Sergi González Unanue (Puigcerdà, 3 de juliol de 1993) fa temps que ha deixat enrere els mitjans de comunicació convencionals per dedicar-se a la creació de continguts a través de les xarxes socials. Amb Los viajes de Walliver, Unanue explica el seu dia a dia d’aventures.

El periodista i creador de contingut Sergi Unanue és un aventurer del segle XIX atrapat en el segle XXI. Així es defineix a les xarxes socials Unanue, on explica i relata les seves aventures arreu del món. Des de fa tres anys, es troba immers en aquest projecte personal, un projecte que explicarà aquest divendres a La Mostra.

No podem fer l’entrevista presencial per què no es troba al país ara mateix.

No, estic de vacances a Egipte. La veritat és que la gent es pensa que sempre estic de vacances perquè sempre estic viatjant, però és feina, i no tinc cap dia de descans en tot l’any pràcticament. Ara he agafat uns dies per deixar de banda l’ordinador i el telèfon, que feia anys que no podia fer-ho. D’aquí a poc ja torno cap a Catalunya.

El dia 29 ve a la Mostra. Coneixia el festival?

Sí, i tant. No he tingut la sort d’anar-hi mai, però és molt conegut i com a periodista aquestes coses les hem de saber.

De fet, és un dels caps de cartell d’aquest 2022. Sobre què vol parlar?

Com que la Mostra gira al voltant de l’excursionisme i la muntanya, vam considerar que el que més sentit tenia era parlar sobre una aventura. Una de les múltiples que he pogut viure els últims anys, la més destacada en l’àmbit personal i el titular més cridaner, és quan vaig creuar l’Himàlaia amb Dani Benedicto a peu i sense assistència. Ens vam convertir en els més joves de tot el món.

Sense fer cap espòiler, com va anar aquest periple?

Crec que la paraula per descriure-ho és extrema. Al final és un recorregut que molt poques persones han completat, no hi ha facilitats en instal·lacions o senyalitzacions. Fas les rutes més altes del món, és considerat, també, el recorregut de muntanya més extens i un dels més perillosos. Vam arribar a més de sis mil metres, vint-i-cinc graus sota zero acampant, i van passar moltes coses que ja us explicaré a Figueres. Però és una història que va més enllà d’una excursió, és una història de superació personal, no teníem experiència en alta muntanya, i va anar acompanyat d’aquest autoaprenentatge, a més de conèixer la realitat de diferents països i cultures de primera mà.

Parlant d’aventures, sembla que les ha abraçat com a forma de vida. Ara es dedica al contingut multimèdia.

Quan vaig començar a viatjar fa tres anys, poc m’imaginava que acabaria vivint aquestes aventures. Al principi eren reptes, però, superant-los, i veient països i cultures d’una manera més propera amb la gent local, em va acabar enganxant molt. La llista fins ara és llarga, i em fa molt feliç aquesta vida. Era un periodista més convencional de mitjans de comunicació, però sabia que volia viatjar i continuar comunicant. Ho vaig fer amb el meu projecte personal, explicant com viatjava i les coses que em passaven. Ara ja som més de cent mil seguidors de països de tot el món, i és bonic pensar que viatges acompanyat amb Los viajes de Walliver.

Fa la sessió d’instituts. Quina lliçó vol transmetre als joves?

Quan era petit, mai em podria imaginar tenir una vida així, com la que tinc ara mateix, viatjant i comunicant. Ara soc capaç de fer-ho, no tinc una vida luxosa perquè guanyo poc, però visc amb poc. Per molt boges que siguin les idees que tens al cap, s’han d’intentar com a mínim, i es pot aplicar en tot en aquesta vida.

DIVENDRES 28 a les 21h al Teatre El Jardí -Entrada 5€- Entrada socis/es 3€- menors de 12 anys gratuït- Conferència de...

Posted by Centre Excursionista Empordanès on Wednesday, January 26, 2022