Després de dos anys d'aturada per culpa de la pandèmia, el MIC torna aquesta Setmana Santa amb «les piles més carregades que mai». Enguany ha disminuït el nombre d'equips inscrits, però l'essència del torneig es manté perquè els joves futbolistes visquin com professionals del 12 al 17 d'abril.
Ja ho tenen tot a punt? Aquesta edició del MIC s’ha fet esperar.
Estem en la carrera. S’han perdut dos anys del MIC pel camí, però la il·lusió, les ganes i l’empenta perquè el torneig continuï sent com sempre s’han mantingut. Tenim les piles més carregades que mai i moltes ganes per, com diem amb tots els voluntaris, tornar-la a liar.
La guerra a Ucraïna condicionarà d’alguna manera? Què passarà amb els tres equips del Shakhtar que havien de venir?
No perquè d’equips russos ja no en teníem. Entenem que el Shakhtar no vindrà perquè no podem posar-nos en contacte amb ells. Tenen coses molt més importants que pensar en el MIC ara mateix. Ens preocupa la situació com a persones humanes, però pel que fa al MIC no condicionarà en res.
Llavors, el cartell de participants no està tancat del tot.
Falta acabar de tancar algun petit serrell i quadrar alguna categoria, però el 95% ja està definit. Estem preparats i en marxa. Enguany hem anat més tard que les altres edicions a causa de la pandèmia, però estem en la carrera i hi arribarem a temps. L’òmicron va fer que augmentés la preocupació per Nadal i tinguéssim el fre de mà posat... Alguns processos no van poder fer-se als temps que tocaven i ens hem hagut d’adaptar a la situació.
La relaxació de les mesures contra la Covid fa que puguin respirar una mica?
El MIC no serà el mateix de sempre perquè la gent haurà d’anar amb mascareta, però es tracta d’un mal menor. Complirem el que marquin les autoritats i la millor notícia serà que torni a celebrar-se el MIC.
Hi haurà alguna novetat destacada en el retorn del MIC?
Enguany canviem una mica el format i no farem la inauguració tots junts a l’estadi del Figueres perquè creiem que reunir tanta gent de diferents procedències no seria el més adequat. No obstant això, hem optat per repartir-la i farem una presentació a Figueres, Palamós...
Hi ha hagut un descens dels equips que hi participen, però paral·lelament el MIC continua creixent.
Estem molt i molt contents per aquest motiu. L’any 2019 i el 2020, que no va poder celebrar-se, les xifres rondaven els 370 equips i enguany n’hi ha 300. Si ens ho arriben a dir al setembre, signem de seguida. En vindran de més de 30 països diferents, la qual cosa vol dir que el MIC i les comarques gironines tornaran a posar-se al mapa.
Hi haurà un mínim de 10 equips de la Lliga que hi participin, però estarà d’acord amb què el millor de tot és que els equips modestos tinguin l’oportunitat d’enfrontar-se contra els grans.
És l’essència del MIC. De la Lliga n’hi haurà uns 10-11 i també hi haurà el Manchester City, Liverpool... Els clubs més importants d’Europa hi seran. Que els «petits», per nom i no per organització, puguin conviure amb els grans és increïble. No només competeixen, sinó que viuen el seu dia a dia com un equip professional.
Al Girona hi ha un grapat de jugadors que han passat pel MIC. Sorprèn veure’ls destacar al primer equip?
No em sorprèn gens. El Girona té un equip molt compacte i s’està treballant molt bé des de la base. Quique Cárcel fa una gran feina, a part que Míchel és un bon entrenador. De la plantilla, gairebé una desena han passat pel MIC. Recordo Aleix Garcia, Baena...
El MIC tindria sentit si fos fora de les comarques gironines? Té un gran impacte a la província.
No s’entendria una cosa sense l’altra. El MIC i Girona són un binomi amb una força brutal. Durant aquests anys hem tingut ofertes per traslladar el MIC a altres localitzacions i no ens ho hem plantejat mai de la vida. Aquí tothom està implicat. S’ha engegat un procés d’organització que mou molta gent de tot el territori, sobretot dels camps de la Costa Brava. Gairebé tothom que estigui vinculat al futbol hi col·labora.
El MIC és un bon aparador per a futurs talents. Quin cas li ha cridat més l’atenció?
Sempre m’agrada destacar els futbolistes que han vingut al MIC, però no com a jugadors d’equips grans. Pedri va venir amb el Juventud Laguna de Tenerife, Sergi Roberto amb el Santes Creus de Reus, Sergio Busquets amb el Jabac-Can Jofresa de Terrassa... Són jugadors que van venir al MIC amb l’equip de la seva ciutat i a partir d’aquí van mostrar-se al món, els van fitxar grans clubs com el Barça i s’han convertit en professionals.
