Quiosc

Empordà

Llançà
ENTREVISTA Sergi Juanola Torrent Fisioterapeuta del Bàsquet Girona

«Estic molt content, això és un somni que volia complir des de petit»

Format a les categories inferiors del Grifeu i amb passat a l’Adepaf i l’Escala, des del 2015 forma part de club gironí acabat de pujar a l'ACB

En Sergi a la sala del pavelló del Grifeu, el club degà de la província Marçal Mallart

A Llançà sempre s’ha viscut el bàsquet d’una forma especial. Els avis, els pares i la tieta d’en Sergi Juanola Torrent ja havien estat vinculats al Grifeu. Ell va començar a jugar de ben petit a l’escoleta de Llançà i a l’etapa de cadet va anar a jugar a l’Adepaf de Figueres. Uns anys més tard va acabar la seva etapa de jugador a l’Escala on jugava amb els seus amics, en Teti Company,, l’Aleix Martínez, l’Adrià Cantenys, l’Ignasi Quintana, en Gerard Alonso, en Pau Esponellà, l’Adrià Usan... Ara després de moltes hores i molt esforç ha arribat on volia.

El passat 19 de juny, el Bàsquet Girona ascendia a l'ACB després d'uns anys complicats a Fontajau. En Sergi ha format part de l'staff tècnic del primer equip els darrers tres anys després de passar per la base del club entrenant equips joves com l'U15, l'U17 i l'U18.

Abans de res, enhorabona, Sergi. S’ho ha preparat molt per arribar on és ara mateix des de fa molt temps, com se sent?

Sí, gràcies! Exacte, estic molt content, això és un somni que volia complir des de petit.

Quan va arribar al primer equip gironí va veure que això ja era molt seriós?

Sí, però el club fa molts anys que està fent les coses bé per arribar als seus objectius. Des del seu inici ha sigut un club molt seriós. Amb l’arribada d’en Marc hi ha hagut un plus, evidentment, però també han sigut molt importants jugadors com en Txemi Urtasun, en Maxi Fjellerup, amb això puja molt el nivell de l’equip i les coses canvien.

Durant aquests anys a Girona, quan ha estat amb equips formatius, què ha vist de diferent del que estava acostumat?

Allà es viu diferent, hi ha un plus més de compromís per part dels jugadors, es dediquen moltes hores a l’entrenament, 4 dies a la setmana, i això s’acabava notant en positiu. Pots demanar molt més als jugadors perquè estan preparats per respondre.

Quan treballa amb equips formatius de clubs d’elit arriba a entendre coses que potser no havia vist mai abans?

Correcte, a la Universitat t’expliquen conceptes que creus que no pots controlar. Quan arribes a un club com el Bàsquet Girona t’adones que sí que es poden controlar aquests aspectes de preparació física, els jugadors responen molt més perquè estan preparats per fer-ho.

Quina relació ha tingut amb els jugadors de l’equip, al cap i a la fi, vostè és molt jove, com ho ha portat això?

Sí, ha estat una situació curiosa. Jo havia jugat contra en Gerard Sevillano per exemple, a un torneig de seleccions provincials quan érem petits, ser el seu físio no deixa de ser graciós. Al final passes moltes hores amb els jugadors a la sala de recuperació, el tracte és molt més proper i acabes parlant de moltes coses i a vegades et toca fer més de psicòleg que de fisioterapeuta, és important saber establir uns límits perquè al final jo també formo part de l’staff tècnic.

Ja saps si seguirà la temporada vinent?

No, de moment no. Ens hem pres uns dies per descansar i gaudir de l’ascens. Jo tinc moltes ganes de seguir al primer equip i al club, però de moment no n’hem parlat. Anem any a any com hem fet sempre.

Compartir l'article

stats