Joan Budó i Ricart (1963) és el president de la Unió Esportiva la Jonquera. És el rostre visible de la junta directiva que va agafar les regnes de l’entitat ara fa un any i mig. Amb la intenció de redimensionar el club a la realitat social i econòmica del poble, el caràcter familiar a les Forques agafa força en aquest cent aniversari. La Unió Esportiva la Jonquera celebra el seu centenari aquest 2022. per aquest motiu, rep el premi Amos de l’Àrea. Budó va ser jugador del club, com el seu pare, Joan Budó, actual soci número 1.

Parlem del centenari de la Unió Esportiva La Jonquera.

Som molt conscients que hem volgut fer actes modestos, però estem satisfets. Tenim les samarretes especials per a tots els jugadors, una exposició d’imatges històriques, un cicle de conferències, com bé saps, un sopar d’exjugadors, l’àlbum de cromos, un nou himne...

Un nou himne?

Sí, de fet vam guanyar aquest premi que dona el «Tot Gira» i estem a la fase final. El dia 10 de juliol es decidirà el guanyador. Es pot votar a través d’internet, seria bonic guanyar.

Què queda a l’agenda?

Disputarem el partit del centenari contra el Barça B a les Forques. No tenim la data fixada, però aprofitarem per fer un acte d’homenatge a la figura de Josep Serra. I alguna cosa més abans d’acabar l’any.

Parlava de Josep Serra.

Se li va donar el Jonc d’Or, la Federació li va retre homenatge l’altre dia a la Nit dels Campions, i nosaltres hem esperat pel tema de la pandèmia. Inaugurarem una placa commemorativa pels seus anys com a jugador i president de la Jonquera.

Han aconseguit que el club sigui encara més familiar com volien?

Tenim tres mil habitants. La nostra realitat és la que és i volem que el futbol serveixi per gaudir de l’esport, no patir. Som amateurs i un club familiar, de poble, del nostre.

Què en pensa dels Premis Amos de l’Àrea?

Ja els coneixia, de fet, l’any passat vaig poder venir perquè algun jugador nostre va guanyar el premi. Crec que és un incentiu més dels jugadors del nostre futbol comarcal. El futbol professional té premis, nosaltres per què no? Ho trobo un encert. Jo no hauria guanyat mai, jugava al mig del camp i no marcava gaires gols (riu).