Bastianini guanya un gran premi en què Márquez torna per la porta gran

Es confirma. Ja no hi ha dubtes. Estem davant el millor Mundial de motociclisme de les últimes dècades i, potser, de la història. Austin, Texas, ha conegut, en el gran premi número 500 de la ‘nova era’ de la màxima categoria, el primer dels guanyadors que, per fi, repeteix i no és cap altre que l’italià Enea Bastianini (Ducati ‘satèl·lit’ Pramac), que repeteix, als EUA la victòria inicial de Qatar, afegint-se així als altres tres triomfadors sorpresa: Miguel Oliveira (Indonèsia), Aleix Espargaró (l’Argentina) i Jack Miller (els Estats Units). L'empordanès Maverick Viñales (Aprilia) va acabar en desena posició.

En una carrera apassionant, dominada per les Ducati de Miller, la ‘Bèstia’ i el joveníssim Jorge Martín, que arrencava des de la ‘pole’ però va patir amb el pneumàtic posterior al final, el gran protagonista, juntament amb un esplèndid Àlex Rins (Suzuki, segon), va ser, com tothom esperava, un extraordinari, un llunàtic, un extraterrestre anomenat Marc Márquez (Honda), guanyador de set carreres en aquest traçat nord-americà, que va creuar últim la línia de meta en la primera de les 20 voltes de la carrera, després de patir problemes a la graella de sortida, i va acabar sisè, remuntant 18 posicions en 16 voltes.

Demostració de poder

La carrera de Bastianini, de menys a més, va tornar a ser una gran demostració del seu poder, del poder de Ducati i, sobretot, de les seves possibilitats per convertir-se (ja ho és) en un dels candidats al títol, ara que el Mundial aterra, d’aquí a 15 dies, a Europa, a través d’un doble escenari, Portimao (Portugal) i Jerez. Bastianini, que va deixar que els seus col·legues de Borgo Panigale (Miller, Martín i el subcampió ‘Pecco’ Bagnaia) portessin el pes de la carrera, va acabar imposant el seu millor ritme en les últimes cinc voltes i convertint-se en el primer pilot que repeteix victòria en aquest formidable 2022.

Però, insisteixo, la gran estrella del migdia nord-americà, del vespre motoritzat europeu, va tornar a ser el ‘xèrif d’Austin’, el gran dels Márquez, que, després de fallar-li la moto a la graella (sortia el novè), no va aconseguir enganxar-se al pilot dels líders a la primera corba, apareixent al final de la recta, desolat, desesperat, mentre engranava les marxes i no avançava.

Duel amb Quartararo

Tant li va costar sortir al seu jardí, que en la primera volta va creuar la línia de meta en l’última posició dels 24 pilots i, al final, després d’un duel brutal amb el campió Fabio Quartararo (Yamaha), que va recordar els del 2019 amb el llavors joveníssim ‘Diablo’, va travessar la meta en sisena posició. Després d’aquesta nova gesta, MM93 va entrar al ‘pit lane’ d’Austin veient com tot el seu equip i els enginyers d’HRC l’esperaven amb una ovació amb què reconeixien l’enorme esforç i heroïcitat del campió de Cervera (Lleida), després de reaparèixer, inesperadament, de la terrible caiguda a Indonèsia i d’haver de superar el quart episodi de diplopia.

I és que Márquez ja estava a la meitat del pilot a mitja carrera i al final va demostrar a tothom que el pronòstic que havien fet molts, creient en el seu poder en aquest traçat nord-americà, no tenia res d’esbojarrat. Si Márquez hagués sortit bé, sens dubte ara estaríem parlant de la seva vuitena victòria en nou carreres.

Només Bastianini, guanyador i nou líder del Mundial, amb 61 punts (5 més que Rins; 11 més que Aleix Espargaró i 15 més que Joan Mir), va protagonitzar una carrera tan lúcida i brillant com la del Marc, igual que un immens Rins, que, amb la seva regularitat, sembla estar picant a les portes de Suzuki perquè el renovin al més aviat possible, ja que va ser l’únic que es va atrevir a discutir el poder i domini de les Ducati a Austin, Texas.