Arnau Sala Descals (Sant Fruitós del Bages, 1971) té ganes de començar la temporada i ganes d’entrenar des de la banqueta del juvenil B de la Unió Esportiva Figueres, on va viure la inoblidable proesa de la Copa del Rei de 2001. Als anys 90 del segle passat, va jugar amb el Real Zaragoza B, de la Segona Divisió B, i amb l’AEC Manlleu, de la mateixa categoria. La temporada següent va fitxar per la Unió, on va jugar cinc temporades seguides. Després, amb la refundació, va passar per la banqueta del primer equip unionista. Ara, ha tornat per dedicar-se a la formació del planter.

Com ha anat aquest retorn a la Unió?

Bé, tornar a casa sempre és agradable. L’Arseni Comas m’ho va comentar i jo li vaig dir que tenia ganes d’entrenar l’equip que fos. Em va dir de portar el Juvenil B i jo encantat. Estar a casa sempre és bo.

Té els records d’aquells anys que va ser aquí?

Sí, els meus records esportius de la Unió quasi tots són bons. No vam baixar mai, sempre va anar bé la cosa, vaig poder marxar traspassat i vaig poder tornar d’entrenador, pujant dos anys seguits.

I enguany es commemoren els vint anys de la temporada històrica a la Copa del Rei, on el primer equip va plantar-se a les semifinals...

Segurament és el que més s’ha parlat. Entenc que allò va ser històric per al club, però jo em sento més satisfet per altres coses. Estic més content d’haver pogut pujar l’equip com a entrenador o d’haver jugat play-offs, tot i que no vam poder pujar mai a Segona A.

Aquella època va ser daurada, però després van venir temps més complicats...

Però l’equip va aconseguir pujar cinc o sis anys seguits i això vol dir que es va fer bé la feina. Ara, l’equip és a Tercera, una categoria prou digna per estar avui en dia al futbol.

La Unió enfila una dècada a Tercera Divisió, una cosa per lloar amb els problemes que hi havia hagut...

Sí, perquè els temps han canviat i la crisi també ha arribat al futbol, de manera que tot és més complicat. Aquesta és una categoria que està molt bé per a la Unió i penso que, amb això i intentant fer el futbol base molt més potent, tindrem un club prou digne per a representar la ciutat.

La pandèmia també ha canviat el futbol?

La veritat és que vas a veure partits amb restriccions i poca gent i, això, suposo que els jugadors ho noten molt. La pandèmia canviarà el futbol si canvia la societat. Millor que no afecti altres àmbits.

Hi haurà un abans i un després?

Segur que sí, que parlarem d’un abans i un després de la pandèmia i, en aquest cas, no sabem què passarà més endavant. Potser serà millor o potser serà pitjor. Ja ho veurem.

Vostè va viure una aventura al futbol xinès. Com l’ha deixat aquell viatge?

Content, perquè va ser una experiència única. Aconsellaria a tothom sortir del seu àmbit per a veure altres cultures. En gaudeixo més ara, d’allò.

Es viu diferent el futbol, allà?

Sí, és una ciutat diferent, perquè està molt marcada pel govern xinès. En aquest aspecte, estem més avançats aquí i és molt millor.

Què és el millor que hi troba, en el futbol base?

Per mi, el millor del futbol sempre ha sigut jugar. M’he sentit molt satisfet, però, quan he entrenat a jugadors joves, perquè tenen més ganes d’aprendre.

Li agradaria recuperar terreny a la banqueta del primer equip?

No tinc cap gana que li vagi malament a ningú. Trobo que és mesquí i no m’ha agradat mai la gent que ho ha fet. Espero que li vagi molt bé a en Moisés Hurtado i l’equip guanyi tots els partits. Jo he vingut aquí, he agafat l’equip que m’ha dit l’Arseni i ja està. Estic content de tornar aquí i tinc ganes d’entrenar. No tinc cap altra aspiració que entrenar a una colla de nanos joves.

I portar-los al primer equip...

Crec que sí, la base del club és un juvenil a Nacional. Aquest és un pas, per a mi, molt important i serà molt més atractiu per a la comarca. El Figueres s’ha de plantejar avançar l’esglaó del futbol base perquè puguin arribar al primer equip.

Les velles glòries dels millors anys unionistes tornen a casa. Quina lectura en fa, vostè?

La Unió ha tingut èpoques molt bones, ha tingut jugadors molt bons i de primeríssim nivell.