Una quarantena de nenes i nens d’edats compreses entre els vuit i els tretze anys han participat, aquest juliol, en el Campus d’estiu del Club Atletisme Figueres. Els joves esportistes i els seus monitors han dedicat els matins dels dies laborables a fer tota mena d’activitats esportives i de lleure. Com no podia ser d’una altra manera, no hi han faltat sessions puntuals dedicades a practicar proves atlètiques. Tot plegat per a fomentar l’amistat i l’esport.
Entre aquest nombrós grup hi ha hagut sis joves afiliats a l’organització Once amb diferents graus de discapacitat visual, ceguesa o baixa visió. L’experiència integradora «ha estat total, des del primer moment», asseguren Augusto Godinez i Yassir el Boussettaoui, coordinadors del casal.
Per a dur a terme l’activitat, els participants han anat fent torns, de manera voluntària, per acompanyar els nois de l’Once quan s’havien de desplaçar o fer-los de guia durant alguna activitat concreta, com el salt d’alçada o algunes sèries de diferents modalitats de curses. Abans de la seva arribada, l’Once va oferir un curs orientatiu als monitors per a facilitar el bon desenvolupament del casal.
«Estem molt contents de com ha anat el Campus i, molt especialment, per aquesta oportunitat que hem tingut d’acollir aquests esportistes de l’Once. Com a club, tenim la voluntat de ser integradors en tots sentits i ens agradaria seguir fent coses amb l’organització sempre que sigui possible», explica Augusto Galindez.
La figuerenca Alianna Paulino, d’onze anys, ha fet d’acompanyant del també figuerenc Jofre Soler, de deu. En poques paraules ho diuen tot: «ens ho hem passat molt bé». Aquesta afirmació és compartida per Roc Gatell, veí d’Empuriarava, de deu anys, que ha acompanyat a Xènia Casadevall, de nou anys. «Hem fet moltes coses i no hem tingut temps d’avorrir-nos», afirmen. Daniel Plaza, jonquerenc d’onze anys, fa de la seva invidència una anècdota quan s’expressa amb confiança: «m’agrada l’esport, sobretot nedar a la piscina». Es mou amb un bastó a la mà per a controlar el terreny i ha tingut entre els seus acompanyants a Míriam Benasar, figuerenca de 13 anys. El navatenc Lluís Monegal, de nou anys, demostra que tot és possible en aquesta vida mentre ens ofereix un reeixit salt d’alçada amb una bona caiguda sobre el matalàs. Hugo i Pol són els altres dos membres de l’Once que han format part d’aquesta família esportiva.
Augusto i Yassir tenen clar que «aquí tots els participants són iguals». La gran majoria provenen de l’escola i els diferents equips del Club Atletisme Figueres. «El casal també ens serveix per a detectar talents», argumenta Augusto Godinez. Aquesta va ser el cas de Jana Brusés, campiona estatal sub-18: «l’estiu que va venir al Campus per primer cop ja vam tenir clar que tenia futur en l’atletisme».
Per la seva joventut, cap dels participants d’aquest estiu va viure els Jocs Special Olympics del 2000, celebrats a Figueres. L’estadi Albert Gurt els va acollir. Eren temps millors. La instal·lació demana a crits una remodelació.
Pel que fa l’Once, el director de la delegació de Figueres, Guillermo Fernández, aplaudeix «aquesta iniciativa compartida entre el Club i la nostra organització. Tenim entre els nostres objectius el foment de la pràctica esportiva d’una manera molt decidida, ja que té incidència directa en la salut, impulsa les relacions entre persones i reforça l’autonomia dels nostres afiliats».
Guillermo Fernádez troba que «aquest pas és important per aconseguir que un fet així, amb marcat accent integrador, no sigui notícia. Ara esprem que els Jocs Paralímpics també estiguin a l’agenda dels mitjans i tinguin la mateixa rellevància que els que se celebren en aquests moments a Tòquio».
