Menjar en els millors restaurants del món és fàcil. Només fa falta tenir diners per a pagar el compte. No obstant això, no tot és el menjar, no tot són els fogons; el lloc també compta. I pocs espais més singulars hi ha en el planeta per a omplir l'estómac que la Llotja President Sunyol, un espai situat en el antepalco de l'estadi blaugrana en el qual el president del club rep als seus convidats a manera d'amfitrió. Hi ha molt de protocol, molta corbata, també molt futbol i fins i tot negocis. I res d'això seria possible sense que, com manen les normes de la bona educació, no hi hagués plats envoltant als convidats i convidant-los, valgui la redundància, a provar les receptes dels responsables gastronòmics del recinte.

Durant els últims deu anys el responsable de liderar el servei ha estat Jordi Jacas, xef d'El Molí de l'Escala, una meca culinària per a qualsevol persona, però especialment si és culer. Allí, a l'Escala, ofereix una cuina d'arrels catalanes amb especial atenció a l'Alt Empordà. Tot això i molt més ho va traslladar en 2012, quan va guanyar el concurs per a inaugurar un espai gastronòmic separat de la resta dels serveis que ofereix el Camp Nou.

El jardí del president

“Des del primer moment vaig pensar que allò era el jardí del president, on rep als convidats del club, allí és on la seva funció pren més sentit durant els dies de partit”, assegura Egües, per a qui haver col·laborat en amb el club durant deu anys ha estat un honor: “Ha arribat la pena haver arribat fins aquí. El meu ofici ha estat tan generós amb mi que m'ha permès viure tot el que he viscut al Camp Nou”. I ha viscut molt. Una dècada dóna per a infinitat d'anècdotes, de moments únics i de records que guardarà per sempre. També de relacions que perduren en el temps. Ha conegut a tres presidents del Barça i a infinitat d'altres clubs, però també a famosos com els Rolling Stones, Bono d'U2 i a diversos caps d'estat. Evidentment ha donat menjar a grans figures del món de l'esport. Jordi Jacas, deu anys després, va decidir no presentar-se al nou concurs perquè “haig de fer les coses amb molta passió i ja no em quedava massa després de deu anys. Una cosa és fer-ho amb 34 i una altra amb 44. Ara estic en un moment de la meva vida diferent”.

Resident a l'Escala, s'ha desplaçat fins a Barcelona tots i cadascun dels 300 partits en els quals ha estat l'encarregat de repartir alegria entre els comensals del antepalco. Després d'una dècada, ha sabut reconèixer “l'educació i cordialitat” de Florentino Pérez, la “gràcia i proximitat” de Cerezo o la “simpatia” d'Ángel Torres. Però a les persones, més que per les seves paraules, se les coneix pel que mengen. I aquí hi ha per a tots els gustos. Del dirigent madridista assegura que “té un menú especial, amb els seus aperitius diferents, absolutament especials. Cuida molt la seva dieta”. En què consisteix? “Bàsicament menjava pernil i poc més”. A més, el Madrid, com el Milan o el PSG, demanen que se'ls habiliti un espai privat per a degustar les seves àgapes. Els seus directius no solen deixar-se veure pel especio comú de la llotja. Una cosa similar ocorre amb els jugadors del primer equip, el recinte reservat del qual s'habilita al descans per a aquells futbolistes no convocats o lesionats.

Som el que mengem

Amb qui més relació ha tingut Jordi Jacas és amb Rosell i Bartomeu, encara que també ha coincidit amb Laporta. Així que coneix bé els seus gustos gastronòmics i les seves manies durant les àgapes al Camp Nou. “Sandro pràcticament no menjava. Arribava molt aviat, però s'anava poc després d'acabar el partit. Això sí, quan arribava marcava el ritme de la llotja i el vivia molt”. De Bartomeu assegura que “arribava més just, però després es quedava bastant estona” i que “just abans de començar la segona part feia una cañita i una mica de pernil”. Laporta en aquest sentit no té rival: “Arriba aviat i es va tard i és el que més menja. Bastant de tot, sushi, pernil…”. Això sí, reconeix que “és amb el qual menys he coincidit”.

La cosa a la Llotja Josep Sunyol va de presidents i no va haver-hi dia més especial per a Jordi Jacas que el 2 d'abril de 2016. Aquell dia el Reial Madrid va visitar el Camp Nou en partit de LaLiga i va acabar guanyant 1-2, però allò no va ser el més important. En la llotja blaugrana es van reunir tots els presidents vius del Barça: Agustí Montal, Raimon Carrasco, Josep Lluís Núñez, Joan Gaspart, Enric Reyna, Joan Laporta, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. I, de propina, també estava Florentino Pérez. Cruyff havia mort dia enrere i el club va voler rendir-li un emotiu i unitari homenatge: “Johan segur que somreia des d'allà dalt pensant la que havia embolicat. Aquell dia vaig pensar que havia valgut la pena ser cuiner per a viure una cosa així”.

Renyit per la UEFA

Perquè Jacas, a més de xef, és molt culer. I no va poder reprimir l'alegria quan Sergi Roberto va marcar el sisè gol de la remuntada davant el PSG. “Vaig començar a córrer per la llotja, absolutament embogit. El metre em va agafar del braç demanant-me que em calmés”. Va ser tard perquè els ‘controllers’ de la UEFA ja havien pres nota i van anotar la seva eufòria en l'informe que realitzen en cada partit europeu.

Cada final de partit és un dels moments crítics, sobretot si el Barça ha guanyat. Una de les normes no escrites del servei gastronòmic és servir una copa de cava si els blaugrana han guanyat: “S'ha de fer molt ràpid, però el problema és que a vegades el resultat està molt ajustat i cal prendre una decisió. A vegades me l'he jugat i altres hem hagut de córrer molt per a servir el cava”. No és l'única tradició. En tota la sala no existeix ni unes soles estovalles de color blanc: “No existeix el blanc en cap mena de mantelería de l'estadi, sempre ha de ser negra o fosca”. Els detalls, en gastronomia, són el més important.