Quiosc

Empordà

Figueres
ENTREVISTA Miquel Llinares Torres Estudiant de mecànica

«M’apassiona el món de la competició i la seva mecànica específica»

«Ganes, il·lusió, dedicació i molt d’esforç» són, des del seu punt de vista, les quatre claus per a poder ser mecànic de curses

Miquel Llinares amb ulleres de sol Arxiu personal

El jove estudiant Miquel Llinares, que fa el cicle superior a Girona d’electromecànica de vehicles, porta gairebé dos anys acompanyant diferents pilots a múltiples campionats d’arreu del món. Ser mecànic de carreres de motocicletes no és gens fàcil. El fet d’arreglar la motocicleta no és el més complicat. El que fa que aquesta sigui una feina dura són els viatges setmanals, les hores de son i la pressió que tenen els mecànics d’un pilot que s’ho juga tot i que amb un sol error pot espatllar moltes hores de feina.

Quines maneres té d’aprendre de mecànica?

Aprenc molt amb la formació però, com que m’agrada molt la mecànica, també em miro vídeos al Youtube o a Instagram sobre motocicletes de competició ja que hi han coses sobre la mecànica de competició que no t’ensenyen a classe. Tot i així, on més aprenc és quan vaig a les carreres. Tot i que s’han de tenir unes bones bases teòriques per poder anar a carreres, en la mecànica, on més s’aprèn és durant la part pràctica.

Creu que va ser una bona decisió fer una formació professional en comptes del batxillerat?

Sí perquè tenia clar que volia fer el cicle superior i, amb el cicle mitjà d’electromecànica de vehicles, hi entrava més preparat que no pas amb el batxillerat.

Què és el que li agrada de la mecànica de motocicletes?

El que més m’apassiona és el món de la competició i la seva mecànica específica, que no deixa de ser una perfecció de la mecànica de taller. Tot i així, també m’agrada la mecànica de taller que és fonamental per a poder arribar a la mecànica de competició.

A quantes carreres ha participat com a mecànic?

He participat com a mecànic en sis carreres de velocitat. També he estat una temporada, una carrera i sis dies en carreres d’enduro. Perquè m’entenguis millor, una temporada d’enduro són sis o set carreres i els sis dies és la prova més important en el món de l’enduro ja que és un campionat que dura sis dies seguits.

Anar a tantes carreres, suposa un esforç molt exigent i dur?

Sí, és molt i molt exigent. Conec mecànics que es passen moltes setmanes sense passar per casa, fent viatges de dotze hores cada setmansa, treballant vint hores al dia i dormint-ne quatre i això pot durar mesos. Encara que haig de dir que en el meu cas no és tant dur perquè no tinc tantes carreres.

Quin és el dia a dia d’un mecànic en temps de carrera?

Tot depèn de si són carreres de velocitat o d’enduro. En les carreres de velocitat, marxem dimarts al mati i ens passem el dia a la furgoneta o al camió fins a arribar al nostre destí. L’endemà entrem el camió en el circuit i muntem el nostre box molt ràpidament per poder començar a preparar les motocicletes ja que és l’únic dia que podrem anar a dormir abans de les dotze. Sempre anem a dormir tard perquè o hi han problemes mecànics o s’ha de vinilar la motocicleta, que és una feina llarga i pesada, o el pilot cau... Sempre passa quelcom. Els altres dies són semblants, el nostre objectiu és acomodar la motocicleta al gust del pilot i a la seva manera de conduir per així deixar una motocicleta sense errors mecànics i còmode per a ell o ella. Per altra banda, amb l’equip que vaig en les carreres d’enduro solem sortir dimecres perquè les motocicletes són més ràpides de muntar i hi han menys coses a arreglar. Per això tenim uns quinze pilots per carrera. En els dos casos són feines dures però a mi, és el que m’agrada.

Entre setmana estudia i molts caps de setmana o setmanes senceres marxa a carreres. Té temps per fer vida social?

El que és complicat és combinar els estudis amb les carreres. Les carreres m’obliguen a viatjar, a dormir poc i a saltar-me classes. Ara tinc tots els exàmens per fer. En quant a vida social, no tinc problemes, segueixo veient els meus amics molt sovint.

Està viatjant molt? On ha anat aquest últim any?

Sí, moltíssim. Aquest últim any i mig he anat tres setmanes a Estoril, he anat a Astúries, Jérez, Galícia, València i per últim a Montmeló. També he anat vàris cops a Madrid perquè el meu equip de carreres de velocitat es situa allà.

Ha acompanyat algun pilot amb nom conegut?

Sí, he portat a l’ex-campió d’Espanya de superbikes Ivo López. També he portat a la campiona d’Espanya d’enduro i segona del món Mireia Badia. I a altres pilots coneguts com Pau Tomàs o Victor Guerrero.

Quin objectiu es posa per quan acabi el cicle superior que està realitzant?

M’agradaria ser mecànic de MotoGP i del mundial de superbikes però el somni més gran que tinc és arribar a ser mecànic al Dakar.

Li agrada més la mecànica de cotxes o la de motocicletes?

Les dues m’agraden molt però en temes de competició, em quedo amb les motocicletes.

Compartir l'article

stats