Un grup de quatre paracaigudistes aterraven divendres a la platja de les Muscleres grosses d’Empúries tal com van fer-ho el 13 de juny de 1992. L’objectiu era commemorar el trentè aniversari de l’arribada de la Flama Olímpica a l'Escala amb motiu els Jocs Olímpics a Barcelona. «Va ser un dia històric que va posar-nos al centre del món», explica Josep Bofill, alcalde de l’Escala.

Roland Hilfiker, l’organitzador del salt de fa tres dècades, va ser també a l’Escala i ens recordava «que aquell dia hi havia més de vint mil persones a la platja». A més, quan els paracaigudistes estaven aterrant, un grup d’espectadors, en favor de la independència de Catalunya, van començar a desplegar una senyera a la zona d’aterratge.

Per recordar anècdotes, l’Ajuntament de l’Escala va organitzar una taula rodona amb responsables de l’organització i voluntaris de l’arribada de la Flama. Per primer cop a les Olimpíades modernes que el foc que s’encenia a la ciutat d’Olímpia arribava a una altra ciutat grega, Empúries. «No va ser un camí de roses, vam tenir com a competidors: Tarragona i Palos de la Frontera. Ens hi jugàvem molt. Més de setanta mil persones rebíem la flama. Ens vam sentir molt orgullosos...», confessa l’alcalde del moment, Rafel Bruguera.

L’hora de l’arribada de la torxa a «ens vam informar que hi hauria una tempesta, finalment va fer una tarda fantàstica», detalla Toni Rossich, director del recorregut de la torxa. «El més important va ser la confirmació de la il·lusió que va posar-hi la gent», assegura Rosa Vergés, responsable de la cerimònia d’arribada de la Flama a Empúries.