El davanter Roger Brugué (Bàscara, 1996) lliure del Nàstic, va fitxar aquest estiu pel Llevant, que l'ha cedit al conjunt d'Anduva, on és un dels destacats en aquest inici de curs. Té clar que un gran any a Miranda li permetrà tornar al Llevant i poder complir l'objectiu de jugar a Primera. Del Girona, no en té notícies.
Què hi fa un altempordanès al Mirandés havent-hi el Girona a la mateixa categoria?
Comencem forts... No va caler valorar gaires coses quan el Llevant em va voler, va venir a parlar amb mi i va fer el pas. Ens vam decidir força de pressa. Després a l’hora de la cessió també vam tenir clar que el Mirandés era el millor lloc per créixer. El Llevant ja hi havia cedit jugadors i havia anat bé. L’opció del Girona, ni la tenia, sincerament. No ho sé del tot però em sembla que no.
Mai hi ha hagut la possibilitat de venir al Girona?
En futbol base, mai. Més amunt, diria que no. La temporada passada potser hi va haver algun interès però mai van fer el pas definitiu. Mai he tingut cap oferta sobre la taula del Girona.
Entén que no s’aposti per gent de la terra com vostè, els Valentín o Corredera, entre altres?
No se segueix aquesta filosofia. Hi ha jugadors joves a qui ens fa especial il·lusió jugar al club de la nostra terra a davant de la nostra família i afició. Sempre és un plus això i estic segur que a tots aquests noms els agradaria, agradarà o hauria agradat defensar la samarreta del Girona.
Mai he tingut cap oferta del Girona. Els jugadors de la terra els agradaria, agradarà o hauria agradat defensar la samarreta del Girona
Vostè també?
Segueixo molt el Girona i sempre m’ha agradat. Estic centrat a fer un bon any i tornar al Llevant però defensar l’equip de la teva terra sempre és bonic. No hi penso. La meva il·lusió és jugar a Primera amb el Llevant.
Va fer la pretemporada amb el Llevant. Hi havia l’opció de quedar-se?
No hi havia res establert. Ells havien de decidir. La pretemporada va anar bé, amb bones sensacions i el club content amb mi. El míster Paco López va ser sincer amb mi i em va dir que, en principi, seria difícil perquè hi havia gent a davant meu i el millor era buscar minuts i sensacions a Segona A per fer el pas definitiu. Després hi va haver molts lesionats i potser hauria tingut l’oportunitat. No se sap mai.
Què el va sorprendre més del Llevant les setmanes que hi va estar?
Moltes coses. Jo sempre he jugat en clubs humils com el Figueres i el Nàstic i no vinc de cap planter de nivell. Per això va ser una mica impactant. Al principi em feia una mica de por, de respecte. No coneixia ningú. Sí que sabia qui era Enric Franquesa del Girona. Tot i això, de seguida vaig quedar parat perquè eren tots molt humils i propers. Em va encantar l’ambient i tenia ganes de quedar-m’hi.
El clar objectiu és arribar a Primera veig.
Ho tinc claríssim des que vaig néixer i segur que ho aconseguiré.
A Miranda de moment no es pot pas queixar. Ha jugat tots els partits i ja duu dos gols.
Sí. I una assistència. Tot i això, sóc ambiciós i sempre vull jugar més. El míster compta amb mi i estic content.
Pateix per si li pengen l’etiqueta de revulsiu?
El míster sempre busca el millor per a l’equip. Espero que no...Sé que treballant entraré més a l’onze. Tot i això, també és important saber fer de revulsiu i aportar. He après a entrar de refresc o revolucionar o calmar els partits. Feia dos anys que jugava tots els minuts i ara em toca això.
Som nanos joves, la majoria cedits i amb molta gana. Volem tornar als clubs d'origen a Primera i la millor manera és amb bons números amb el Mirandés
Tenen molta pólvora. Vostè, Camello, Riquelme, Simón Moreno, Marqués, Hassan...A més a més són un dels equips més golejadors. El Girona ha de tremolar?
Som molts i tots molt bons. Tenim molta qualitat en atac, sí. El Girona té un equiparro, però nosaltres anem bé de gols. Som nanos joves, la majoria cedits i tenim molta gana. Volem tornar als nostres equips d’origen per la porta gran i la millor manera de fer-ho és amb bons números al Mirandés.
El Mirandés fa uns anys que mira la zona alta. L’objectiu és salvar-se?
Sí. Tot i això, a un equip tan jove i ambiciós com nosaltres no se’ns pot posar sostre. Toquem de peus a terra i sabem que hi ha grans equips fets per pujar. Ara bé, la gana de ser a dalt o d’intentar-ho hi és. No ens posem barreres. Som humils i ambiciosos.
Entrena dijous el Bàscara? L’hi dic perquè em sembla que entre germans i cosins, mitja família hi juga i potser no poden veure el partit...
(Riu). El miraran segur.
Són del Girona o del seu equip?
Són d’allà on jugui jo. Dijous aniran amb el Mirandés. Després, que animin el Girona. I si no, no els portaré cap samarreta... (Riu)
El sorprèn veure el Girona tan avall?
Sí. A mi i a tothom. És un equip increïble fet per pujar. La categoria és molt difícil però estic convençut que aniran cap amunt. He vist forces partits i contra l’Osca van tenir mala sort. No es va entendre que perdessin. Això acaba de començar i ningú té cap dubte que a partir de dijous començaran a guanyar partits.
