Pol Arenas Mora (Figueres, 2000) acaba de fer el salt a l’arbitratge de Segona Divisió RFEF com a número 1 de la seva promoció. Els experts diuen que és l’àrbitre català amb més projecció. Just ara ha acabat la carrera de Dret i comença una llarga etapa d’opositor per a arribar a ser jutge. Rep un dels premis Amos de l’Àrea del 2022.

Va jugar a futbol abans de ser àrbitre d’aquest esport?

Sí, amb cinc anys vaig començar a jugar amb el Figueres. Feia de porter, també vaig jugar a Girona i amb el Sàbat. El segon any de cadet i el meu primer any d’àrbitre vaig tornar a Figueres. A l’any següent tenia l’oportunitat de continuar jugant o deixar-ho i pujar a Tercera Catalana com a àrbitre, no em deixaven compatibilitzar-ho. Vaig triar l’arbitratge.

Algun precedent familiar d’àrbitres?

Cap ni un, però sempre m’havia cridat l’atenció la figura de l’àrbitre. No era vocacional. Per casualitat vaig veure el curs, el vaig fer i em va sorprendre molt positivament que dins l’estament arbitral no anava sol, vaig fer amics, és una mena de família. El fet d’anar fent tripletes amb companys de diferents categories també em va ajudar i vaig aprendre molt, entre altres coses que per arbitrar s’ha de treballar dur. I a la vegada veia que tenia molta més projecció que com a porter. Els mateixos directius m’ho comentaven i això m’animava.Treballar dur, què vol dir?L’exigència de l’estat físic és molt gran. El fet d’haver jugat de porter implicava que no havia anat a córrer en la vida. Em van enviar a fer les proves físiques el primer any i vaig entrar de miracle. Ara em preparo molt, procuro estar sempre al cent per cent.

Ara puja a Segona RFEF amb només 22 anys, quasi res...

Una gran responsabilitat i una gran il·lusió. Fins fa pocs dies no ho vaig saber. Espero arribar tan lluny com pugui com a àrbitre, l’ascens a Segona em motiva molt.Recorda el primer partit que va arbitrar com a principal a Tercera Divisió?Sí, el Sant Cristòfol contra Muntanyesa, l’any passat. Un gran canvi. És un altre futbol, molt més dur, un altre ambient, notes que hi ha molt més en joc. És més semiprofessionalitzat. Cada temporada competim entre nosaltres, pujar de categoria és la suma de les notes que tenim a cada partit i de les diferents proves físiques i tècniques que hem de superar cada any.

La seva relació amb el públic, com és?

Podria dir que és inexistent, en el sentit que mai m’ha afectat cap protesta de fora . Mai m’he sentit pressionat pel públic. Sóc una persona bastant tranquil·la. Potser en algun altre àmbit de la vida no ho soc tant, però dins del camp em noto supersegur de mi mateix i mai m’ha influït.

Alguna coincidència que sigui jutge en el camp i vulgui ser-ho a la vida professional?

No, no té res a veure. Allò que em motiva per fer de jutge és que, si ho aconsegueixes, tens una estabilitat professional que crec que és molt necessària en el món del dret.

Què en pensa del VAR?

Encara no l’he fet servir mai. Des del punt de vista arbitral, i com a amant del futbol, crec que ha sigut una gran millora. Tot i que sempre hi trobarem defectes, una vegada ha vingut, no el pots treure, és una bona eina.