«Volem continuar amb l’essència de l'Empuriabrava-Castelló i recordar sempre el perquè som aquí»

El castelloní és un dels fundadors del club, una entitat marcada per la seva essència, la de Búfalo. També jugador del filial a Tercera Catalana i secretari del club, Ezquerra valora la situació dels dos equips amateurs i l’assignatura pendent: la creació d’un futbol base.

Quina és la situació del club en aquests moments?

Crec que no ens hauríem imaginat mai com estaríem ara, que complim la setena temporada. El primer equip és segon a Segona Catalana i estem a prop del líder. Crec que tenim un equip preparat per estar allà dalt, però tot ha anat molt bé fins ara. És molt aviat per parlar, però mai es pot saber fins al final.

Sembla que tot el que podia sortir bé ha sortit, no?

Sí, el secret del nostre club sempre s’ha resumit amb la paraula família. Realment, ho som. Volem ser humils, hi ha l’eix vertebral que tots coneixem d’en Búfalo, i és una cosa molt maca que ens dona força.

Un primer equip que, per plantilla i noms, podrien estar més amunt.

Correcte. Són jugadors amb experiència i qualitat que, juntament amb un cos tècnic amb il·lusió, fan que surtin aquests fruits. S’està treballant molt bé i van sortint les coses. No ens tanquem a res.

Baixem un graó, mirant el filial, quina valoració en fa?

Crec que és un gran orgull per a nosaltres. Va ser creat per fer d’equip pont entre el futbol base i el primer equip i, també, de tornada. Anava enfocat a jugadors juvenils que podien tenir continuïtat i joves del poble, però també, com en el meu cas, que per edat o qualitat ja no pots jugar al primer equip, ja que continuem jugant amb el club.

És un filial peculiar en aquest sentit.

Sí, trobes gent com jo amb més de trenta anys que juguem amb gent de vint anys. No hi ha el terme mitjà, la majoria són al primer equip. L’objectiu d’aquest equip era aquest, el primer any ens van sortir bé les coses. Ara tenim nou jugadors joves que van sortir del juvenil, i nou o deu del poble. A més, ens assegurem que si mai passa res, tenim jugadors per poder competir amb gent de casa. Tenim aquesta tranquil·litat. A vegades, omple més el camp el filial que el primer equip. La Tercera Catalana també és una categoria molt maca. La gent del poble ve a veure la gent del poble.

Aquests joves fan el salt al primer equip?

Sí. Cada any, uns quants fan la pretemporada i el tècnic decideix. Però tenim aquest recurs i el volem potenciar, que els jugadors puguin foguejar-se i que el salt no sigui tan complicat.

Fins fa poc, el club tenia un juvenil que va competir molt bé, però no tenen base actualment. És el primer obstacle de l’idil·li del club?

Sí. La veritat és que és la nostra assignatura pendent per millorar cada any. Ens falta futbol base. Els equips amateurs funcionen molt bé, però el que no acabem d’assolir és el futbol base. Hi ha diferents factors, i jo també intento fer una mica de reflexió sobre això.

Quins?

N’hi ha un que és molt clar. Al municipi hi ha un altre club i té la feina ben coberta en aquest sentit. Castelló d’Empúries no dona, per nombre d’habitants, per tenir dos clubs de futbol base potents. També hi ha equips de la comarca que tenen quatre equips per categoria de futbol onze, o set o vuit de futbol set, i això fa mal a la resta. Amb tot això, l’edat és complicada, la de juvenils, falten jugadors cada vegada més, i la pandèmia ho ha complicat tot més encara.

Ara voldran començar pels més petits, potser?

Segurament. Començar amb el futbol set. Vam fer el juvenil perquè es va donar, i la idea era anar de dalt a baix, però potser ho replantejarem diferent.

Una de les carpetes que també ha quedat enterrada a causa de la pandèmia és el torneig BufaLynch. La idea és fer-lo, i fer-lo bé, entenc.

El torneig el fèiem amb diferents entitats relacionades amb la malaltia, i sempre ho hem comentat i consultat amb la família. No farem quelcom per fer-ho, i prou. Creiem necessari la unió de molta força de molta gent per aconseguir una cosa a l’altura de l’Iñaki i la causa. Nosaltres no renunciarem a aquesta part més social i sentimental.

Quins reptes té el club?

El primer és el futbol base. No sé en quin format, però volem fer-lo i consolidar-nos. També seguir amb la nostra línia, l’essència de la nostra entitat i recordar sempre el perquè som aquí.