Carles Lloveras rebrà el premi dels Amos de l’Àrea per la seva trajectòria

Nascut a Figueres l’11 de setembre de 1936, Carles Lloveras i Molinet ha dedicat bona part del temps lliure de la seva vida a l’esport, primer com a jugador federat de tennis taula i sempre amb una estreta vinculació al món del futbol comarcal i, molt especialment, a la Unió Esportiva Figueres. Tan és així que, des de l’any passat ostenta el títol de President d’Honor del club. Personatge afable, sempre disposat a col·laborar en tot i amb tothom, aquest mes de juny rebrà el Premi a la Trajectòria Garatge Sala per la seva llarga trajectòria.

Fins al mes d’agost de l’any passat, quan es va produir el nomenament honorífic per part de la junta presidida per Narcís Bardalet, Carles Lloveras era el vicepresident de la Unió. Ostenta el carnet de soci número 7. Des de 1967, ha estat secretari, vicesecretari, delegat en futbol base, delegat de premsa i propaganda, vocal, vicepresident i president de la comissió del Centenari (1919-2019). En longevitat com a directiu unionista només el supera Joan Ubeda Díaz, que va estar-hi quaranta anys. «Em penso que, menys jugar de porter i fer d’àrbitre, a la Unió hi he interpretat tots els papers. Quan em van fer president d’honor em vaig emocionar molt, perquè porto la samarreta del club en el cor des de ben petit», explica.

«Producte de l’època»

«Soc un producte de l’època que em va tocar viure, nascut quan hi havia les patacades de la Guerra Civil i, després, quan ens havíem d’espavilar per sobreviure, poder menjar, muntar una família i prosperar». En Carles era fill de Francisco Lloveras i Marina Molinet. «Vivíem al carrer Muralla. El pare treballava a Can Sagrera de la pedra artificial i la mare va morir jove», explicava temps enrere a la secció El Perfil d’aquest setmanari.

Carles Lloveras: «Sempre he procurat fer amics i en els clubs n'he trobat molts»

Carles Lloveras va estudiar al col·legi Monturiol i als Fossos. No va poder acabar Comerç perquè es va haver de posar a treballar. Va entrar de ben jove a la impremta La Rápida del carrer Sant Vicenç «i des d’aleshores, tota la meva vida professional va estar envoltada de flaire de tinta i fressa de màquines d’impressió», recorda amb orgull. «A La Rápida va coincidir amb Josep Pujol Molinet, qui després fou el seu cap quan aquest va adquirir la impremta Alser per obrir el negoci que portaria el seu cognom. A la impremta de Gràfiques Pujol, s’hi va estar fins a la seva jubilació.

Com a esportista, de jove va jugar federat de tennis taula amb l’Uspeac, la Unió i el Club Natació Figueres. Lloveras va ser l’editor de publicacions de referència comarcal Marcador (1954-2009) i Marcador Guia Esportiva amb companys de viatge com Antonio Pérez i Adolf Navarro. En aquest llarg camí, ha participat activament en la fundació de seccions esportives i clubs, com la Penya Unionista, amb Josep Buixó com a primer president.

Fins ara ha estat distingit amb la Medalla de l’Esport de la Generalitat de Catalunya (2000) i amb guardons de diverses entitats, com la Penya Unionista Figueres i l’Ajuntament de Figueres.