El president del Tennis Taula Tramuntana Figueres, Jaume Muntada Giner (Palafrugell, 23-09-1971), reconeix que s’ha notat l’ascens a Superdivisió respecte a la repercussió del club, però no ha estat prou per sortir del gimnàs de l’Olivar Gran.

El debut a Superdivisió es pot resumir en «arribar i moldre».

La veritat és que va anar molt bé, millor del que pensàvem i tot. Sabíem que amb l’equip de gala que hem fet tenim possibilitat de guanyar partits, però el nivell ens va sorprendre agradablement. Ens vam avançar, vam perdre, però l’anglesa Tin-Tin Ho ho va rematar. Era important guanyar el primer partit, més tenint en compte que hi ha dos equips inabastables, Cartagena i Vic, i ens hem de guanyar un lloc per evitar la fase de descens.

Aquest és l’objectiu?

Sí, queden dos llocs lliures tenint en compte el nivell dels anteriors. Per tant, volem acabar en tercera o quarta posició.

Tornen a situar l’esport d’elit a la comarca. Noten el reconeixement que mereix això?

És una sensació una mica contradictòria. Som l’únic equip femení, juntament amb l’Uni Girona, que estem a la màxima categoria del nostre esport. Som minoritaris, però tots els esports són difícils i ens ha costat molt esforç arribar i estem molt contents. Notem l’escalf, la repercussió mediàtica és més rellevant, també institucional. Ens agradaria que això ajudés a fer créixer l’entitat en altres sentits.

Com per exemple?

La nostra lluita per a tenir millors instal·lacions. Crec que això ens ha d’ajudar, estem a l’inici del camí, però hem de veure si serà una empenta.

És el gran repte?

Sí, amb la pandèmia vam passar un mal moment, com tothom. Nosaltres som una escola fonamentalment i sembla que la cosa s’està animant. Fa molts anys que lluitem per aconseguir un local o un espai esportiu. Podria acabar el meu mandat tranquil·lament.