El Roses City va irrompre a la comarca ara fa prop de quatre anys. Sergi Soler Moreno (Roses, 21 d’agost de 1997) és un dels presidents més joves del futbol català. El president del Roses City és el màxim responsable del tercer club en actiu a la vila. Amb la intenció de mantenir el grup d’amics unit en un mateix club, el City va assolir l’ascens de categoria en el seu segon any de vida i compta amb un equip juvenil que en els pròxims anys farà el salt al futbol amateur amb la samarreta blau cel.
Han passat uns quants anys des de la seva fundació. Com està el Roses City?
El balanç que puc fer és molt positiu. Al final vam fer aquest club per estar com estem ara. Deixant de banda els juvenils, que van arribar després i han aportat molt, som un equip amateur d’amics que volíem jugar junts. Cada vegada en som més i anem pescant efectius.
La vostra història comença en un sopar de fet.
Sí, vam parlar-ho en un sopar i volíem tornar a jugar junts. Junts no ens agafaven enlloc i vam tirar-ho endavant.
I pugen en la seva segona temporada.
Va coincidir amb la pandèmia. Vam haver de pujar als despatxos com aquell qui diu, ja que anàvem líders abans del confinament, i ara estem a Tercera Catalana. Ens hauria agradat celebrar-ho al camp, però ho vam haver de fer a casa.
La Tercera Catalana és el sostre d’aquest equip?
Crec que no. Sí que és veritat que estem molt bé en aquesta categoria, però si una temporada va bé, mai se sap. Som gent molt jove, jo soc dels més grans i tinc vint-i-quatre anys. Quan un equip agafa bona dinàmica des de l’inici és complicat frenar-lo. Si una temporada comencem així, mai se sap. Aquest any volem fer una temporada seriosa i acabar el màxim de bé possible i competir.
La projecció de l’equip és aquesta?
Per què no? No és l’objectiu, però, si ens hi trobem...
Ara tenen un equip juvenil que també rutlla prou bé.
Nosaltres no volem que els hi passi a ells el mateix que ens va passar a nosaltres. Arribar a amateur i no saber què fer. Volem que aquests nens tinguin una sortida i l’oportunitat de jugar junts si és el que volen. Haurem de fer un altre amateur i que hi juguin, cap problema. Volem que tothom estigui a gust.
Quines sensacions li donen?
Estan encantats d’estar amb nosaltres. Molts són germans o cosins de jugadors del primer equip. Nosaltres estem encantats amb ells, i ho han guanyat tot. Tampoc és el més important, volem que ho passin bé, que gaudeixin del futbol, que és el més important.
Van fer una crida per xarxes socials per ampliar equips de base. Com va acabar?
És veritat que vam tenir l’opció de fer altres equips. Era una opció, però no volem tocar jugadors d’altres equips o anar-los a buscar, no és el nostre estil. Vam obrir les portes, se’ns van oferir, però el projecte no era viable. Per fer una cosa mal feta, millor no fer-la. Si ho farem en un futur? No ho sé, la veritat.
Quan diuen que tres clubs són masses en un poble com Roses, què en pensa?
Doncs, potser sí. Ara bé, hi ha molta demanda de futbol a Roses, hi ha molta gent que juga a futbol, no només a la base. D’amateur tenim cinc equips a Roses, més tota la gent del poble que juguen en altres equips de la comarca. Si hi ha tres clubs, és perquè hi ha necessitat de futbol.
Com es porten amb els altres clubs del poble?
La nostra relació és bona, no puc dir res de dolent. Entrenem al Mas Oliva i a La Vinyassa, estem bé, sempre hi ha predisposició amb els dos clubs per si mai hi ha cap canvi d’horaris puntual o qualsevol cosa. Les instal·lacions són municipals i és lògic que ens posem d’acord. Els altres dos clubs tenen molts més equips que nosaltres, però convivim bé.
I com va el primer equip?
Vam començar d’aquella manera, van venir tres derrotes dures pel resultat, però competint fins al final. L’objectiu de pujar és un somni, i és complicat. L’actitud dels jugadors és molt positiva i ara venim de guanyar partits importants per a la moral.
Per cert, em sembla que és un dels pocs clubs que no l’ha afectat greument la pandèmia.
La veritat és que no. Per exemple, amb el tema d’estudis, molts jugadors han pogut fer-ho a distància, no han anat a Barcelona, i som més en el dia a dia. La veritat és que no ens ha afectat gràcies als patrocinadors, que ens han ajudat molt.
Acaba mandat aviat. Renovarà?
Si no canvia res, sí. De moment sembla que esgotaré els quatre primers anys i seguirem aquí fins al que hagi de durar.
