Amb puntades de peu, literalment, el jonquerenc Guillem Llinares i Fiol, Willy (Figueres, 24 de gener de 2005), s’ha convertit en una de les sensacions del futbol americà escolar de l’Estat d’Alabama. En la seva primera temporada als Estats Units, i jugant a futbol americà, Llinares ha estat nominat com un dels millors xutadors de la seva àrea de joc, diferents comptats de l’Estat americà, on el jonquerenc ha aprofitat per donar puntades de peu, en aquest cas, a una pilota no esfèrica, lluny de les Forques i el seu Empordà natal. Des de Bear Creek, un petit poble del comtat de Marion, Llinares passa el Nadal i l’entrada al 2022 estudiant el batxillerat als Estats Units.

«Després de la temporada de futbol americà revisen estadístiques i et posen en rànquings, et comparen amb altres jugadors de la teva posició. Jo jugo com a kicker, no hi havia jugat mai, a Catalunya no hi ha cap equip a prop de casa», explica Llinares sobre un esport que no va poder gaudir a casa. Anteriorment, però, el jonquerenc va jugar al club de futbol del poble durant diverses temporades, abans de passar, també, pel futbol base del Peralada i la Unió Esportiva Figueres. Tot i ser neòfit en la pràctica del futbol americà, la posició de kicker és la que s’acosta més a la realitat futbolística en la qual sí que va ser format. «M’havia interessat el futbol americà, la veritat. Vaig estar entrenant molt i volia poder venir a estudiar als Estats Units per jugar-hi. Al principi va ser complicat, però m’hi vaig acostumar i suposo que ha sortit bé», explica.

A través de diferents vídeos a les plataformes d’Internet, a més dels jocs de consola, el jonquerenc va aprofundir en el seu interès per aquest esport, que, a més de convertir-se en un passatemps allunyat de la geografia alt-empordanesa, representa també una opció real de futur en un país on aquest esport, el futbol americà, és religió. Gràcies a la gran aposta per a la captació de talent multidisciplinari, les universitats americanes solen apostar per les figures de l’esport escolar per donar continuïtat a la seva formació a través de beques, un objectiu que el jonquerenc té present en el seu periple a l’altra banda de l’Atlàntic. «Espero que sí, la veritat. He fet una gran temporada i crec que puc aconseguir una beca per anar a la universitat aquí, aquest seria el meu gran objectiu. Això voldria dir que podria seguir jugant i practicant aquest esport, que és el que més m’agrada. A Catalunya no ho podria fer», explica.

Psicologia, esport i equip

Amb el compte enrere per poder fer el salt a la universitat, Llinares voldria estudiar alguna cosa relacionada amb l’esport, encara sense determinar si més enfocat a la part més física i fisiològica o a la psicologia relacionada amb el món de l’esport. Tanmateix, el primer pas de tot plegat passava per l’equip, el Philips, amb qui ha aconseguit els èxits individuals i col·lectius. «Vam tenir un primer tram del calendari complicat, pensava que no aniria gaire bé. Vam jugar bé, però no vam fer gran cosa. A l’equador vam començar a guanyar partits, ens vam classificar per als play-offs, i ens van eliminar en primera ronda en un partit molt maco», recorda sobre la temporada amb l’equip.

Ara, amb una entrada al 2022 diferent, lluny de casa, el jonquerenc Guillem, Willy, Llinares i Fiol es troba a Bear Creeck, a Alabama, com a jugador de futbol americà, i sent un dels millors kickers de la zona.