Rafael Nadal té gairebé tots els rècords que es poden arribar a imaginar a Roland Garros però li’n falta un que pot aconseguir aquest diumenge, i que se li escapa des de fa 50 anys quan <strong>Andreu Gimeno</strong> va conquerir el títol amb 34 anys i 10 mesos i es va convertir en el tennista de més edat que el guanyava. Si Nadal guanya Casper Ruud aquest diumenge el faria també seu amb 36 anys i 2 dies.

«¡Déu meu! Ho has aconseguit, Andreu. Has guanyat un Grand Slam. Sempre podràs dir que almenys en tens un. Ja et pots retirar tranquil», recordava el tennista en la seva biografia ‘Andrés Gimeno, Pasión por el tenis’ de l’editorial Turpial (2013). El tennista català, campió júnior de Roland Garros, va estar durant els millors anys de la seva carrera al circuit professional junt amb els australians Rod Laver, Ken Rosewall, Lewis Hoad o els nord-americans Pancho González i Pancho Segura. Va jugar amb ells un circuit mundial creat per Jack Kramer davant una Federació Internacional de Tennis que prohibia que els tennistes amateurs cobressin fins que, el 1968, se’ls van tornar a obrir les portes per competir en els grans tornejos.

Per la seva victòria davant l’ídol local francès Patrick Proisy (4-6, 6-3, 6-1, 6-1) aconseguida el 1972, Gimeno va rebre un premi de 25.000 pessetes (150,25 euros al canvi actual) i la copa Pierre Guillou que llavors es donava al campió. Un trofeu de tot just 10 centímetres d’altura, que Gimeno sempre mostrava amb orgull, i va tenir al seu costat fins a la seva mort, als 82 anys, en una residència de Terrassa.