El representant territorial de la Federació Catalana de Futbol (FCF) a la demarcació de Girona, Jordi Bonet i Arimany, ha estat una de les autoritats convidades en el desè aniversari dels Premis Amos de l'Àrea. Sobre els guardons, l'actualitat del futbol regional i la tornada a la normalitat parla en aquesta entrevista des de l'Auditori dels Caputxins de Figueres.

Com a vicepresident de la FCF i delegat territorial de la mateixa a la demarcació de Girona, Jordi Bonet i Arimany ha estat una de les autoritats presents a la gala del desè aniversari dels Premis Amos de l’Àrea. Amb ell parlem sobre aquesta dècada, la situació dels clubs i el futbol empordanès.

Com ha anat l’entrega de premis?

Ha estat més espectacular del que feien fins ara, l’ambient ha estat ideal, amb molta gent i un gran ponent com és en Pere Gratacòs. Acompanyats per les autoritats, els premiats i els aficionats, ha estat una nit fantàstica per entregar uns premis, els Amos de l’Àrea, completament reconeguts.

Què en pensa d’uns premis com aquests que posen en valor el futbol de quilòmetre zero?

Penso que un Setmanari pugui fer uns premis que han crescut amb els anys, que les institucions, com l’ajuntament, la diputació, el consell esportiu i la federació, i tanta altra gent, fa que la gent se’ls faci seus. Són únics, no hi ha res semblant enlloc, són un orgull per a l’Empordà, ja que és una zona on el futbol, a més, es viu diferent.

Per què?

Perquè no és normal que, per exemple, a Tarragona hi ha un grup de quarta catalana compartit amb les Terres de l’Ebre. A Lleida, un. A Girona en tenim quatre, dels quals un i mig són de clubs de l’Empordà. Qualsevol poble petit aconsegueix un club i penso que no es viu el mateix aquí que a altres llocs del territori. Ho respiro quan vinc.

Al final, el futbol de proximitat són majoria a la federació.

Per descomptat. Nosaltres hem de comptar que tenim molts clubs de poble. Sempre és molt agraït anar a la llotja del Barça, del Girona o l’Olot, però és més agraït el dia que jo, en Manolo Núñez o en Carles Mallart anem a veure un partit del Roses City o La Jonquera. El tracte és tan agraït que ens fa tocar de peus a terra i ser realistes. Sempre hem de pensar en aquesta escala de clubs.

Per cert, com va això de la nova normalitat? Aguantarem?

Amb preocupació, no tanta com abans, però n’hi ha. Estem segurs que la temporada es podrà desenvolupar de forma normal, però quan veus que les dades tornen a repuntar tens la por que des de les institucions caiguin en l’error de tancar camps o altres mesures perjudicials. Penso que no, abans es demanaria el certificat Covid als clubs, per exemple, que no deixaria de ser més feina pels clubs, que prou en tenen, però confiem que no hi haurà aturades, per exemple. I deixem afegir que ens hem endut una sorpresa, hem crescut en fitxes quan ens pensàvem que aniríem cap avall, però parla bé de la feina que estan fent els clubs.

S’han recuperat els clubs?

Penso que molts s’han reinventat, ho han hagut de fer per poder sobreviure. De la mateixa manera que ho hem fet nosaltres, ells també, i s’ha notat. Estem ajudant tothom que es pot. Per exemple, si podem, donem més marge als clubs que tenen problemes a l’hora de pagar els arbitratges. Intentem ajudar tothom que es trobi en dificultats per tirar el futbol endavant.

Carlos López, Sergi Murga, Josep Serra, i altra gent que ja no hi és. Ha mencionat aquest últim a les seves paraules.

M’ha sortit del cor, quan parlo de l’Empordà sempre em ve el seu nom a davant. En Carlos López el vaig patir de jugador fa uns anys, en Sergi Murga no el vaig conèixer personalment, però en Josep Serra sí, i en tinc molt bon record.

Manuel Núñez: «Donen llum a l’esport de casa»

El delegat de la Federació Catalana a l’Alt Empordà, Manuel Núñez, ha estat un col·laborador incondicional dels Amos des de la primera edició. «Felicito els organitzadors, enhorabona a tots els premiats. Per mi ha estat un privilegi participar a totes les edicions. Des de la Federació, fem costat a aquest esdeveniment que tant contribueix a posar llum a l’esport de casa nostra».