El tècnic de la Unió Esportiva Olot és Albert Carbó i Benavent (Peralada, 8 d’agost de 1990). El peraladenc ha deixat enrere dues temporades com a tècnic del club del seu poble per a liderar un projecte guanyador a Tercera RFEF, que busca coronar-se campió i tornar a pujar de categoria. Albert Carbó suma la seva primera temporada a la Garrotxa aspirant a guanyar el campionat i buscar l’ascens. En la primera experiència fora de la seva Peralada natal, l’equip suma bons resultats i es troba a la zona alta del grup V de la Tercera RFEF, acabada la primera volta.

Li agafa gaire lluny el camp de l’Olot? Abans ho tenia al costat de casa.

No (riu). Ara també. L’Olot em va facilitar un pis i visc aquí entre setmana, trigo el mateix. La dinàmica del dia a dia és la mateixa i aprofito els divendres per estar amb la família i els amics. També és important desconnectar i tenir aquests moments.

És un entrenador dels que viu força el dia a dia.

Sí, al final és la feina que toca fer i em sento còmode seguint aquesta dinàmica de treball.

En l’àmbit personal i professional, la seva arribada a Olot és un pas endavant?

Sí, sens dubte. A Peralada van ser dos anys de creixement, any rere any intento millorar. Soc jove, miro enrere, i queda clar que soc un altre entrenador. He intentat agafar coneixements de gent que sé que són millors que jo per a millorar. Sentia el canvi com un pas endavant en la meva carrera i ara estic aquí amb el màxim compromís per continuar creixent, complir els objectius i treballar de valent. Som uns privilegiats en instal·lacions, per exemple, amb uns jugadors molt bons, i penso que el projecte va molt bé.

Deixa enrere un Peralada intractable aquesta temporada.

És un club familiar, el club de la meva vida com a jugador i entrenador, i sempre estaré agraït. Està clar que l’estructura a Olot és diferent, vol arribar al futbol professional i té les eines per fer-ho. El Peralada està fent una temporada sensacional i tant de bo arribi amb opcions a final de temporada.

En aquests mesos a Olot, què ha après Albert Carbó?

Estic rodejat de jugadors que ho han viscut tot en el món del futbol. Tenim un contrast entre jugadors joves i veterans, i veus que aquests últims et posen les coses molt fàcils. Al final, a Peralada també vaig tenir jugadors amb el rol de veterà que ajudaven, això és el mateix.

Fa mal d’ulls veure l’Olot a Tercera?

No ho puc dir jo, això. L’Olot és un club que ha fet les coses molt bé, he vist partits com a aficionat a l’estadi, és un luxe veure l’afició omplint el camp. Es respira un futbol de veritat. Vull que les coses surtin bé, quedar campió de la categoria i fer gaudir els aficionats.

Quina valoració en fa de la primera volta de l’equip?

Ha estat bona. Hem adaptat un grup nou, hem tingut el contratemps de lesions de jugadors importants en defensa com Carles Mas o Ayala, però ens hem sobreposat i ho hem solucionat amb jugadors que no estaven habituats a aquella posició. Han complert amb la millor nota, els entrebancs que ens hem trobat en forma de derrota hem sabut gestionar-los i demostra el compromís del grup. És una plantilla unida, amb els objectius clars i donant importància al treball diari, més en una Tercera Divisió molt ajustada.

Què en pensa que els equips a dalt siguin gironins? Competència sana?

Ens ajuda a no relaxar-nos. Ens trobem allà, és un orgull veure que els clubs de la zona poden estar entre els millors de la categoria. A veure com afrontem tots la segona volta, mots equips volen estar a dalt i caldrà treballar de valent per mantenir-ho.

Incorporen Jordi Xumetra aquests dies. Oportunitat de mercat o necessitat?

Era la peça que faltava. Des de la direcció esportiva es buscava un jugador polivalent que pogués jugar en totes les posicions d’atac i ve a ajudar-nos. La seva experiència ens donarà moltíssim i estem encantats que vingui a Olot.

No ens agrada parlar gaire de la pandèmia, però sembla que ha respectat prou a l’Olot.

Toquem fusta, fins ara hem tingut molt bona sort. Només un positiu i poca cosa més. L’ús de la mascareta a les instal·lacions és obligatori, i intentem controlar tot allò que podem controlar per no perdre efectius i cuidar-nos.

Quina creu que és l’assignatura pendent de l’equip per aquesta segona volta?

Hem avançat setmana a setmana. Com a local, imposem un futbol diferent segons com ens adaptem als camps visitants. Volem millorar la faceta defensiva, no encaixar tants gols en la segona volta. Ara ens hem trobat contextos de partit molt diferents, els hem resolt molt bé, hem corregit errors i esperem no repetir-los amb l’experiència.

Fa poc, el Peralada va guanyar a Vilatenim. A vostè li queda l’espina clavada encara? També té passat al Figueres.

Sí, i tant. Vaig viure un parell de bons derbis allà que queden pel record i visitem Vilatenim ben aviat. Espero que ja toqui la victòria, és un partit que vols jugar. Sempre que t’enfrontes contra un equip on tens passat, ho vius una mica diferent i ho sents més. En tinc ganes, la veritat.