L’única medalla olímpica espanyola en vòlei platja la va aconseguir Francisco Javier Bosma Mínguez (Figueres, 6 de novembre del 1969) l’any 2004 a Atenes, competint amb Pablo Herrera. Ara, l’altempordanès viu i entrena a Alacant des del 2011, on lidera els entrenaments del Club Voley Playa Arena Alicante, a més de clínics i formacions arreu del món.

Quina relació té amb el vòlei platja ara mateix?

Soc entrenador i em dedico a formar gent local, però també jugadors que vénen de fora del país. També faig cursos de formació i viatges a l’estranger per a diferents campus internacionals. Encara estic força involucrat diria.

Aquesta relació professional ve de la seva passió per aquest esport? Com es va forjar en aquest sentit?

Exactament. M’hi estic dedicant des dels divuit anys, que vaig sortir de Roses per anar a jugar a Barcelona, a un equip de Divisió d’Honor. Els primers anys de la meva carrera eren de vòlei pista i, a partir del 1991, vaig començar a compaginar la pista durant l’hivern i la platja a l’estiu. A finals del 1994, la federació espanyola va fer un programa a Tenerife i vaig ser escollit per anar als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996. Des de llavors, m’hi dedico al cent per cent de manera professional.

I no pas discretament, van guanyar l’única medalla de la història del país en aquesta disciplina.

Sí. El vòlei espanyol només ha aconseguit la nostra medalla de plata, juntament amb en Pablo. A pista, només han sumat dues participacions, però sense grans resultats.

Quant fa que no passa per Roses?

Doncs, uns tres anys em sembla.

Recorda gaire afició pel vòlei platja quan vivia aquí?

Sí, força. Crec que el vòlei platja amateur ha crescut moltíssim, també, últimament. És un esport que es fa a l’aire lliure, en un entorn que afavoreix que no hi hagi contagis per la pandèmia. Aquí a Alacant, a Barcelona o Madrid ha crescut una barbaritat.

Roses era un poble que comptava amb un club de vòlei.

Sí, de pista i, després, els mateixos jugadors anaven a jugar a la platja pels tornejos.

I s’ha perdut.

És una cosa que depèn de les persones. Cal gent que promocioni l’esport, fent activitats i anar creant un grup per entrenar i dirigir una entitat. Quan un esport comença a desenvolupar-se, és perquè hi ha gent darrere que s’està preocupant perquè això creixi. Suposo que a Roses s’ha perdut.

Roses ha notat un augment de jugadores i jugadors amateurs últimament. Seria ideal un club allà?

Sí, Roses té tots els elements per poder ser una referència d’aquest esport a Catalunya. Necessites tenir espai i una bona sorra, a Santa Margarida hi ha les dues coses. Si es juga a Madrid tot l’hivern, com no es podrà fer a Roses?

Hi ha municipis que aposten per tenir pistes de vòlei platja, sense platja. Vilafant, per exemple. És una manera de potenciar-ho, també?

Evidentment. A Alacant, l’activitat de vòlei platja es fa tot l’any i, de fet, a Catalunya també. Hi ha circuit d’hivern, i és compatible amb el de pista. El jugador o jugadora que ho fa a la pista no sol compaginar-ho amb la platja a l’hivern, però hi ha un nombre tan gran d’usuaris, que permet crear aquest circuit des del desembre fins al febrer. També t’ho ha de poder permetre la climatologia.

Per cert, com va a l’Arena d’Alacant?

Bastant bé, la veritat. És el primer club que es va crear aquí, l’any 2005. Vaig començar una mica més tard, ja que vaig venir per un projecte de la federació espanyola, per intentar classificar una parella pels Jocs Olímpics de Londres 2012. Va ser un programa específic de set mesos, vaig arribar com a entrenador, teníem quatre jugadors aquí i entrenàvem a la Universitat d’Alacant. Quan va acabar aquest programa, vaig decidir quedar-me, em va agradar molt com es vivia aquí i hi havia possibilitats per treballar amb el vòlei platja. Vam pensar crear un programa de tecnificació a la universitat amb el qual els nois i noies joves podien compaginar els estudis amb un programa professional, entrenant cada dia, amb sessions de sorra i preparació física. Vam aconseguir molt bons resultats. Des de llavors, m’he quedat aquí, a Alacant, i segueixo molt actiu amb el vòlei platja.