Pol Compte (Figueres, 1989) té passat al juvenil del Girona, Peralada, Figueres, La Jonquera i l’Escala. Una trajectòria marcada per gols, molts gols. Enguany torna a rebre el premi Amos de l'Àrea, el sisè de la seva carrera, com a davanter de l'Empuriabrava-Castelló.
Un any més, màxim golejador.
La veritat és que no ho tinc clar, l’altre dia ho vaig intentar buscar, no sé si són quatre, cinc o sis.
Ja li dic jo: sis premis Amos de l’Àrea. Alguns entrenadors comentaven que el seu equip tenia el millor davanter.
Ostres, no t’ho sabria dir. Aquesta temporada hem jugat contra davanters molt bons: en Darné i l’Uri Santos del Bosc de Tosca o en Flores del Can Gibert. És un plaer que puguin dir això, però només intento fer el que toca.
La retirada queda lluny?
La idea és jugar fins que vegi que no arribo. La intenció és allargar-ho dues o tres temprades, sempre que continuï gaudint i no se’m faci feixuc. També et dic que no estic en una categoria tan exigent com abans, i és més senzill compaginar-ho amb la feina.
Parlava de categoria. Li queda per aconseguir algun ascens?
Seria bonic un últim ascens, o un parell, o tres… mai se sap (riu). Aquest any ho hem tingut a prop, ens hem quedat amb l’espina de no competir la fase d’ascens.
Què en pensa dels premis dels Amos de l’Àrea? Hi ha competència sana?
Pels jugadors, sempre és maco. Són uns premis que tampoc depenen d’un mateix. Jo no marcaria sense l’equip, igual que els porters. És un reconeixement a una persona, però és un premi per a tot l’equip. Amb els companys ho comentàvem, a veure si el guanyava. En Llach, en Ruedas, que podrien estar allà igualment, m’animaven perquè jo estava marcant més.
