Belgrad acollirà a partir d’aquest dijous una de les ‘final four’ més apassionants de la història. Al marge de la presència de quatre clubs amb pedigrí que ja saben què és aixecar el títol de campió, la gran cita anual de l’ Eurolligatindrà un al·licient únic, un Barça-Madrid de luxe. El clàssic del bàsquet espanyol il·lumina per si sol la cita a la capital sèrbia i deixa en un segon pla un altre duel cinc estrelles: el de l’ Anadolu Efes, vigent campió, i l’ Olympiacos. La recompensa que espera a madridistes i blaugrana després d’aquesta esperada batalla (21.00 hores, DAZN) no pot resultar més atractiva: l’oportunitat de lluitar pel títol de campió d’Europa.
No és que Barça i Madrid no s’hagin vist mai abans a l’ Eurolliga. Hi ha tres precedents previs en la història recent, tots en semifinals, i el balanç cau lleugerament cap al costat dels blancs (2-1). Però la transcendència de la cita d’aquest dijous és superlativa. Una victòria dels blaugrana confirmaria el sorpasso definitiu des de l’arribada de Jasikevicius a la banqueta del Palau. Dos títols de Copa, un de Lliga i un balanç d’11 victòries en els seus 14 enfrontaments en aquests dos anys han donat pistes sobrades d’aquest apuntat ‘sorpasso’. Encara és més contundent el balanç d’aquest any per als barcelonistes: cinc victòries per una sola derrota, la de la Supercopa a l’inici de temporada. Un triomf en una semifinal europea ho ratificaria.
Una derrota, en canvi, despertaria vells fantasmes en el Palau Blaugrana i donaria nou ànim al Madrid, que semblava abocat a una reconstrucció, sobretot per l’edat d’algunes de les estrelles, com Sergio Llull (34 anys) i Rudy Fernández (37), sobre els quals s’ha construït, en bona part, l’era triomfal de Laso.
Apostes igualades
Les sensacions han canviat en tots dos clubs, així que avançava la temporada i en aquesta línia també ha variat la cotització de les apostes. Si el Barça semblava el clar favorit abans del ‘’play-off’’ de quarts contra el Bayern, els seus alts i baixos posteriors, i la recuperació dels madridistes en les últimes setmanes, després d’escombrar el Maccabi, han equilibrat molt els pronòstics d’una trobada que comptarà amb la presència del president blaugrana Joan Laporta a la llotja. Una altra cosa serà en cas d’una hipotètica final aquest dissabte. La coincidència amb la final de la Champions de futbol femenina situarà en un dilema el dirigent barcelonista.
«És una ‘final four’. Ha de ser difícil i segur que ho serà. No és fàcil controlar les emocions, però la pressió serà la mateixa per a tots dos», reconeixia ahir Jasikevicius a la conferència de premsa oficial, en què va relativitzar els precedents amb els madridistes. «Demà serà una nova història i comença 0-0», va apuntar. «Cada partit (contra el Reial Madrid) ha sigut diferent. Alguns a pocs punts, altres a molts. Hem d’estar llestos per al desafiament, no podem tenir menys apetit perquè hàgim guanyat un parell de vegades al Madrid», va afegir el tècnic del Barça.
«Crec que el clàssic és molt gran a Espanya, però és més gran a Europa. Grans jugadors, (Niko) Mirotic, Edy (Tavares)..., tots poden fer un pas endavant en aquest partit. Tots dos tenim molta confiança en els nostres jugadors. No estic content que hàgim perdut els anteriors, però el de demà és un de nou per a tots dos i ho sabem», va argumentar Laso per ratificar allò que és una evidència. «Reconec que hem tingut moments dolents, però ara sí que estem en un bon moment, amb una sensació de solidesa.»
Mirotic, en el centre de les mirades
En aquest canvi de cicle pretès pel Barça ha de tenir un paper fonamental Nikola Mirotic, l’estrella blaugrana fitxada fa tres anys a cop de talonari a l’NBA amb l’objectiu de tornar els blaugrana al cim en un torneig que ha conquerit dues vegades, tot i que l’última vegada va ser al 2010. Cap a l’aler montenegrí, de 31 anys, es van girar ahir moltes de les mirades, perquè l’Eurolliga va anunciar la seva elecció com a MVP de la temporada regular, cosa que fa encara més incomprensible que no hagi sigut inclòs aquesta setmana en el quintet ideal de la temporada a l’ACB, cosa que ha provocat la queixa del directiu blaugrana Josep Cubells.
«Ser l’MVP no suposa una pressió afegida», va afirmar Mirotic a la conferència de premsa. «Des del primer dia que em vaig posar aquesta samarreta sabia la pressió i expectatives del club i dels aficionats. Hi estic acostumat, és una cosa que m’empeny a millorar com a jugador i com a persona, per intentar ser humil i donar sempre un extra per millorar», va afirmar.
A Mirotic el persegueix, a més, el seu passat madridista i les tres ‘final four’ amb els blancs en què no va aconseguir aixecar el títol, cosa que eleva encara més el morbo de la seva presència, tot i que el transvasament dels dos últims anys, amb Laprovittola instal·lant-se al Palau i Hanga i Heurtel vestint-se de blanc ha rebaixat la pressió.
