Héctor Simón Escudero (Llançà, 1984) és un migcampista que va penjar les botes al final d’aquesta temporada jugant amb l’Olot. El Peralada l’ha fitxat com a entrenador del primer equip.

La setmana en què Leo Messi deixava de ser futbolista del FC Barcelona, parlem amb el llançanenc Héctor Simón, el nou entrenador del Peralada, el qual ens diu que «Messi és un cas especial, però, als que ens agrada el futbol, hi ha molt de sentiment, aquí al darrere, perquè hem vist coses amb Messi que potser no tornarem a veure».

Amb 37 anys, ha posat fi a la seva etapa activa com a futbolista i s’ha apuntat a la banqueta. Amb quina pretensió?

El Peralada em va mostrar la seva confiança des del principi. Ja feia uns anys que em venia preparant per a la meva retirada i el futbol és la meva passió, de manera que em volia dedicar a transmetre tot allò que he après en tota la meva carrera. El Peralada, doncs, m’ha donat l’oportunitat. Vull transmetre la il·lusió als meus jugadors, la meva idea de joc i la meva idea de viure el futbol.

Així, aquesta va ser la primera aposta que li va arribar?

Sí, perquè, a Olot, aquest últim any, havia estat al cos tècnic, mentre estava de baixa, intentant ajudar una mica. Per la situació laboral, al final no va sortir bé i, de seguida, el Peralada es va posar en contacte amb mi. No m’ho vaig pensar dues vegades, ja que, aquí, és una mica com a casa meva, també. He jugat al Peralada i al Figueres. En aquests dos clubs, hi he mantingut contacte, perquè m’hi vaig iniciar jugant i en tinc molt bon record. Em fa especial il·lusió començar aquí com a entrenador.

Amb el Figueres, es trobaran a Tercera Divisió…

Tots plegats, el Figueres, l’Olot, el Girona B, el Peralada i equips de Barcelona, que faran una lliga dura i haurem d’estar preparats. Serà una temporada dura per a tots. Crec que serà molt igualada, en el que ens trobarem camps complicats i equips competitius.

Més disposat a categories més altes que no pas a aquestes més baixes?

No, la veritat és que estic molt content i soc on vull estar. He tornat a l’Empordà, estic al costat de casa i en un club on vaig tenir els meus inicis com a jugador. D’aquells cinc anys, en tinc records inesborrables. Sempre m’he mantingut en contacte amb la gent d’aquí, a Peralada, i conec perfectament aquest club. No tinc gens de pressa per avançar. No sé on arribaré com a entrenador. Per tant, estic on vull estar, vull fer bé les coses i veure com ho visc. De motivació i il·lusió, en tinc molta, com quan començava a jugar a futbol.

Té una plantilla compensada. Està disposat a començar fort?

Soc una persona d’anar al dia a dia i ja veurem a on arribem. No soc de posar-me objectius a llarg termini, sinó de viure el futbol per donar el màxim. Al final de temporada, ja veurem allà on som.

Ha captat el missatge del club?

No he tingut cap missatge. Aquest és un club que aposta per la gent jove. Per aquí, van passar-hi Raul Agné, Rodri o l’Albert Carbó. Aposten pels joves i donen confiança, deixant treballar. Espero respondre a les expectatives que puguin tenir, però no són més que de mantenir la categoria a Tercera i de fer una bona temporada, sense patir. El Peralada ja fa uns quants anys que està estabilitzat en aquesta categoria i la idea nostra és aquesta.

Quines són les seves armes des de la banqueta?

Els dic als jugadors que hem de crear uns hàbits d’entrenament, d’actitud i mentalitat. Vull tenir una barreja de la meva manera d’entendre el joc i trobar un equilibri en l’aspecte mental. A això, li dono molta importància, perquè penso que els protagonistes són els jugadors i, com a entrenador, els he de donar unes eines i unes armes per fer mal al rival, però he de transmetre confiança i tranquil·litat al jugador. He de treure el màxim rendiment a cadascun d’ells i, com a equip, hem de tenir la humilitat suficient per competir contra qualsevol rival i afrontar qualsevol resultat. Es pot guanyar, es pot empatar i es pot perdre. La temporada és molt llarga.

Vostè demostra tenir il·lusió per tirar endavant. N’ha trobat al vestidor?

Sí, he trobat un vestidor amb moltes ganes i amb molta il·lusió. A l’hora de fer la plantilla amb en Nitus (Santos) i parlar per fitxar, sento que el jugador que ha vingut aquí té molta motivació i molta il·lusió de fer una bona temporada. La majoria venen de passar no gaire bon any als clubs on van estar la temporada passada i han apostat per venir aquí perquè jo era a la banqueta, pel grup humà que s’estava construint al vestidor i pel club, que té molt bona fama des de fora. Ha sigut relativament fàcil fitxar.

Falta alguna peça, en aquesta plantilla?

Tenim la majoria completa, però estem a l’espera per si surt algun jove que pugui complementar la plantilla. Bàsicament, tenim els jugadors que volíem que vinguessin i, personalment, estic molt content, perquè, des del primer dia, vaig demanar bones persones, gent amb il·lusió i actitud, i bons jugadors. Aquestes setmanes he vist aquesta barreja.

El 2005 va patir un veritable accident en una piscina de Tenerife, quan jugava amb el Racing de Ferrol. Això li ha fet condicionar altres decisions?

Això m’ha fet més fort, mentalment. Als meus jugadors, els dic que no sé quin objectiu ens ficarem, però que siguin coherents amb els objectius que es posi cadascú, ja que per aconseguir les coses has de lluitar, fer renúncies i treballar, demostrant-ho dia a dia. A aquell accident, vaig poder donar-li la volta.

On li agradaria arribar des d’una banqueta com aquesta?

Ara, com a entrenador, primer opto per una estabilitat i estar a prop del meu fill.