«Tinc una connexió amb la natura cada vegada més especial»

Ha anat variant diferents esports i mai ha deixat de fer-ne. Va decidir dedicar-se professionalment a l’esport sent mestre d’educació física i porta més de trenta anys fent-ho. Té l’objectiu de transmetre uns valors i uns hàbits saludables als seus alumnes perquè creixin com a persones. Així doncs, Maria Velasco porta tota una vida dedicada a l’esport i transmetent la seva passió.

Com es definiria?

Em defineixo com a una ànima lliure. Em considero una dona treballadora que lluita pel que creu. M’agrada la gent honesta i sincera.

Com definiria la seva carrera esportiva?

Mai he fet esport amb la finalitat de guanyar premis o competir, sempre l’he fet per pur plaer. Quan era jove, vam crear un equip molt fort amb el Club Natació Figueres en la secció d’atletisme, on vam portar l’equip i a Figueres al màxim nivell espanyol. Sempre he fet esport perquè m’agrada i forma part de la meva vida. Per això vaig decidir dedicar-m’hi professionalment com a mestre d’educació física.

Quan va decidir que volia ser mestre d’esport?

Vaig estudiar magisteri. En aquell moment, no existia l’especialitat d’educació física i vaig fer la de ciències. Més tard, va aparèixer un postgrau d’educació física i fins i tot em va emocionar perquè era exactament el que volia i m’agrada. El motiu pel qual vaig decidir fer aquesta feina va ser perquè vaig pensar que jo gaudiria i podria fer gaudir a la mainada.

Què és el que li agrada de ser professora d’educació física?

Soc mestre d’esports, per tant m’interessa molt la part física; però també m’interessa treballar uns valors que tots hem de tenir. Com a docent, el que més m’agrada és fer créixer l’alumnat com a persones. Prioritzo treballar els valors de l’esforç, la responsabilitat, el respecte i la solidaritat. És la part més bonica de la meva feina. També busco posar èmfasi en uns hàbits de vida saludable que ens permetin avançar plegats cap a un món més just i sostenible. M’interessa que l’alumnat gaudeixi de l’assignatura i introdueixi l’esport a les seves vides.

Continua fent esport?

Evidentment que sí, mai he deixat de fer-ne. L’esport que faig va per èpoques, va haver-hi un temps on feia pàdel, un temps on corria, un temps on nedava. Sempre he anat fent diferents esports. Actualment, l’esport que faig és nedar i ho faig només a mar.

Com és que neda únicament a mar?

Perquè tinc una connexió amb la natura cada vegada més especial. Ara mateix, ja no em sento a gust en una piscina amb una aigua tancada i clorada. Per això nedo tot l’any a mar, inclòs a l’hivern. A més a més, no utilitzo ni neoprè, necessito estar en contacte amb l’aigua de mar perquè m’hi sento més a gust i em permet gaudir de la natura de sota aigua.

Quin és el seu dia a dia? Com combina la feina, els curtmetratges i l’esport?

El meu dia a dia és el d’una superwoman. Faig la meva vida laboral, tinc unes obligacions amb la família i rodo i edito curtmetratges: estic tot el dia treballant. No és fàcil combinar-ho tot. Això no obstant, haig de dir que estic molt ocupada i tinc moltes coses a fer, però m’ho busco, és el que m’agrada. A llavors, quan estic cansada i quan el cos i l’ànima m’ho demanen, me’n vaig a nedar al mar.

Quin és el seu objectiu amb els curtmetratges?

M’estimo aquest territori i hi ha unes formes de vida i uns oficis de molta gent que té una relació molt estreta amb la natura que estan patint canvis importants i crec que és fonamental testimoniar-ho. Aquest és el motiu pel qual faig curtmetratges, perquè aquests oficis formen part del nostre patrimoni i vull fer una divulgació d’aquest mons. Amb tot això, l’objectiu final és treballar amb escoles per poder apropar als alumnes el que significa treballar per un món just i sostenible a través del coneixement del territori. De fet, el meu curtmetratge «Vull ser pastora» és la base d’una proposta educativa per reflexionar sobre si val la pena consumir els productes del nostre territori o els de fora d’aquest.

Té previst fer un llargmetratge?

Sí, és el meu objectiu com a cineasta. Fa molts anys que faig feina com a directora de cine i gràcies als dos premis VOC d’Òmnium Cultural, s’està començant a donar visibilitat a un treball que porto molts anys fent.