Eren les 22:38 hores del 25 de juliol de 1992 quan l'arquer paraolímpic Antonio Rebollo va disparar amb precisió la seva fletxa flamejada per sobre del pebeter de l'Estadi Olímpic de Montjuïc per inaugurar els Jocs Olímpics de Barcelona, una cerimònia "que va encarnar la volta al món d'Espanya", segons l'historiador Jordi Canal.

Jordi Canal (Olot, 1964), que és professor de l'École des Hautes Études en Sciences Socialws (EHSS) de París, acaba de publicar el llibre "25 julio 1992. La vuelta al mundo de España" (editorial Taurus), en el qual reflecteix en aquesta data emblemàtica, de la qual aquest diumenge es compliran 29 anys, alguns episodis importants de la història recent d'Espanya.

El llibre desgrana els esforços que van fer els polítics de la Transició per reintegrar Espanya al món, recorda l'inici del final dels governs socialistes, l'explosiva remodelació de Barcelona gràcies als JJOO, la transformació de Sevilla per l'Expo o el domini del 'pujolisme' a Catalunya.

I també retrata la trajectòria d'alguns dels personatges que aquell 25 de juliol de 1992 estaven asseguts junts en la tribuna de l'Estadi Olímpic de Montjuïc: Pasqual Maragall, Jordi Pujol, Felipe González, Juan Antonio Samaranch i Joan Carles I.

Jordi Canal, especialista en el carlisme i que el 2017 va coordinar els dos volums de 'Història contemporània d'Espanya' coeditada per Taurus i la Fundació Mapfre, explica en el seu nou llibre que "entre molts altres significats", la cerimònia d'obertura dels Jocs de Barcelona va ser "un esdeveniment esportiu i cultural, però així mateix polític, social i econòmic, que va encarnar la volta al món d'Espanya".

"Centenars de milions de persones de tot el planeta van assistir, a través de les seves pantalles, a una funció fantàstica que presentava una Barcelona, una Catalunya i una Espanya modernes, creatives, poderoses i amb molt a fer i dir en un món globalitzat en ple canvi", assenyala l'historiador.

Segons Jordi Canal, "res a veure, en qualsevol cas, amb el que havia ocorregut al llarg del segle XX, de l'ambigu 98 a la complexa Transició democràtica".

L'autor, que va escriure el llibre entre Girona i París, ha dividit la seva obra en cinc capítols, "com els cinc anells olímpics", en el qual combina aproximacions generals amb estudis més minuciosos, biografies dels protagonistes de l'època, i anàlisis polítiques i econòmics, a més d'abordar també el vessant esportiu.

"El 25 de juliol del 1992 va ser un dels grans dies d'Espanya. Una jornada històrica que sintetitza i conté la història d'una època", emfatitza l'autor, que ha escrit el llibre, que inclou un complet índex onomàstic de tots els noms que apareixen a les seves pàgines, a petició de l'editor Miguel Aguilar.

L'historiador, autor també de "La monarquia al segle XXI" (2019), recorda que la Covid, que la seva fonètica s'aproxima al Cobi que va ser mascota dels JJOO de Barcelona, s'ha portat per davant "moltes vides i empreses, moltes certituds i autoestima, molts somnis i esperances".

Per això, anima: "En moments de profunda crisi i de negres perspectives, com les que s'estan vivint a tot el món en general i, en particular, a Espanya, pot resultar esperançador i reconfortant pensar que ja hem estat capaços de vèncer altres dificultats i de mostrar universalment la nostra força i les nostres capacitats".

"1992, l'any dels Jocs Olímpics de Barcelona, però també de l'Exposició Universal de Sevilla, de la capitalitat cultural de Madrid i de la II Cimera Iberoamericana de Caps d'Estat i de Govern, constitueix un d'aquests moments", subratlla.

No falta en el llibre un extens repàs de la música que va estar present als JJOO'92: Jaume Sisa, Los Manolos, Montserrat Caballé, Sarah Brightman, Josep Carreras... i el record per als millors esportistes dels 9.959 -7.108 i 2.851 dones- que van competir.

Aquell 25 de juliol de 1992, en què es va témer que la pluja deslluís una cuidada cerimònia d'inauguració pensada com un gran espot publicitari per Ovidio Bassat Sport, va resultar la confluència de molts esforços personals i institucionals que Canal resumeix en 255 pàgines, sense oblidar "l'entusiasme popular que estava darrere de la candidatura" impulsada per Pasqual Maragall.

Els considerats millors jocs olímpics de la història "van posar fi simbòlicament a gairebé un segle de retraïment d'Espanya", conclou Jordi Canal.