet de ser-hi. Cada any estan millorant les condicions per a les jugadores, les instal·lacions... Les coses per a les futbolistes estan canviant, com havia de ser. Vull gaudir-ho al màxim, ara i després. Imagina’t d’aquí a deu anys...

Vol dir que ja s’ha plantejat el seu futur quan s’acabi l’etapa de jugadora?

Sí, ho tinc molt clar. Ara encara em queda corda, però també vull viure el futbol des de la banqueta. M’agradaria fer d’entrenadora o de directora esportiva. Ja tinc el nivell dos com a tècnic i estic fent pràctiques per a tenir el primer nivell l’any vinent.

Està al corrent de la situació del futbol de noies a casa nostra?

Aquest estiu he participat en el Campus del Dynamo Stars a Cabanes i sí, ja estic al cas que els nostres clubs no estan tan bé com ens agradaria.

Creu que els clubs més grans han fet mal als petits creant directament equips absoluts i estirant jugadores sense començar per la base?

Sento nostàlgia de tot allò que vam aconseguir amb el Llers i l’Estartit. En el Campus he vist nenes molt il·lusionades i em sap greu que si no fan el salt a Barcelona, no ho tenen fàcil. Hem de treballar perquè el futbol femení gironí torni a créixer per estar a dalt de tot. Sobretot per les nenes, necessiten referents a prop de casa.