El Club Bàsquet Roses compta com a president de l’entitat amb Martí Roca (Barcelona, 14/04/1963), a Roses des de fa més de vint anys, que suma prop de set anys a la presidència. Ara, a la recta final del seu segon mandat, assegura que no renovarà a la junta directiva de l’entitat rosinca per donar pas a nova gent i noves idees per mantenir viu el club.

Amb gairebé deu anys vinculat a la junta directiva del club, set com al capdavant com a president, Roca encara la recta final del seu segon mandat al capdavant de l’entitat. Amb la intenció de renovar cares i idees, el rosinc deixarà la presidència quan acabi aquest mandat marcat per la pandèmia. 

Encara el seu setè any al capdavant del club, esgotant gairebé el segon mandat. Renovarà?

No, penso que una junta ha de ser una cosa dinàmica. Com a president tinc unes idees, ni més bones ni més dolentes, però és una manera de fer. Penso que amb tot l’equip que som complirem un cicle i hem de donar un relleu i una renovació. La nostra política es basa a anar renovant la junta amb el pas del temps i que cada vuit anys es renovi tota.

I quines són les línies mestres del seu projecte?

Volem educar ensenyant un esport que té unes característiques individuals i d’equip. Ensenyem a la mainada que millorant l’aspecte tècnic ajuda l’equip per assolir objectius. Poden ser guanyar, o perdre, però jugant bé, com nosaltres ho entenem i, al final, com sempre, passar-ho bé. Comptem amb un equip de coordinadors i tècnics molt bo, i estem molt contents.

Sembla que deixem enrere la part més complicada de la pandèmia, posem-hi moltes cometes.

Totes les cometes que vulguis perquè penso que va per llarg. Com a sanitari, penso que encara que fem les coses bé, hi ha mancances. Penso que la vacunació, amb tots els dèficits que pugui tenir, s’ha de globalitzar per intentar erradicar-ho.

Amb totes aquestes cometes, el club comença a veure la llum?

La temporada passada vam tenir molts més casos de confinaments i contactes estrets, però molt pocs positius. Aquest any, amb més vida social, amb menys contactes amb positius, hem tingut més confirmats per PCR, al col·legi o sortint o amb més vida social que hi ha actualment.

I com ho han gestionat?

Penso que ha estat bona, però hem deixat de fer coses perquè creiem que no és adequat. Per exemple, vam començar a fer un campus fa dos anys i encara no ho hem recuperat, però hem d’estar atents a veure què passa. Com a junta, procurem no posar-nos en la feina que fan els coordinadors. Hi ha una política i ells ho gestionen, i els recolzem des del punt de vista esportiu.

Quina salut té el club actualment?

Econòmicament, anem bé. Perquè tenim un pavelló municipal i l’Ajuntament de Roses ens ajuda força. Esportivament, la pandèmia ha fet mal, hi ha pares i mares que tenen por, amb tot el dret del món, i hem perdut jugadors i jugadores, però anem fent.

Com gestionen les etapes sèniors a Roses? Sempre és complicat quan toca anar a estudiar.

Sabem que perdrem jugadors i jugadores, és normal. La nostra etapa si ha d’acabar en aquell moment doncs acaba. El més important és que s’ho hagin passat bé, que hagin fet amics i esport per a la seva salut.

Amb un any i poc de mandat per finalitzar, li queda algun compte pendent?

Sempre he tingut la il·lusió que nosaltres som un club de bàsquet que fem servir el pavelló, igual que un equip d’handbol i he pensat que seria bo ajuntar-nos i fer una única junta per a gestionar-los tots dos, com passa en ciutats més grans. Però és una cosa que penso que encara no estem del tot preparats, però un consell poliesportiu seria bo i és molt maco poder unir l’esport d’aquesta manera.

Creu que és important?

Crec que el més important és que el club continuï viu i per això penso que s’han de renovar les juntes.

Seguirà vinculat a l’entitat?

És clar, i seguiré com a soci. M’agrada l’esport i el bàsquet, i continuaré, però penso que vuit anys són molts. Han d’entrar noves persones, noves idees, i així s’avança. Mira la constitució, el país avança i els polítics ni tan sols la toquen, i anem amb un document de fa dècades i la realitat del país és una altra. El que no t’hagi donat temps en dos mandats és perquè no tenies ganes o capacitat per fer-ho.