El Club Bàsquet Escolàpies Figueres continua a l’alça. Enguany, Martí Carbó és el nou president de l’entitat després de dinou anys de mandat de Ramon Pastoret, que continua vinculat a la junta directiva com a vicepresident i tresorer. I és que la idea inicial ha estat la de donar continuïtat al projecte que es va iniciar fa gairebé dues dècades, una feina que s’ha vist materialitzada en els tretze equips de base i els més de dos-cents nens i nenes que juguen a bàsquet amb la samarreta vermella.

«Esportivament, estem en el millor moment de la nostra història. Sumem tretze equips en total, mantenim una estreta col·laboració amb l’escola Maria Àngels Anglada, on tenim l’escoleta. Estem en un molt bon moment, sempre es pot fer més, però estem bé», explica Martí Carbó, nou president del club que, anteriorment, fou àrbitre federat de bàsquet durant vint-i-sis anys i president de l’estament gironí a la Federació. Amb la idea clara de «si una cosa funciona, no la toquis», el nou màxim responsable explica que la intenció és «aportar coses noves o refrescar idees, fer passos sempre a millor, i no canviar la filosofia del club». En aquesta línia, una de les intencions bàsiques del nou president i els nous membres de la junta és enfortir les relacions del club amb l’escola, ja que les sinergies entre ambdues parts poden ser molt beneficioses per al creixement del club i el foment de l’esport a l’escola i que, a més, formen un dels valors principals de l’entitat.

Filosofia i reptes

«Som un club-escola que ens hem creat a partir dels jugadors que han crescut amb nosaltres. En vint-i-cinc anys, hem cobert tota la línia des de l’escoleta fins al primer equip amb la gent de casa. El nostre mèrit no són els títols, és formar persones i crear la vinculació des que comencen a botar la pilota amb nosaltres fins que acaben la seva vida esportiva a casa nostra», explica sobre la base del projecte, valors i filosofia del club que, també, compta amb la seva versió per als entrenadors. «No hi ha entrenadors, tenim molta oferta de bàsquet a la comarca. Nosaltres apostem per tenir-los a casa, que sàpiguen la idiosincràsia del club i que es formin aquí. Així, s’entén la filosofia de la casa», afegeix.

Una de les eternes lluites del club, que comparteix amb la resta d’entitats figuerenques, és la falta d’espais i horaris. En aquest sentit, la primera idea no és deslocalitzar la seva activitat «pel bé del club i la ciutat», però aquest és, sens dubte, un dels grans reptes que encara l’Escolàpies, encara que no depengui de l’entitat.