Una figuerenca de 16 anys disputa el mundial d’escacs per a discapacitats visuals

Amb només dos mesos, a la figuerenca Iraida Casadevall li van diagnosticar aniridia, una discapacitat visual causada per la manca total o parcial de l’iris. Només té un 10% de visió, però per ella això no ha estat mai cap excusa per a deixar de perseguir els seus somnis. Ara, amb 16 anys, està disputant el mundial d’escacs juvenil vestint els colors de la Federació Espanyola d’Esports per a Cecs (FEDC), que va arrencar ahir a la localitat francesa de Castelnaudary i s’allargarà fins al 17 de juliol. De fet, ella és l’única representant femenina de l’Estat espanyol que participa al campionat, dirigit a persones amb ceguesa o discapacitat visual.

Però Iraida Casadevall s’havia preparat a consciència per a l’ocasió. «Els dies previs a l’inici de la competició he estat analitzat les partides dels contrincants amb els que sabia que hauria de jugar», explica. Tot i que confessa que va viure els primers minuts de la primera fase del campionat amb una barreja de «por i respecte», ara ja se sent «més confiada».

La seva passió pels escacs va començar a brollar als 6 anys. «A l’escola (ordinària) feien una assignatura obligatòria d’escacs, era un programa de la Generalitat de Catalunya que substituïa una hora de matemàtiques cada 15 dies per una classe d’escacs», explica la seva mare, Núria Mainau. La dansa de les peces la va entusiasmar. «Em vaig enamorar dels escacs a primera vista», sosté Casadevall. Tant, que li va demanar a la seva mare d’apuntar-se al Club d’Escacs Alt Empordà. «Volia aprendre tant com pogués», confessa Mainau. Allà, però, era l’única persona amb discapacitat visual. I això no els va espantar. «Tenia més dificultats que la resta de companys però començava a desenvolupar els seus recursos per a poder-se defensar millor». I la mare hi va ajudar. «Li vaig comprar el tauler d’escacs més gran que vaig trobar perquè pogués practicar», recorda.

Després, van sentir a parlar de la Federació Espanyola d’Esports per a Cecs (FEDC) de l’ONCE. L’aventura l’ha portat a participar en competicions d’arreu de l’Estat espanyol, des de Jaén a Benidorm, passant per Mérida i, en breu, Pontevedra.

Tot i això, els estranya la sorpresa de la societat «Mai em va semblar un problema que la meva filla volgués jugar a escacs amb la seva discapacitat visual, hi veu molt poc, però ha d’aprofitar el que veu», confessa la mare.

Un esport adaptat

Els escacs són una pràctica adaptada. Els quadres negres del tauler són lleugerament més alts que els blancs perquè els participants els puguin diferenciar amb el tacte. Cada casella, a més, conté un forat perquè els jugadors hi puguin encaixar les peces i, en tocar-les, no caiguin. A més, les peces negres disposen d’una elevació a la part superior que les distingeix de les blanques, i totes integren un codi braille per a identificar cada peça. Les partides es juguen en dos taulers, a partir d’on cada jugador mou les peces al seu per a no molestar al contrincant. I finalment, els rellotges disposen d’un mecanisme de veu per a conèixer el temps de joc.

Talent en majúscules

A més, Iraida Casadevall també competeix amb el Club Atletisme Figueres, amb el qual el passat mes de juny es va proclamar subcampiona d’Espanya de longitud i llançament de pes.

Subscriu-te per seguir llegint