Manuel Toro s’ha proclamat sotscampió de Catalunya de Natació de veterans. Advocat, exregidor de Figueres, president de la Fundació Altem des del 2018 i del Cercle Euram des de l’any passat; tot això és Manuel Toro i Coll que va obtenir l’abril d’aquest any la medalla de plata al Campionat de Catalunya +65 de llarga distància.
L’advocat i exregidor de Figueres, Manuel Toro i Coll és actualment el soci número u del Club Natació Figueres. Destaca per un nombre de premis força important dins el món de la natació. Entre els guardons i rècords que ha obtingut, sobresurt el seu 10è lloc en els cinc mil metres lliures al Campionat d’Europa Màster de l’any 2001. També destaquen els seus rècords de Catalunya en 100, 200, 400 i 800m lliures i d’Espanya en 200, 800 i 1500m lliures entre els anys 1997 i 1999 i el primer lloc en els 100 i 400m lliures del Campionat de Catalunya Màster de Barcelona l’any 2018. El darrer dels seus èxits va ser a l’abril d’aquest any on va ser premiat sotscampió del Campionat de Catalunya +65 en la prova de llarga distància de tres mil metres, en la que va realitzar un temps de cinquanta-dos minuts.
Toro és un veterà nedador que sempre ha competit amb el Club Natació Figueres; de fet ho fa des de fa 58 anys, tot i que va fer un parèntesi entre els 15 i 40 anys. Forma part de la secció nomenada Màster que hi ha al CNF, de la qual n’és fundador. Ens rep en el seu despatx d’advocat per fer-nos un balanç de la seva trajectòria i explicar-nos la seva estreta relació amb la natació.
Quants anys porta nedant?
Jo he nedat en dues etapes. Vaig començar quan tenia vuit anys, quan el CN Figueres ni existia. Un parell d’anys després, es va inaugurar la piscina municipal, l’any 1966 i vaig seguir fins als quinze anys. Els figuerencs competíem amb una desavantatge notable que era que nosaltres, contràriament a Banyoles, Olot, Girona i a la majoria de clubs, no teníem piscina coberta i només podíem entrenar a l’estiu. Després vaig haver de deixar-ho perquè era incompatible amb els meus estudis. Tot i així vaig seguir sent soci del CNF. Més tard, després de vint-i-cinc anys sense nedar, amb quaranta anys vaig decidir tornar-hi i no he parat ni tinc previst fer-ho.
Com ha combinat la feina amb la natació?
Jo tenia molt clar que no tindria massa temps perquè amb la feina de regidor i la d’advocat era molt difícil trobar aquest temps. Per això, vaig desestimar l’opció d’entrenar els vespres i vaig decidir que l’horari adequat era anar-hi quan obra la piscina, a les set del mati i així, a dos quarts de nou ja tinc tot el dia per endavant per fer feina. Aquests horaris em permeten compatibilitzar-ho.
Per què va escollir la natació?
Perquè sempre se m’ha donat bé i perquè m’agrada, al contrari que el futbol on era un desastre. De fet, els meus companys són testimonis que quan a l’escola hi havia dos capitans que escollien cada jugador un per un, l’últim al que triaven sempre era jo.
Per què va tornar a nedar?
Caminar, córrer i nedar són exercicis que recomanen els metges per estar en bones condicions físiques. Quan vaig tornar l’any 1992, va ser amb aquesta finalitat, és a dir, per sentir-me a gust físicament. Des de llavors he seguit per això però amb l’afegit que m’agrada competir. Aquesta competitivitat que encara tinc és la que em porta a anar a diversos campionats a espiar els meus rivals per veure com s’han preparat i poder-los superar.
Quins premis l’han satisfet més?
Una de les coses que més em va satisfer va ser la increïble travessa de Roses a l’Escala que vaig fer amb els meus companys, on vam fer setze quilòmetres nedant. Van ser quatre hores i mitja dins de l’aigua. Si em preguntes en quant a premis no sabria dir-te; són etapes diferents amb satisfaccions diferents.
Té previst seguir competint?
Et respondré d’una altra manera, seria un èxit si aconseguim fer com un senyor de 95 anys de Madrid que acaba de batre dos rècords d’Europa de la seva categoria. Per tant, mentre aguanti el cos, seguirem nedant.
Quantes hores hi dedica?
Abans no ho feia per hores, ho feia per metres. Feia 4.500 m diaris. Ara faig entre una hora i una hora i mitja cada dia cinc dies per setmana. Els dissabtes i diumenges vaig a caminar o faig algun exercici alternatiu.
Quin és el seu dia a dia?
M’aixeco a un quart de sis, medito durant una estona i a tres quarts de set vaig a la piscina on em trobo amb els meus companys i companyes per entrenar. Després vaig a casa i immediatament vaig a treballar, que és el que faig la resta del dia.
Quin consell donaria als joves nedadors per a que segueixin nedant molts més anys?
Des del meu punt de vista, han de tenir dos elements imprescindibles: constància i dedicació. Han de saber que en la vida no compten els objectius a curt termini; la vida és una carrera de llarga distància on ens hem d’anar mantenint. També, per descomptat, han de gaudir del que fan.
