«Històric i gloriós cap de setmana per al Tramuntana de Figueres», així iniciàvem en aquest setmanari la notícia de l’ascens a la Superdivisió femenina de l’equip format per Jana Riera, Miqueleta Balanzó, Gàlia Dvorak i Claudia Caymel del Tennis Taula Tramuntana. Jaume Muntada, president del club figuerenc, expressa amb felicitat que «és un fita important per al club, que amb només vint anys d’història ha aconseguit arribar a la màxima categoria amb l’equip femení. A més, dues de les quatre jugadores de l’equip són formades íntegrament a Figueres, i això és un orgull per a tots nosaltres».
A final d’aquest mes d’agost començaran els entrenaments per encarar aquesta nova temporada en la màxima categoria. I s’estrena amb dues novetats, els reforços de dues jugadores més: Zhipei Wang, de Burgos, i l’anglesa Tin Tin ho.
El Tramuntana té la sort de comptar amb dues jugadores que han disputat els Jocs Olímpics de Tòquio d’aquest estiu: Galia Dvorak i Tin Tin Ho. Un fet que dona visibilitat al club, i que «jugadores d’aquest nivell vulguin venir a jugar a Figueres vol dir que aquí som un club seriós i que la gent hi està bé», explica el president del Tramuntana.
La Superdivisió disposa de dotze equips, repartits en dos grups de sis cadascun. La temporada, que tindrà inici el 16 d’octubre, portarà el club figuerenc a competir a diferents punts de l’Estat espanyol: Linares, Vic, Cartagena, Priego i Granada.
Objectius de la nova temporada
El principal objectiu que es marquen des del club és la permanència a la Superdivisió, però sense oblidar una reivindicació històrica: aconseguir un local amb les condicions òptimes per poder jugar en la màxima categoria.
Actualment, el Tennis Taula Tramuntana té el seu local al gimnàs de l’institut Olivar gran de Figueres, i des del 2007 que està en diferents gimnasos d’institut. Muntada afirma que «ser en la màxima categoria és molt important per a la ciutat de Figueres i no és normal que un equip, aquí dalt, jugui en un gimnàs d’institut», i desitja que «amb aquest ascens l’Ajuntament de Figueres se sensibilitzi i aconsegueixi un local amb cara i ulls, el qual fa temps que perseguim».
Ser en un institut implica que el Tennis Taula Tramuntana depengui dels horaris del centre educatiu, i també haver de muntar i desmuntar cada vegada per poder entrenar o jugar. Des del club també expliquen que «tampoc és un lloc ideal per rebre grans clubs».
Les noves generacions
El Tennis Taula Tramuntana creu que el fet de ser en un institut «amagats» provoca que costi trobar mainada que vulgui jugar-hi per la falta de visibilitat. «Tenim assumit que som un esport minoritari, però, a partir d’aquí, no tenir visibilitat no ens ajuda gens», expressa Muntada. El Tramuntana constata que el problema s’agreuja en el fet trobar nenes que vulguin jugar.
Galia Dvorak és jugadora de l’equip femení en la màxima categoria i acaba d’arribar dels Jocs Olímpics. L’atleta anima els nens i nenes a que «provin el tennis taula alguna vegada perquè és un esport que quan el proves t’enganxa. Pots millorar i aprendre bastant i bastant ràpid».
La jugadora, que va començar a jugar a tennis taula a l’edat de només 7 anys, també li agrada destacar el vessant menys competitiu: «Aquest esport ofereix altres aspectes a valorar, com l’amistat, la companyonia, poder viatjar i veure món, superar-se a un mateix...». Afegeix que «és molt divertit perquè hi ha moltes modalitats i això dona joc a poder practicar aquest esport per equips, per parelles...».
