Tot va començar amb un dinar el 23 de novembre del 2010 a l’Elisi. El llavors president francès, Nicolas Sarkozy, el príncep hereu de Qatar i Michel Platini, al capdavant de la UEFA, es van reunir per discutir sobre l’atribució del Mundial de futbol al petit emirat i l’adquisició del PSG per part dels qatarians. Aquesta polèmica trobada, denunciada per l’inefable Joseph Blatter i ben documentada a la premsa, va tenir un desenllaç ‘win-win’ per a parisencs i qatarians. Des d’aleshores, l’ambiciós projecte de geopolítica esportiva de Qatar tenia marcada en vermell en el calendari una data: 2022.

No només a finals d’any se celebrarà en aquest país del golf el Mundial de futbol masculí, sinó que també aspirava a guanyar la Lliga de Campions amb el París Saint-Germain, després d’haver reunit una col·lecció d’estrelles amb Messi, Neymar i Mbappé. A més, la final es disputarà a la capital francesa, a causa del canvi de seu per la guerra a Ucraïna. Però amb els petrodòlars no n’hi ha hagut prou per fer realitat el somni de qatarians i parisencs.

El conjunt francès va viure una altra nit fatídica i va allargar la seva llegenda d’equip maleït a Europa. Els galàctics del PSG van ensopegar aquesta vegada amb l’atzar i el talent. L’atzar que va provocar la pífia de Donnarruma, que amb el seu mal rebuig va originar l’empat i l’inici de la remuntada del Reial Madrid. Gràcies al talent de Karim Benzema, que sense l’ombra de Cristiano Ronaldo s’ha consagrat com un dels millors futbolistes del món.

«El malson de París»

«El malson de París»«El malson de París», titula aquest dimecres a la seva portada el diari ‘Le Parisien’. El 3-1 al Bernabéu i la remuntada dels madridistes, marcada per una última mitja hora de partit en què el PSG es va deixar arrossegar pel Madrid com si fos un equip sense ànima, se suma a la llarga llista de debacles europees dels parisencs. Sens dubte, el 6-1 del Barça el 2017 ocupa un lloc preferencial en aquesta successió de malsons, però el Manchester United també els va remuntar l’eliminatòria a vuitens en l’últim minut l’any següent i el 2014 el Chelsea ja els havia capgirat un 3-1 en l’anada. Amb una final perduda el 2020 i semifinalista en l’anterior edició, l’equip semblava acostar-se al somni dels qatarians. Però es van tornar a quedar sense l’orelluda.

Aquesta maledicció del PSG genera més d’un somriure entre els romàntics de l’esport rei, tot i que poc marge queda per al romanticisme en el futbol contemporani. També mostra els límits de la fórmula dels clubs-estat i de voler guanyar únicament acumulant cracs, sense deixar que un entrenador desenvolupi el seu estil de joc, com sembla haver entès millor un altre club-estat, el Manchester City, propietat dels Emirats Àrabs.

El PSG compta amb una plantilla valorada en 909 milions de dòlars, la segona més cara del món després del mateix City, segons el portal Transfermarkt. Però de res li ha servit això per classificar-se per als quarts de final, una barrera que només ha superat dues vegades en l’última dècada. Els petrodòlars van catapultar l’equip parisenc fins a l’elit del futbol, però no li han servit per guanyar la Champions, el trofeu anhelat tant pels francesos —només l’han guanyat una vegada amb el triomf de l’Olympique de Marsella el 1993— com pels qatarians.

Més de 1.368 milions en traspassos

Més de 1.368 milions en traspassosAquesta nova eliminació suposa una taca més en el sofisticat projecte de ‘soft-power’ esportiu de Qatar. Després d’adquirir el club el 2011, l’entitat es va modernitzar, va augmentar els seus ingressos, l’equip femení es va convertir en un dels millors d’Europa i van crear una secció d’handbol amb l’adquisició el 2012 del París Handball. No obstant, la seva principal fórmula per assolir l’èxit va consistir a invertir fins a 1.368 milions en traspassos, amb un balanç negatiu de 922 milions.

Els fons qatarians sembla que no tenen límits —encara menys després que el preu del petroli s’hagi disparat amb la guerra a Ucraïna— i ara ofereixen a Mbappé un salari de 50 milions nets per retenir-lo. Però la presó daurada parisenca sembla maleïda, i la derrota de dimecres va accentuar els dubtes en la premsa gal·la sobre la voluntat del seu crac més prometedor de seguir al PSG o apostar per un club històric, com el Madrid o el Liverpool.