Una de les primeres victòries que pot celebrar el Centre de Lleure el Dofí és la represa de la seva proposta esportiva integra, un dels eixos principals de la seva tasca amb persones amb capacitats especials que, de moment, compta amb un format plenament consolidat en l’àmbit del futbol i el bàsquet. Des de l’organització, a més, s’està treballant per ampliar el nombre de disciplines i engrandir la proposta per als joves i nens que vulguin fer esport de la mà del Dofí, que continua la seva lluita per a reivindicar i visibilitzar la seva realitat.

Des de sempre, una de les primeres barreres és l’ús del llenguatge. «No ho és, d’adaptat. Quan faig futbol sala, ho és. Abans es deia així, però és futbol integra. El llenguatge és trampós, també. És un esport com qualsevol altre, el que passa és que qui el practica té una discapacitat o necessitat especial», explica Joan Amoedo, coordinador i responsable de la proposta esportiva del Dofí. El llenguatge no deixa de ser un reflex que representa el desconeixement de la realitat amb la qual treballa l’entitat dia a dia. «A vegades costa, és aquella frontera entre el que coneix la gent i el que desconeix. Anem amb etiquetes i, sense saber-ne gairebé res del món de la discapacitat, es tracta o es veu aquesta gent d’una manera. Són persones com qualsevol altra, amb diferents capacitats, com tots som diferents de la nostra manera, i gaudeixen de l’esport igual que tothom», afegeix.

Un any i mig sense corda

Inevitablement, la pandèmia va frenar tota l’activitat. Aquesta travessia pel desert ha marcat un retorn al camp o la pista plena de somriures que narra perfectament Amoedo. «Va ser una sensació d’abandonament. La capacitat que teníem molts per fer coses de forma autònoma, com anar a caminar o fer una videotrucada sols, ells no ho tenien tan fàcil. No s’han vist entre ells, feia temps que no es veien amb els seus amics. L’esport té aquesta part social de trobar-se, fer pinya, estar junts. Han estat un any i poc sense tenir-ho», explica.

Tot i aquest tràngol insalvable, el retorn a l’activitat ha deixat només alegria i sensacions positives entre els participants després de molts mesos d’inactivitat. «Tothom tenia unes ganes enormes. No hem pogut fer partits pel risc, però només entrenar ha estat una passada per a tothom. Han trobat a faltar també els amics i la família esportiva que sumaven amb els altres clubs tampoc ho han tingut i volem recuperar-ho amb el temps», afegeix.

Més enllà dels primers èxits per haver recuperat l’activitat i la regularitat, des de l’organització s’està treballant en diferents línies per aconseguir ampliar el nombre d’esports per a practicar i fer-lo accessible al col·lectiu jove i als infants. En paral·lel, també, continua l’eterna lluita per a buscar finançament i poder seguir creixent, però Amoedo mostra com compensar o adaptar-se a les circumstàncies, ja que «anem fent equilibris, però quan estàs motivat i il·lusionat amb una cosa, al final, la tires endavant».

El Dofí treballa per ampliar el projecte

Amb una quarantena de jugadores i jugadors, els participants practiquen el futbol i el bàsquet integra sota el paraigua de la Unió Esportiva Figueres i el CB Adepaf. Amb dos equips per disciplina, ara, des d’El Dofí es treballa activament per afegir més esports a la llista i fer-lo accessible a totes les edats. I és que, de moment, el futbol i el bàsquet són activitats que van orientades als adults majors d’edat, una condició que es vol resoldre pròximament amb l’obertura de les activitats al col·lectiu jove i als infants per a poder gaudir de l’esport i tots els seus beneficis sense limitacions.